Objectiu principal: Conèixer la percepció de les persones sobre la repercussió del context polític en la seva salut. Metodologia: Es va realitzar un estudi qualitatiu. Van participar cinc usuaris del Centre d’Atenció Primària Raval Nord a Barcelona que van verbalitzar en consulta malestar físic i emocional relacionat amb el context polític. Es van realitzar entrevistes semiestructurades, preservant el rigor científic mitjançant la triangulació de l’investigador. Resultats principals: Tots els participants van manifestar malestar emocional i físic que van relacionar amb incertesa i desconfiança cap a les institucions polítiques. Van referir diferents tipus d’afrontament; l’evitació va ser el més utilitzat entre altres com la resignació, la socialització o la implicació.
Conclusió principal: Els participants perceben la seva salut biopsicosocial afectada per la crisi política. Identifiquen el context polític com a principal estressor. La integració en la pràctica professional de la dimensió social i la percepció de salut de la persona ha de ser una realitat, i és essencial per a una cura holística i de qualitat.
Paraules clau: Determinants socials. Percepció del pacient. Cura holística. Infermeria.
Introducció
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es defineix salut com l’estat de ple benestar físic, psíquic i social, i no solament l’absència de malaltia. Si bé estaríem d’acord amb ella la majoria de nosaltres, també és cert que la dimensió social d’aquest model ha anat guanyant significats més profunds per a molts altres, i al seu torn ha cobrat protagonisme en l’anàlisi de les situacions de salut. Entenem que la salut de la població, en la nostra societat, va íntimament lligada a la realitat sociopolític-cultural-econòmica que l’envolta.
Es concep llavors aquest concepte com la capacitat que tenen les persones de desenvolupar-se en el món, amb una realitat concreta i en un moment històric determinat.
Així mateix, el Sistema Sanitari s’entén com a part de la política, sentint-se responsable de donar resposta davant les desigualtats socials, considerant-ho com una obligació en el seu compromís professional i ètic amb la salut de les persones i el progrés de la societat.
En l’entorn social que contextualitza aquest estudi cobra especial importància la dimensió política, la comprensió de la qual obliga a la definició del procés d’independència de Catalunya, conegut popularment com el Procés, que ha de ser entès com una successió de fets que han anat desenvolupant-se des de 2012 fins a l’actualitat amb l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació a Catalunya i independència d’Espanya. Un dels moments clau que emmarca l’estudi és el referèndum d’autodeterminació del dia 1 d’octubre de 2017 (1-O), convocat pel Govern autonòmic de Catalunya al marge de la legalitat estatal i que va tenir lloc en un clima de màxima tensió social. Els esdeveniments van desembocar en la intervenció de l’Estat en les institucions d’autogovern de Catalunya i posteriors mesures legals contra els organitzadors, que han tingut una intensa resposta social.
La situació política viscuda a Catalunya entre els mesos d’octubre i desembre del 2017 mereix una anàlisi minuciosa en relació amb la repercussió que ha tingut en la salut de les persones. Prèviament a aquestes dates, la ciutat de Barcelona va viure l’experiència traumàtica d’un atemptat en les Rambles. Com a infermeres d’Atenció Primària que tenen dins de la seva àrea geogràfica les Rambles de Barcelona, hem vist com molts dels pacients als quals atenem han sofert el xoc que va suposar viure una situació tan traumàtica. Quan semblava que la ciutat en general, i el barri del Raval en particular, recobraven la seva normalitat gràcies a la ràpida recuperació que el moviment social va imposar, van tornar a viure’s moments de tensió i amenaça durant el desenvolupament del referèndum del dia 1 d’octubre del 2017. Durant les visites dels pacients en les consultes d’infermeria del Centre d’Atenció Primària (CAP), van sorgir referències als fets i a com els estaven afectant.
Identificar el procés polític que s’estava vivint com un determinant social més que potser estava repercutint en la salut de les persones, va ser un dels motius que ens va impulsar a realitzar la recerca. Medicalitzar símptomes com l’insomni, l’elevació de les xifres de tensió arterial, cefalees, marejos, pors, ansietats, que havien sorgit com a resposta adaptativa a la situació política que s’estava vivint, ens va semblar que era donar solucions individuals a problemes col·lectius. Aquesta resposta la veiem en molts altres problemes de salut que no ho són, tant des d’una perspectiva disease (malaltia biològica), com des d’una perspectiva illnes (dimensió subjectiva que té la persona de la malaltia).
Conèixer la manera com les persones afronten aquesta i altres situacions de crisis a nivell macro (crisis econòmiques, vulnerabilitat social, etc.) va justificar també el nostre interès per realitzar l’estudi.
Donar veu als pacients de manera que la infermera pugui integrar dins dels seus cuidats aspectes més qualitatius del seu entorn es fa fonamental a l’hora d’incorporar els factors socioculturals en les cures.
Conèixer el context en el qual es desenvolupa el procés salut-malaltia, així com la percepció del mateix pacient sobre la seva pròpia vivència és fonamental per a oferir cures integrals i de qualitat.
Per tot això aquest estudi planteja analitzar la percepció de les persones en relació amb la repercussió de la crisi política viscuda durant el procés d’independència a Catalunya en la seva salut i la seva forma d’afrontament.
L’article segueix a la Revista Index d’Infermeria. Per llegir-ne més, segueix l’enllaç
