Amb les enquestes sempre es pot veure el got mig ple o mig buit, encara que de vegades ni tan sols mostren el got que diuen mostrar, sinó una altra cosa. La recentment publicada novena enquesta sobre percepció social de la ciència de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) ens diu, per exemple, que quatre de cada cinc espanyols (80,4%) llegeix els prospectes dels medicaments abans d’usar-los, però un de cada cinc no els llegeix; i que mentre quatre de cada cinc (78,3%) tenen en compte l’opinió del metge en seguir una dieta, hi ha una cinquena part que no la té en compte. Amb aquesta i altres dades es tracta d’estimar l’alfabetització mèdico-científica de la població, però les enquestes, encara que ofereixen dades interessants, solen donar una aproximació limitada a aquesta qüestió. I resulten clarament insuficients per abordar un assumpte clau: en quina mesura l’alfabetització mèdico-científica influeix en les decisions sobre la mateixa salut.
La nova enquesta de la FECYT mostra també que quatre de cada cinc espanyols (79,5%) perceben que la seva salut és bona o molt bona, i solament el 2,9% la qualifica de dolenta o molt dolenta. A més, dos de cada tres (68,9%) creuen que la qualitat del sistema sanitari públic és bona o molt bona. Per als enquestats, els metges no solament són la professió millor valorada, per davant de científics i professors, sinó que són fins i tot més científics que els físics. Afirmen, a més, que els temes informatius que més els interessen són, per aquest ordre, els de medicina i salut, alimentació i consum, cultura, medi ambient, ciència i tecnologia, esports, economia, política i famosos; no obstant això, reconeixen que el nivell d’accés a la informació sobre aquests temes és inferior a l’interès mostrat per ells.
Si usem una altra enquesta per obrir més el focus, fins a abastar els 28 països de la Unió Europea, resulta que el 89% de la població està satisfet o molt satisfet amb la informació que troba en internet sobre salut i medicina, segons l’eurobaròmetre European Citizens’Digital Health Literacy, de 2014. Aquesta enquesta mostra que la informació de salut és fàcil de trobar pel 74% dels europeus i fàcil d’entendre pel 77%. El 83% dels entrevistats reconeix que la informació que troben és suficient i el 81% que pot discriminar sense problemes el contingut de qualitat. No obstant això, la proporció d’europeus que confia en la informació d’internet per prendre decisions sobre la seva salut es queda en el 59%. I, el què és més important, després d’informar-se a internet, la quarta part dels ciutadans es queda més confós del que estava.
La qüestió més rellevant sobre l’alfabetització és si la capacitat d’entendre i usar la informació mèdica pot ser considerada com un determinant social de la salut, és a dir, una característica o factor social que explicaria les diferències individuals i col·lectives. Alguns estudis semblen avalar-ho, però podria ser que l’alfabetització no fos exactament un determinant, sinó un mediador o un modulador d’altres factors. Un grup d’investigadors d’Àustria ha publicat ara un estudi que analitza aquestes hipòtesis amb dades de vuit països europeus, per concloure que l’alfabetització completa (no solament la funcional) és un determinant crític i directe de la salut. La implicació d’aquesta conclusió, que hauria de confirmar-se en estudis longitudinals, és clara: l’alfabetització mèdica és una eina poderosa per a la promoció de la salut, ja que, en principi, és més fàcilment modificable que altres factors socials, com el nivell econòmic. Solament cal invertir amb intel·ligència en educació.
