Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La consellera de Salut ha subratllat que el protocol ha de servir per millorar l’eficàcia en la detecció del maltractament però també per ajudar a les famílies a prevenir aquestes situacions. Vergés ha ressaltat que, per primera vegada, el protocol inclou la detecció de possibles maltractaments en la primària, com a centre del sistema que suposa.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha destacat la importància de la prevenció i la detecció precoç del maltractament. En aquest sentit, ha remarcat que “abans que la vida o la salut d’un infant o adolescent es vegi greument compromesa, hi ha senyals i maltractaments inicials sobre els quals cal posar totes les antenes socials que ens ajudin a detectar-los.” Creu que aquest protocol el que fa és posar “el benestar i les necessitats de l’infant al centre”, ja que farà que no hagin d’explicar els fets viscuts diverses vegades, evitant així la revictimització. “Protegir els infants perquè no hagin de patir en aquest sentit és un dels objectius que compartim els dos departaments”, ha afegit el Homrani.
En l’explicació del protocol, han traslladat que un dels seus avenços és la voluntat d’evitar la victimització secundària dels infants i adolescents, sense caure en l’infradiagnòstic, per exemple evitant la repetició de les diligències que es practiquen en aquests casos i actuant, en general, amb mínima intervenció, amb rapidesa i amb especialització, de manera que no es prolongui de manera innecessària el seu patiment.
En l’elaboració del protocol han col·laborat més d’una seixantena de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials de Catalunya, a més de professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per la seva banda, el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han informat que han reordenat el model d’atenció tenint en compte les necessitats i expectatives actuals.
En aquest sentit, asseguren que, d’una banda, el protocol contempla la formació i sensibilització dels professionals sanitaris, amb especial èmfasi en els d’atenció primària. D’altra banda, preveu crear progressivament equips funcionals experts en abusos sexuals i maltractament greu, distribuïts pel territori i encarregats de fer el diagnòstic sanitari i el tractament inicial i d’assessorar els professionals de primària i dels hospitals. Aquest equips s’aniran integrant en les unitats d’atenció integrada que anirà desplegant la DGAIA.
A més, s’està desenvolupant un apartat a l’eCAP (la història clínica informatitzada d’atenció primària) que permeti als professionals d’atenció primària introduir dades d’infants atesos amb indicadors de risc de maltractament. Aquestes dades es connectaran amb el Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut (RUMI salut), que des del 2009 permet recollir informació de casos atesos als hospitals de Catalunya amb servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia.
Així mateix, per facilitar que els professionals recullin la informació de forma més estructurada s’han dissenyat tres models de documents: la fitxa de notificació de situació de risc o desemparament infantil dels serveis de salut, l’informe d’atenció sanitària, i el comunicat judicial; tots tres models s’incorporaran als sistemes dels diferents dispositius sanitaris, que es nodriran progressivament de les dades de les pròpies històries clíniques de cada nivell assistencial.
Proactivitat dels professionals i valoració integral dels casos
Durant la presentació dels protocols, han a detecció de qualsevol tipus de maltractament (físic, psicològic o emocional, per negligència o abandonament, abús sexual, etc.) requereix d’una actitud proactiva per part dels agents implicats i la seva valoració final com a tal ha de ser fruit d’un estudi global, que uneixi les visions sanitàries i psicosocials. El protocol, per exemple, apunta indicadors de sospita –en infants i adolescents, però també en pares, mares i tutors- per avaluar si s’està davant d’un cas de maltractament i estableix quines actuacions (proves, exploracions físiques, entrevistes) i tractaments s’han de seguir en funció de la gravetat dels fets.
A més, d’una banda, el protocol dedica un apartat específic per al maltractament prenatal, el que té lloc quan no s’ofereix al fetus totes les atencions que li calen; és a dir, quan una gestant, per exemple, s’alimenta de forma deficient, consumeix drogues, està en una situació de vulnerabilitat o està sent maltractada, tal i com es recull en el protocol de violència masclista.
De l’altra, la guia també recomana actuacions per detectar el maltractament en nadons. En aquest sentit, s’entén que un moment de gran vulnerabilitat són aquests primers mesos de vida, sobretot si es tracta del primer fill o filla. Llavors, diversos factors poden generar frustració en els progenitors, un fet que sumat al desconeixement del risc que pot suposar sacsejar un nadó, pot generar situacions que posin en greu risc la seva vida. En el protocol recomanen fer cerca activa de signes de fatiga dels progenitors i fer consell preventiu sobre el sacseig des dels serveis de neonatologia dels hospitals i de forma coordinada amb els centres d’atenció primària.
Per últim, el protocol també vetlla per protegir els professionals sanitaris que, sovint, viuen situacions d’estrès emocional important en atendre infants o adolescents que pateixen o estan en risc de patir un maltractament. En aquest sentit, es remarca la necessitat que les entitats proveïdores on presten servei els professionals els garanteixin recursos i condicions de treball que els facin sentir segurs per a actuar com correspongui.
