Al voltant d’una cinquena part de les persones que viuen a Barcelona tenen més de 64 anys. Aquesta xifra ha anat creixent des de començaments de segle i ha assolit un nou màxim històric durant l’any 2018, fins a les gairebé 350.000 persones. Així ho assenyala el nou informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que afegeix un segon indicador a l’envelliment progressiu de la societat: unes 90.000 d’aquestes persones viuen soles a casa seva. Aquesta situació afecta majoritàriament a les dones i augmenta progressivament amb l’edat.
Aquests màxims històrics són possibles gràcies a una esperança de vida per sobre dels 80 anys en homes i dels 86 en dones, però planteja també que aquesta situació suposa un repte per a la salut pública. De fet, la salut de les persones grans no només està influenciada per l’edat cronològica, sinó que es relaciona amb el seu entorn i les seves experiències al llarg de la vida i durant aquesta etapa. Per aquesta raó, conèixer les condicions en què viuen i el seu estat de salut és necessari per tal de desenvolupar l’estratègia de ciutat d’envelliment actiu i saludable que inclogui una visió de determinants de la salut i les desigualtats.
L’informe anual de l’ASPB recull igualment que, entre les persones majors de 64 anys, el 29,7% dels homes i el 40,5% de les dones arriben a final de mes amb algun grau de dificultat. La solitud, l’aïllament i la manca de suports social influeixen de manera negativa en la salut, i són especialment determinants en les persones grans. La percepció de soledat és superior entre les dones: el 16,6% dels homes i el 30,5% de les dones han trobat a faltar companyia sovint o algunes vegades. I encara fixant-se en aquestes persones majors de 64 anys, l’informe recull que el 42,4% ha assistit a alguna activitat organitzada en grup durant l’últim any, més els homes que les dones (46% vs. 40%). Globalment, les condicions de vida i l’estat de salut de les persones grans és pitjor entre les dones, que a més a més també presenten un consum de fàrmacs més alt.
Durant la presentació de l’informe han explicat que per tot plegat, l’envelliment saludable és cada any un repte major, que en el cas de la ciutat de Barcelona s’afronta amb la promoció de la salut física, mental i social, la participació en la xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran i la millora de les condicions de vida. En aquest sentit, també ressalten, l’ASPB col·labora amb altres institucions i entitats socials i veïnals per desenvolupar intervencions en l’àmbit de la salut comunitària en el marc del programa Barcelona Salut als Barris (BSaB), en marxa des de 2007. Les Escoles de Salut de la Gent Gran, el Programa Activa’t als parcs, Baixem al carrer o el Gran circ, en són exemples. Igualment, l’Ajuntament ha aprovat recentment l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment, coordinada per l’àrea de Drets Socials, i que recull 77 accions a desenvolupar en els propers anys.
Descens dels embarassos juvenils
Pel que fa a la salut sexual i reproductiva, l’informe anual de l’ASPB destaca positivament la baixada dels embarassos i avortaments en les dones adolescents de 15 a 19 anys a la ciutat, una tendència que s’observa especialment als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. En aquest sentit, cal recordar que l’ASPB ha impulsat des de 2006 el programa SIRIAN a 16 barris prioritzats per BSaB que ara milloren els indicadors. Aquesta intervenció pretén reduir els embarassos no desitjats i augmentar els coneixements sobre contracepció amb entrevistes personals de consell. Es fa amb la col·laboració dels agents comunitaris, l’atenció primària de salut i social, i els serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva de la zona. Entre 2017 i 2018 el servei va atendre més de 1.900 dones i més de 450 homes.
