Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La proposta de reforma de l’Atenció Primària a Madrid ha punxat abans d’acabar de testar-se. La fórmula triada pel Govern d’Ángel Garrido, reduir els horaris de cites programades fins a dos quarts de set en 14 centres durant dos mesos, ja ni tan sols s’avaluarà amb els sindicats en aquesta legislatura. El president del Govern regional deixa per a l’equip que li succeeixi, atès que ell no serà candidat, decidir si implanta o no aquest model ideat pel seu equip i també debatre amb els agents socials quin ha estat el resultat del període de prova.
La Consejería de Sanidad realitzarà un informe de resultats, però el deixarà dormint en un calaix fins al cap de les eleccions. El conseller del ram, Enrique Ruiz-Escudero, va avançar el dilluns que aquest document no serà discutit per l’actual mesa sectorial, sinó per la qual resulti de les eleccions sindicals de maig. La taula és un òrgan consultiu que reuneix l’administració amb representants socials i professionals. Un dia abans, el mateix Àngel Garrido es mostrava escèptic amb l’encert de la seva proposta. “Veurem el que resulta, perquè igual les dades ens indiquen que tampoc aquesta era una idea que funcionarà tan bé”, va dir en una entrevista a Europa Press.
Aquesta frase queda molt lluny dels plans inicials del Govern regional per a l’Atenció Primària fa quatre mesos. El novembre de 2018, Sanidad va proposar als sindicats retallar les consultes mèdiques en els centres de salut fins a dos quarts de set i cobrir la resta de l’horari, fins a dos quarts de deu, amb rotacions entre els facultatius per a atencions d’urgència sense cita com una via per a solucionar el dèficit de sanitaris en Atenció Primària. Segons dades presentades en aquell projecte, el 2017 només es van cobrir el 40% de les absències de personal mèdic.
CCOO, UGT i SATSE van rebutjar la idea i el Govern va tirar el fre. Però uns dies després l’Executiu va presentar una proposta rebaixada que afectava només 14 centres de salut d’un total de 430, que entrarien en una prova piloto només si desitjaven presentar-se voluntaris. Aquesta segona proposta tampoc es va guanyar el favor dels sindicats majoritaris, però sí d’AMYTS i de CSIT. Malgrat l’oposició d’una part dels agents socials, es va posar en marxa.
Professionals de diversos centres de salut contactats per eldiario.es. relaten la confusió del procés. La majoria acusa “falta d’informació” sobre el que estava passant. Molts diuen que, malgrat que era una cosa voluntària, en els seus centres no ho van votar els treballadors i treballadores. Uns altres afirmen que se’ls va informar en alguna reunió. I un últim grup refereix que es van assabentar “per la premsa” que el seu centre estava dins del pilot. Fonts de Sanidad asseguren que en cap cas es “va imposar” el projecte.
Els centres seleccionats van haver de modificar els torns de treball perquè, amb aquesta nova organització, desapareix el torn de tarda i se substitueix per un altre “encavalcat” que s’inicia a les onze del matí i acaba a dos quarts de set de la tarda, perquè, segons l’argumentari de Sanitat, es pogués atendre més gent en les “franges de major pressió assistencial”. Les hores restants a la tarda es cobreixen en torns rotatoris però sense agenda tancada. És a dir, a cada metgessa o infermer li toca fer l’horari de tarda alguns dies a la setmana o al mes, però no atén només els seus pacients sinó a tot aquell que es presenti a aquesta hora en el centre de salut.
Els dubtes continuen impregnant el dia a dia dels centres pilots una vegada organitzats els nous torns. Els sanitaris i sanitàries no saben què passarà quan acabi el període de proves. “Comencem fa dues setmanes però no ens han dit res. El que sabem és per la premsa”, diu una metgessa de Navalcarnero. “Als meus companys no els han avisat de què passarà després, si mantindran els horaris o es tornarà als anteriors”, apunta un facultatiu de Parla que acaba de traslladar-se a un altre centre. La Conselleria de Sanitat confirma a eldiario.és que el full de ruta és “tornar a l’horari habitual”. Retorn a la casella de sortida.
La implantació d’aquests nous horaris també ha estat complexa. Sanidad pretenia fer-ho en l’última quinzena de gener, però encara hi ha centres que no ho han posat en marxa completament, segons diversos professionals. Fonts del Govern regional admeten que l’aplicació ha estat escalonada i que, per això, el projecte acabarà en alguns llocs “amb decalatge”. La idea inicial era finalitzar-ho el 30 de març, encara que s’allargarà unes setmanes a l’abril en aquells on s’hagi iniciat més tard, diuen en Sanidad. Aquests temps no quadren amb els previstos per AMYTS, un dels sindicats de metges que ha donat suport a la mesura. “Quedem que el pilotatge seria fins a maig”, assegura Ana Jiménez, responsable d’Atenció Primària.
