Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Margarita Salas ha mort el 7 de novembre després de pràcticament tota una vida dedicada amb passió i compromís a la ciència. Sempre al peu del canó, amb més de 80 anys, continuava acudint al laboratori del Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa, afirmant fa tan sols uns mesos a eldiario.es que “no sabria viure sense investigar”. També va participar en una tribuna conjunta en contra de la jubilació forçosa a la qual s’havien vist abocats els científics més veterans. “No discriminem als ‘vejestorios’ creatius”, deien. Per a Margarita, la seva vida i la ciència eren inseparables i així ho va demostrar fins a la fi dels seus dies. Desgraciadament, la seva vida s’ha extingit, però els descobriments científics que amb tant d’entusiasme va realitzar seguiran amb tots nosaltres per sempre.
Entre l’enorme contribució de Salas (centenars d’articles científics, conferències i vuit patents) destaquen, per la seva importància, el descobriment de diferents aspectes sobre com funciona la complexa maquinària entorn de l’ADN. No obstant això, el nen dels ulls de Margarita Salas sempre va ser el diminut virus bacteriòfag Φ29 (phi29). Salas va començar a investigar amb aquest virus, innocu per a l’ésser humà, a la seva tornada a Espanya el 1967, després de treballar als Estats Units amb el Premi Nobel Sever Ochoa, i mai el va abandonar. De fet, fa tan sols uns mesos, Salas explicava que el seu equip continuava investigant aquest fago –virus que infecten exclusivament als bacteris–, aprofundint encara més en les entranyes biològiques d’aquest peculiar organisme.
Des de 1967 fins a 1970, Margarita i el seu marit, Eladio Viñuela, van treballar conjuntament investigant aquest fago, que era un model ideal per a esbrinar diferents aspectes sobre el que ocorre entorn de l’ADN. No obstant això, Viñuela va decidir centrar els seus estudis en una altra matèria quan es va adonar que en l’exterior no valoraven els mèrits científics de Salas, que era considerada “la dona de Viñuela” en aquest tema d’estudi. En les reunions i conferències, els científics s’acostaven a parlar amb Viñuela i Salas passava desapercebuda, quan no era directament ignorada. Com una reacció enfront del masclisme de l’època, Salas va quedar al comandament en exclusiva de la recerca del fago Φ29. La mateixa bioquímica va confessar a Rosa Montero en una entrevista en El País que aquest va ser el moment en el qual “vaig deixar de ser ‘la dona de’ per a ser Margarita Salas”.
Amb el pas de les dècades, la cèlebre biòloga molecular va demostrar amb escreix la seva brillantor a l’hora d’investigar el virus Φ29. La troballa més revolucionària va arribar quan va descobrir que aquest virus produïa un enzim –una proteïna capaç de produir reaccions biològiques– que era capaç d’amplificar l’ADN amb unes característiques que ella mateixa descrivia com a “fantàstiques”. I, de fet, ho eren. Margarita, el seu equip i el CSIC van saber veure el seu potencial en realitzar la patent del mètode que usava aquest enzim. Aquesta proteïna, que consisteix en una polimerasa d’ADN, va suposar una revolució per a la recerca forense, paleontològica i genètica. Permetia que mostres diminutes d’ADN, que no eren suficients per a realitzar anàlisi genètica, tornessin a ser d’utilitat en amplificar-se.
La patent d’aquesta polimerasa va ser la més rendible de la història de la ciència espanyola i només entre 2003 i 2009 va suposar més del 50% dels beneficis per patents del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Fins a la data de finalització de patent, el 2009, aquest mètode ha generat més de 6 milions d’euros de beneficis i la polimerasa de Φ29 s’empra en multitud de llocs del món com una eina molt útil per a amplificar ADN de manera ràpida i senzilla.
Molts altres descobriments i patents han sorgit a partir dels més de 50 anys de recerca sobre el virus Φ29, encara que Salas reconeixia que mai van esperar que l’estudi d’aquest virus pogués donar lloc a tants beneficis i utilitats. La biòloga molecular sempre va defensar la importància de la recerca bàsica, mostrant els fruits de la seva devoció pel virus Φ29. Solia explicar als mitjans que amb la recerca bàsica apareixen aplicacions que no poden anticipar-se i que suposen un benefici per a la societat.
Salas també atiava als polítics de tant en tant, davant la seva deixadesa generalitzada per la ciència. Una de les seves frases més cèlebres era “Un país sense recerca és un país sense desenvolupament”. El nostre país s’ha quedat orfe d’una de les científiques més brillants i destacades d’Espanya, però el seu esperit lluitador, feminista i compromès amb la societat continuarà inspirant-nos a multitud de persones que compartim la seva passió per la ciència.
