Actualitat

Quan els polítics no saben fer la seva feina

Cada dia és més freqüent sentir dir que un determinat polític és poc o res competent per dirigir i assumir la complexitat estratègica del sector per al qual ha estat nomenat. Una expressió bastant comuna utilitzada és la de “li va gran el càrrec” i també la més vulgar de “no domina el cotarro”. La veritat és que cada dia abunden més aquestes tipologies de responsables polítics que són nomenats habitualment per raons d’afiliació a la força política que domina el govern sense altres mèrits personals i/o professionals de relleu que facin esperable que l’interessat/da sigui portador de projectes estratègics brillants i capaços de millorar significativament els abundants problemes que pateixen habitualment sectors com sanitat, educació, dependència o economia, per posar uns quants exemples paradigmàtics.

Si els polítics no saben fer la seva feina i, a més, no coneixen bé el terreny, una opció prudent és envoltar-se d’un bon equip de col·laboradors tècnics, que siguin capaços de compensar les mancances del cap que té la confiança governamental. Però aquesta opció marcada per la prudència sovint no és utilitzada correctament, a vegades per errors en l’elecció dels col·laboradors i en altres ocasions perquè aquesta elecció està interferida per les altes esferes del govern o del partit en forma de pressions per proporcionar algun càrrec vistós a companys amb el mateix carnet.

En sistemes i sectors tan complexos i de provisió tan diversificada com en el cas del sanitari o l’educatiu el disseny estratègic és essencial per aconseguir que l’efectivitat i l’eficiència dels proveïdors dels serveis arribi a uns nivells òptims. Quan la política i la planificació estratègica no existeix o és dèbil o defectuosa es produeix el fenomen conegut com el segrest dels decisors polítics pels gestors. En aquestes situacions els directius de les entitats proveïdores assumeixen competències i funcions que no els corresponen i planifiquen tant en el nivell estratègic com en l’operatiu. També en el terreny de les inversions importants i molt costoses.

Quan els polítics no saben fer la seva feina els sistemes de serveis entren en una dinàmica de descentralització anàrquica caracteritzada per la independència gairebé total en la presa de decisions per part de la perifèria del sistema i per la generació d’importants riscos i despeses poc justificables a nivell general, encara que puguin ser-ho des d’una perspectiva local. Aquestes despeses incontrolades les acabem pagant tots els contribuents.

Quan els polítics no saben fer la seva feina seria imprescindible aplicar el principi de Peter de forma precoç i rigorosa per evitar que càrrecs i funcions importants per a la ciutadania siguin exercides per persones que es poden veure superades en el seu nivell màxim de competència i que corren el risc imminent de caure en la incompetència greu.

És segur que la ciutadania, amb independència de la seva perspectiva ideològica, agrairia molt que els polítics que governen tinguin la competència necessària per exercir els seus càrrecs. No sé si en el nostre país és veritat això que ens manen els millors.