En relació amb les infeccions de transmissió sexual, mentre a Barcelona el nombre de casos de VIH i la incidència de la Sida disminueixen, es pot observar també que es manté la tendència a l’augment d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS), particularment la clamídia, la sífilis i la gonocòccia. Aquesta tendència s’observa des de 2015 i és similar a la registrada en altres ciutats d’Espanya, Europa i dels Estats Units. En part està associada a les millores en la detecció i en els sistemes de vigilància d’aquestes infeccions en els últims anys, però a la vegada reflecteix un increment real relacionat amb canvis en les conductes sexuals. Per exemple, a Barcelona entre el 40% i el 60% de les persones amb un diagnòstic de clamídia, sífilis o gonocòccia l’any 2018 no havien utilitzat el preservatiu en l’última relació sexual.
En el cas de Barcelona, la vigilància epidemiològica d’aquestes malalties, que són de declaració obligatòria, la fa l’ASPB i requereixen la instauració de mesures de tractament en les persones diagnosticades i de control de la transmissió en les persones amb qui hagin tingut relacions sexuals. Els professionals de la salut estan cada vegada més sensibilitzats i formats per detectar possibles riscos i ofereixen proves de diagnòstic precoç davant la sospita d’infecció. Igualment les proves disponibles actualment són més senzilles, eficients i accessibles tant en l’àmbit assistencial com en el comunitari.
Reforç de la prevenció
En el marc de l’Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva de Barcelona (ESSIR) es duen a terme diferents accions dirigides a prevenir les ITS i donar accés a mètodes preventius i serveis de qualitat. Igualment, des de l’ASPB es duen a terme accions de prevenció, vigilància i control. Entre elles, la promoció de la salut sexual a les escoles amb el programa Parlem-ne, no et tallis!, la publicació d’una guia sobre els criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual a les escoles, la prevenció i detecció d’ITS als Centres d’Atenció i Seguiment de drogodependències (CAS), amb tallers de prevenció i programes de cribratge, i el programa d’intercanvi de xeringues per reduir el contagi per aquesta via. El CAS Sants compta també amb un programa d’atenció al ChemSex (consum de substàncies associades a les relacions sexuals) i, específicament pel que fa a la detecció i diagnòstic accessible, l’ASPB ofereix les proves de VIH i altres ITS mitjançant dos programes a través d’aplicacions de cites que es van posar en marxa els anys 2016 i 2018.
- Tot i així, i davant els resultats que demostren que algunes d’aquestes infeccions mantenen la seva tendència a l’alça, l’ASPB reforçarà aquest 2020 mesures de prevenció i sensibilització.
- Campanya de sensibilització: en el marc de l’ESSIR es posarà en marxa una campanya ciutadana de sensibilització vers les ITS.
- Promoció de la salut a l’escola: l’ASPB continuarà impulsant el programa Parlem-ne no et tallis! per ampliar-ne la cobertura. Durant el 2018, el programa s’ha desenvolupat en 68 centres de secundària (el 30% del total), la qual cosa suposa que ha arribat a 5.027 alumnes. La cobertura ha estat superior als barris en situació més desfavorida.
- Prevenció combinada amb la incorporació de la PrEP (Profilaxis Pre-Exposició): la PrEP és una eina essencial en la prevenció del VIH i es presenta com una oportunitat en el control i prevenció de les ITS. Amb l’aprovació del seu finançament pel Sistema Nacional de Salut es dispensarà a grups específics amb elevat risc d’infecció pel VIH i es monitorarà el procés.
- Ampliació del programa de ChemSex: la Unitat de Malalties de Transmissió Sexual de Drassanes i el Servei d’Atenció i Prevenció a les Drogodependències de l’ASPB estan treballant per oferir un programa pilot d’atenció conjunta. El programa s’ha plantejat de forma coordinada amb les entitats que ja treballen en ChemSex i inclourà atenció a la drogodependència, atenció a les malalties infeccioses i tallers de reducció de danys.
- Estudi de les parelles sexuals: l’any vinent es posarà en funcionament una nova aplicació per a la realització d’un estudi de contactes des de l’àmbit assistencial, amb l’objectiu de millorar la col·laboració entre els serveis assistencials i de salut pública.
