La Marea Blanca de Catalunya, així com moltes assemblees de treballadors i usuaris de diversos centres de salut que s’hi han adherit, donen ple suport a la què ahir va ser la quarta Jornada de Lluita Estatal contra les llistes d’espera. Aquesta es va impulsar des de la Coordinadora AntiPrivatización de la Sanidad Pública (CAS) de Madrid.
La CAS assegura que les xifres “vergonyoses” que l’administració sanitària diu que hi ha no són reals. “El sistema utilitza diferents estratagemes per a falsejar les dades: retardant la inclusió en la llista, bloquejant les agendes, expulsant als que no accepten ser intervinguts en centres privats, pressionant als professionals…”. Així, afirmen també que aquests darrers anys l’embut ha passat del quiròfan al diagnòstic i a la primera cita amb l’especialista. El què provoca, per la CAS, que es retardi encara més l’atenció dels malalts i que algunes persones morin abans de ser diagnosticades o rebre tractament.
Les dades que l’administració facilita situen en 600.000 les persones que estan en llista d’espera quirúrgica en tot l’estat. Aquest xifra fa 10 anys era de 364.000. Culpen que el número s’hagi gairebé doblat a les retallades continues que s’han donat. Pel que fa la llista d’espera diagnòstica està quasi en 2 milions de persones esperant una primera consulta amb l’especialista.
En el manifest que convocava a la jornada estatal, els convocants asseguraven que “aquesta deterioració planificada del sistema està empenyent a sectors de població que encara mantenen certa capacitat adquisitiva, cap a les assegurances privades”. Expliquen que l’any 2017, ja 11,5 milions de persones tenia una assegurança privada a l’estat. i, mentrestant, “el 2018, la facturació de la sanitat privada aconseguia ja els 8.520 milions d’euros”.
La quarta jornada estatal contra les llistes d’espera vol manifestar que sí és possible reduir en gran part les llistes d’espera, que només cal fer servir el 100% dels recursos existents dins el Sistema Nacional de Salud. Per fer-ho llisten una sèrie de propostes:
- Creació d’un torn de tarda als hospitals, en les especialitats mèdiques que siguin necessàries, per a mantenir funcionant a ple rendiment tots els recursos fins a les 21 hores. Això permetria, contractar als professionals que actualment obliguem a emigrar (quan la seva formació ens costa fins a 300.000 €) i suprimir les hores extres).
- Prohibició dels concerts amb centres privats, innecessaris en posar a funcionar els centres públics al 100 per 100, amb el consegüent estalvi.
- Incompatibilitat absoluta perquè el personal del sector públic treballi en la privada. Cap empresa privada permet als seus professionals treballar en la competència.
- Establiment de terminis per a l’atenció, similars en tot l’estat, per a acabar amb les vergonyoses diferències que s’han instaurat en aquests trenta anys. Finançament sanitari finalista, per a acabar amb les enormes diferències en la despesa sanitària per càpita.
- Entrada en llista d’espera automàtica, després de la decisió clínica de derivació a l’especialista, petició de prova diagnòstica o intervenció, mitjançant l’assignació i lliurament d’un codi al pacient que garanteixi el seguiment i control de la cita.
- Democratització del sistema. Transparència absoluta i accés senzill a totes les dades d’activitat, qualitat, despesa i adjudicacions del SNS.
Des de la CAS denuncien que a nivell estatal, només existeix una norma que “garanteix” un temps màxim d’accés per a cinc tipus de cirurgies: 180 dies per a cardíaca valvular, cardíaca coronària, cataractes, pròtesis de maluc i pròtesi de genoll. Afegeixen a més que, “com cada Comunitat Autònoma ha legislat, o no, normes per als seus territoris, això ha donat com a resultat enormes diferències en les teòriques garanties d’accés a l’assistència sanitària”. En aquest sentit, afegeixen que “contra les vergonyoses diferències existents en funció del lloc de residència, proposem l’extensió a tot l’estat de les garanties existents en els territoris amb normativa més avançada” i demanen:
- Consultes preferents garantides en un termini màxim de 10 dies.
- Resta de consultes d’atenció especialitzada, termini màxim de 30 dies.
- Proves diagnòstiques relacionades amb processos de oncologia i cardiologia, 30 dies.
- Altres proves diagnòstiques programades no urgents, 45 dies.
- Cirurgia oncològica termini màxim de 30 dies.
- Cirurgia cardíaca termini màxim de 60 dies.
- Resta de cirurgies 120 dies.
A Catalunya la Marea Blanca donava ple suport a la convocatòria i es van fer concentracions a diversos centres de salut, ja que es va triar que la jornada fos descentralitzada.