Sindicats de tots els colors i posicions sí que coincideixen en una qüestió: el projecte ha estat una manera d’evitar que esclatés el conflicte en Atenció Primària abans de les eleccions. “Ha estat una resposta a una demanda de fa molt temps, la falta de metges és preocupant i suposo que van pensar que amb el pilotatge almenys pensaven que portaven del seu costat als facultatius”, assumeix Jiménez.
A CCOO, sindicat majoritari en el sector sanitari madrileny, consideren que el Govern regional mai “va pensar que la proposta tindria un rebuig tan frontal”. CCOO i UGT han convocat setmana rere setmana mobilitzacions a les portes de diversos centres de salut com a mostra de rebuig al pilot, recolzades també per associacions de veïns i diversos ajuntaments. La seva tesi: que reduir els horaris de consulta “resta accessibilitat i és una manera de reduir plantilles”.
“Madrid té una especial sensibilització amb el tema després del que vam viure amb la privatització”, interpreta Rosa María Cuadrado, secretària de la Federació de Sanitat de CCOO Madrid. Javier Padilla, metge en el Centre de Salut Isabel II de Parla, va més enllà. “El Govern de Garrido volia evitar fos com fos una vaga, i així s’ha assegurat tenir segrestats als sindicats mèdics principals”, afirma.
Perquè, tots coincideixen, l’esclat de les protestes en l’Atenció Primària eren una “crònica anunciada”. No només a Madrid, sinó a tota Espanya. “Portem anys aguantant l’estirada. El descontentament estava latent. S’ha cuidat molt poc la Primària i la bola els ha esclatat en la cara”, diu Cuadradot, que apunta a l'”infrafinançament” com la principal causa dels mals. Des d’AMYTS refereixen també una situació “preocupant” d’acumulació de cites mèdiques i professionals que decideixen treballar fora de la sanitat pública per les condicions laborals i també salarials. “Ha esclatat perquè no han sabut posar mesures abans. Els gestors no han sabut veure-ho”, apunta Jiménez.
Segons un informe de CCOO basat en dades oficials, els pressupostos de 2019 són els primers que superen la inversió de 2008 en Atenció Primària. És a dir, han fet falta 11 anys per a tornar als nivells pressupostaris d’abans de la crisi. Aquest any s’han consignat 1.979 milions d’euros per a aquesta partida, un 1,93% més que en 2018.
En l’última dècada no s’han construït nous centres de salut (són els mateixos des de 2007), malgrat que ha augmentat la “pressió assistencial”. Això és, la càrrega de consultes, mesura en nombre de pacients per dia: un 1,64% en els casos de metges de família i un 2,7 en infermeria. La situació dels pediatres, no obstant això, no ha variat en aquest punt i fins i tot les peticions de cites s’han reduït en un 1,4%, d’acord amb l’anàlisi de pressupostos de CCOO. Els temps d’espera dels pacients, amb aquestes dades a la mà, superen el 70% de les vegades les esperes les 24 hores. La mitjana se situa en 2,26 dies.
L’avaluació institucional del projecte pilot testarà precisament aquests paràmetres: si han augmentat les demores, quant de content està el pacient i els professionals amb els nous horaris o com han augmentat les urgències hospitalàries a conseqüència dels canvis.
“Fa sis anys que anem de malament a pitjor”, explicava Laura (nom fictici) a eldiario.es fa uns mesos. És metgessa de família en un municipi del sud de Madrid. “Quan veus que comences amb retard, comença l’aclaparament. A vegades estrenyem les cames per no aixecar-nos a fer pis pensant: vinga, a veure si vaig reduint i ara vaig”. La situació relatada per Laura la reprodueixen altres professionals dels centres de salut, que cada vegada tenen més dificultats per a trobar substitucions. Especialment en les zones rurals i més aïllades.
A Javier Padilla, metge de família, el què ha passat en els últims mesos el retorna d’alguna manera a 2012. “Crec que s’ha repetit l’error d’intentar generalitzar alguna cosa que no podia ser”, explica. “Llavors –afegeix– van intentar una privatització d’alguns centres de salut, cooperativitzant-los, i a més els hospitals. No va poder ser. Ara, intenten fer extensible un model que ja estaven aplicant per la falta de pediatres en aquesta especialitat a tota la medicina de família. I s’han quedat a les portes”.
