A Catalunya fins el tercer trimestre de 2019 hi ha hagut 10 feminicidis, 10 dones assassinades per violència masclista. A nivell de tot l’Estat espanyol, el nombre de víctimes mortals arriba a les 49 dones. La xifra de dones que ha patit violència masclista molt greu durant aquest període puja a 75.000 dones i les que han patit violència greu a 200.000.
Les violacions o intents de violació, els intents d’homicidi, les agressions físiques amb armes o sense, amenaces amb represàlies, emportar-se els fills sense permís són alguns dels casos que es consideren fets molt greus.
Molts d’aquests casos acaben a urgències hospitalàries però molts altres s’amaguen. És tasca de l’Atenció Primària ajudar a detectar-ho. I aquesta detecció es pot fer per diferents vies però també a partir de diferents perfils. Per una banda a partir de la dona que la pateix però per una altra mitjançant la detecció de violència masclista en homes.
Una de cada 5 dones ateses per violència de gènere en un centre d’urgències d’atenció primària, ja havia estat agredida prèviament
Un estudi presentat en el marc del 27è Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha analitzat les característiques de les dones ateses per violència de gènere en el centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) del CAP Salou (Tarragona) de l’ICS durant l’any 2018.
Quan les metgesses i metges de família detecten un possible cas de violència de gènere o d’agressió de qualsevol tipus, ho recullen en un comunicat judicial (que s’envia electrònicament al jutjat). Quan el comunicat judicial recull que es detecta una agressió, va a un jutjat penal (molt més lent en la resolució dels casos), mentre que si s’especifica que es detecta una agressió per violència de gènere, el comunicat judicial va directament al jutjats específics per a violència de gènere, que resolen més ràpidament.
En aquest context, l’estudi ha pretès observar si es recullen adequadament els tipus d’agressió per part dels professionals sanitaris. No es tracta tant de fer una valoració quantitativa, sinó qualitativa sobre com es recullen les agressions en els comunicats judicials.
L’estudi va analitzar els 200 comunicats judicials omplerts pels professionals del CUAP del CAP Salou on es recollia que s’havia detectat algun tipus d’agressió. De fet, d’aquest 200 comunicats judicials, el 67.5% es codifiquen com agressió, i només un 6.5% com a violència de gènere. Ara bé, l’estudi ha comprovat que d’aquests 67.5% codificats com agressió, almenys un 10.4% haurien d’haver estat diagnosticats com a violència de gènere i per tant, no havien estat ben resolts.
Per la metgessa Yolanda Ortega, sòcia de la CAMFiC i autora principal de l’estudi “això ens ha de fer reflexionar. Cal que les metgesses i metges de família tinguem més sensibilitat alhora de codificar els comunicats judicials. La violència de gènere és una realitat que veiem en el nostre dia a dia, i ens hem de conscienciar del paper clau que tenim respecte a la detecció i denúncia d’aquest casos. Un diagnòstic correcte com a violència de gènere permet activar amb més eficàcia el circuit legal per a la protecció de la víctima”. I recorda, a més, que “de fet, no podem oblidar que el paper de la primària és fonamental per detectar aquests casos, abans que es converteixi en una agressió greu, donat que les professionals de la primària tenim un gran coneixement de la pacient, de la seva família i del seu entorn d’una forma continuada en el temps. Aquest coneixement, ens facilita la detecció d’indicis de violència de gènere”.
D’altra banda, en l’estudi el perfil de les pacients ateses per violència de gènere són dones d’entre 25 i 50 anys, de les quals un 18.5% ja tenia dos o més comunicats judicials registrats com a víctima de violència, és a dir, que ja havia estat agredida prèviament.
Les agressions tenen lloc majoritàriament a la tarda i nit, i es produeixen sobretot dins el domicili, en un 44% dels casos, a la via pública en un 29.5% i en un 4% a la feina.
Si extrapolem les dades d’aquest estudi podem dir que aproximadament unes 100 dones son ateses anualment en un centre d’urgències d’atenció primària semi urbà (com pot ser un CUAP que atengui una població aproximada d’entre 10.000 i 15.000 habitants) per violència de gènere.
Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes
Aquesta guia, que va presentar l’Ajuntament de Barcelona el 2013 però segueix vigent, va ser elaborada pel Circuït Barcelona contra la violència vers les dones. La guia aspira a ser una ajuda per als i les professionals de la xarxa pública de Barcelona, per tal de que puguin detectar i abordar millor les situacions de violència masclista.
En aquest context, un dels seus apartats aconsella sobre com actuar dins l’àmbit de salut a primària i atenció especialitzada. Des del Circuït Barcelona contra la violència vers les dones es reconeix la necessitat de fer un canvi de mirada en l’atenció a la violència masclista en els serveis de salut i la necessitat d’una major sensibilització per detectar i intervenir amb la víctima i la necessitat urgent de detectar i intervenir també amb els homes que exerceixen la violència.
A la guia expliquen que cal tenir en compte que en els serveis sanitaris s’atenen els homes de la mateixa manera que són ateses
les dones i que es pot dur a terme un seguiment més continuat de les persones i amb més possibilitats d’intervenció. D’aquesta manera, cal aprofitar l’oportunitat que ofereixen els serveis sanitaris i especialitzats per a la realització de la detecció i atenció d’homes agressors per seguir avançant en la lluita contra la violència masclista.
En dibuixar les dificultats i obstacles propis de l’àmbit, detecten que una de les dificultats és que l’home fa demandes de salut concretes buscant respostes concretes i acostuma a acceptar, en menor grau que la dona, preguntes relacionades amb l’àmbit privat de la seva vida. No obstant això, en els serveis especialitzats viuen amb més normalitat preguntes relacionades amb la seva conducta, ja que tendeixen a justificar la resposta amb l’objectiu de la demanda. També assenyalen que un cop detectada la violència masclista a partir de la dona, “que aquesta no tracti el tema amb la seva parella o exparella. Normalment, perquè hi ha molta por a la reacció de l’home”.
Finalment també destaquen trobar-se “amb la dificultat pròpia de la problemàtica de la violència masclista ens els homes: sovint costa que s’expressin des de l’àmbit més personal, sovint els homes no reconeixen la violència, no ho consideren un problema; ho poden justificar per haver consumit drogues, per estar en atur, per una provocació, etcètera”.
Les oportunitats que apunten que té l’Atenció Primària són l’existència d’una certa continuïtat i intervencions una mica més llargues sobretot en els serveis especialitzats. Aquí, en una bona part dels serveis de salut, la persona pot estar més disposada a rebre preguntes sobre la seva relació de parella o sexualitat. “En alguns serveis especialitzats fins i tot es pregunta directament per la relació de parella o la violència”. Afegeixen a més que sovint existeix la possibilitat que, en el mateix servei, s’atengui l’home, la dona, fills/es per disposar de més informació i més contrastada per poder fer una detecció encertada.
La guia també inclou alguns exemples que poden servir als professionals de l’àmbit de la salut com a indicadors concrets d’alerta per a la detecció. Per aquesta, posen en valor el treball en equip multidisciplinari amb personal d’infermeria, treball social, psicologia, medicina, etcètera. Afegeixen que una bona estratègia és normalitzar les preguntes directes sobre la relació de parella en l’exploració dels homes a la consulta: “de la mateixa manera que es fan preguntes sobre el consum de tòxics o sobre els hàbits alimentaris, per exemple, es pot preguntar com la seva problemàtica de salut concreta afecta la relació de parella i familiar”.
Per abordar-ho, la recomanació principal és incorporar un nou focus d’atenció en l’abordatge de la violència masclista mitjançant la integració dels homes que exerceixen violència al circuit com a usuaris en processos de violència masclista. “D’aquesta manera, cal que els professionals de la salut comencin (o continuïn) indagant en la violència masclista a partir dels homes. D’aquesta manera, no es responsabilitza només la dona de la fi de la violència, sinó també la persona que exerceix aquesta violència”, explica la guia.
