Just fa un any us explicàvem la història de la Jamila, una noia d’ara 24 anys a la qual la seva família va practicar-li una ablació quan era ben petita. Les seves ganes i la seva voluntat van ser el que la va empènyer a informar-se a través d’Internet i buscar una clínica que realitzés reconstruccions dels genitals post-ablació.
Segons les dades recollides en el Mapa de la Mutilació Genital Femenina, elaborat per la Fundació Wassu-UAB, a Espanya hi ha prop de 70.000 dones procedents de països on es practica la mutilació genital femenina (representen un 2% sobre el total de la població d’origen estranger). D’elles, un 25% són menors de 14 anys, i gairebé una tercera part de les quals estan empadronades a Espanya resideixen a Catalunya que és la comunitat autònoma que concentra un major nombre de residents, seguida per la Comunitat de Madrid, Andalusia, Comunitat Valenciana, País Basc, Canàries, Aragó, Balears i Murcia.
A nivell global, es calcula que hi ha almenys 200 milions de nenes i dones mutilades a tot el món i cada any es mutilen els genitals a tres milions de nenes. Això representa que 44 milions de nenes menors de 14 anys han sofert l’ablació, principalment, segons dades de les Nacions Unides, a Mali (73%), Gàmbia (56%), Mauritània (54%) i Indonèsia (49%). Els països amb la prevalença més alta entre nenes i dones de 15 a 49 anys són Somàlia (98%), Guinea (97%), Djibouti (93%) i Egipte (87%).
La mutilació genital femenina (MGF) comprèn tots els procediments consistents a alterar o danyar els òrgans genitals femenins per raons que res tenen a veure amb decisions mèdiques. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes. L’Organització per les Nacions Unides opina que reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada i constitueix una forma extrema de discriminació contra dones i nenes al mateix temps que viola els seus drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmeses a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort. L’ablació és causa d’hemorràgies greus i altres problemes de salut tals com quists, infeccions i infertilitat, així com complicacions en el part, i comporta, a més, un major risc de mort de nounats.
Dexeus Dona ha reconstruït el clítoris de forma gratuïta a 97 dones víctimes de l’ablació
Des del 2007, la Fundació Dexeus Dona ofereix reconstruccions genitals post-ablació de manera gratuïta i ja se n’han pogut beneficiar 97 dones i s’han realitzat 150 visites. La intervenció dura uns 45 minuts i consisteix en una cirurgia que permet restituir anatòmicament el clítoris i altres òrgans afectats. En el 90% de les operacions han aconseguit la restitució anatòmica i en el 75% aconsegueixen la restitució funcional. Aquest programa es dirigeix a les dones immigrants que han sofert una ablació al seu país d’origen i que resideixen a Espanya.
El Programa de reconstrucció genital forma part de la labor d’assistència social de la Fundació Dexeus Dona, i està liderat pel Dr. Pere Barri Soldevila, que va ser el primer metge que va realitzar aquesta intervenció a Espanya. La reconstrucció suposa un gran pas perquè aquestes dones se sentin millor amb el seu propi cos, però fins al moment s’ha viscut també com un tabú, ja que és un ritual que forma part de la tradició. A més, la majoria admeten que ha estat un procés molt traumàtic. Per això és fonamental realitzar un acompanyament psicològic. “En el nostre centre els oferim una visita de suport psicològic abans i després de la intervenció” explica el Dr. Pere Barri Soldevila, “A més, moltes d’elles són molt joves, la mitjana d’edat és de 27 anys”, afegeix el Dr. Barri.
De les 97 que han estat intervingudes en el nostre centre, 64 resideixen a Catalunya i la majoria procedeixen de Barcelona i província i de la ciutat de Girona i província. Per països, un 25% han nascut a Espanya, un 22% són originàries del Senegal, un 11% de Mali i un 10% de Gàmbia. La resta procedeixen majoritàriament d’altres països africans, com Costa d’Ivori, Guinea Bissau, Nigèria, Burkina Faso, Etiòpia, Egipte, Ghana i Kenya.
