Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les dones són les que més sofreixen el maltractament en les persones majors superant el nombre de casos als homes en cadascuna de les franges d’edat: 29,49% enfront del 15,38% entre 65 i 84 anys (44,87%), 19,23% enfront del 7,69% en el tram de més de 85 anys (26,92%) i 16,67% i 11,54% fins als 64 (28,21%) anys, segons les dades registrades durant 2019 pel Servei Especialitzat d’Atenció a Persones (SEAP) del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Barcelona), l’únic servei dedicat d’aquestes característiques que existeix a Espanya, i que es van presentar en la jornada «Els riscos d’envellir aquí i ara. Un diàleg crític sobre els maltractaments a les persones majors», organitzada per la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAEU) i el SEAP.
Durant 2019 el SEAP ha comptabilitzat 77 casos de persones majors i persones en situació de vulnerabilitat amb sofriment emocional que han patit diversos tipus de maltractament (una persona pot haver rebut diversos tipus de maltractament): Psicològics: 29,87%, físics (22,08%), negligències en l’atenció (33,77%), maltractament econòmic (23,38%), abandó (1,3%), abús sexual (1,3%) i uns altres (28,57%).
La jornada de reflexió sobre els maltractaments als majors té com a objectiu, segons el president de la RAEU, Alfredo Rocafort, “posar en l’agenda pública la situació de vulnerabilitat que sofreixen les persones majors i que encara no estan prou reconeguda, sent un greu problema social, econòmic, jurídic i sanitari que anirà a més sinó es posen solucions pel mateix envelliment de la nostra societat”.
En aquest sentit, el Dr. Josep Moya, psiquiatre i psicogeriatra del SEAP afirma que “la població envelleix i que tenim una de les esperançades de vida més elevades del planeta, la qual cosa implica que les conseqüències de la de longevitat farà que el sistema sanitari haurà d’atendre més casos de problemes de mobilitat, d’ictus, de Parkinson, d’Alzheimer… de malalties derivades del mateix envelliment natural de les persones… i això s’està convertint avui dia en un problema per a l’atenció sanitària, inclosa la pública, que està orientada a l’eterna joventut, la qual cosa es tradueix en moltes ocasions en un maltractament als pacients majors que acudeixen, per exemple, als hospitals públics”. “Estem en una societat de l’exaltació de la Dieta Mediterrània, de l’exercici i de la vida saludable, però realment existeix un problema sobre com la societat accepta l’envelliment, el dolor i, fins i tot, la mort”, assevera el Dr. Moya.
“L’Administració Pública té una mirada allunyada de la realitat, té poca sensibilitat i s’ha preocupat poc sobre el tracte que determinades organitzacions han donat a les persones majors i que en moltes ocasions han acabat en abús i en un maltractament econòmic, negligència o, fins i tot, maltractament físic o psíquic cap als nostres majors”, afirma Ester Fornells, coordinadora del SEAP. “Moltes d’aquestes persones viuen soles -agrega Fornells-, en residències o en situacions complexes que les fan fràgils i vulnerables. Fa falta major sensibilització i fer un treball en la societat en general i en les famílies, ja que la línia entre el maltractament i el no un bon tracte és molt fina. D’aquí la importància de prevenir aquestes situacions a través de serveis especialitzats com el SEAP”.
Els casos del maltractament que van ser tractats pel SEAP van venir derivats principalment de centres de salut mental, Fiscalia i policia, serveis d’orientació jurídica, centres de residència i, en la seva majoria, dels serveis socials bàsics d’ajuntaments. El SEAP ha sol·licitat durant aquest any 21 mesures cautelars per a protegir a les persones majors d’aquests possibles maltractaments (18 a Fiscalia i 3 directament en els jutjats) de les quals es van tramitar un total d’11.
Espoli econòmic dels fills
José Ramón Calvo, president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAEU assenyala que “en els últims anys ha emergit un nou i greu problema social: el maltractament a les persones majors. No obstant això, és necessari advertir que no es tracta tant d’un fenomen nou sinó de la sortida de la seva invisibilitat. En efecte, cada vegada més emergeixen a la superfície casos de maltractaments a persones longeves o ancianes i això esdevé en un ampli ventall de modalitats, des de la negligència i l’abandó a la violència física o l’espoli econòmic”. Sobre aquest assumpte, Ester Fornells afirma que “l’habitatge i els diners que les persones tenen dipositat en els bancs són els dos assumptes en els quals gira el maltractament econòmic. Fer signar als ancians que tenen minvades les seves facultats mentals poders notarials per a vendre l’habitatge o sol·licitar crèdits amb l’aval d’aquests i els habitatges del qual acaben embargades són casos que ens trobem sovint en el SEAP”.
En el maltractament econòmic estan involucrats principalment els fills, encara que també s’han trobat casos de cuidadors que han aconseguit poders notarials que perjudiquen el patrimoni de l’ancià. Segons les dades del SEAP, en el 36,36 per cent dels casos són els fills els que estan involucrats directament en el maltractament a les persones majors (sobretot per motius econòmics), ja siguin directament ells els qui realitzen el maltractament (33,77%) o de connivència amb altres persones (2,6%). Ressalta també la dada d’autolesions dels ancians amb un 2,6% dels casos.
Precisament, mentre més ingressos té el maltractat, més ho pateixen: Els que tenen ingressos superiors de 569 € al mes sofreixen el 50,65% dels maltractaments mentre que només hi ha hagut un cas de maltractament a una persona sense ingressos.
Quant a la deterioració cognitiva de les persones majors maltractades, el 45,45% tenen bé les seves facultats mentals, mentre que el 15,58% té una deterioració lleu, 10,39% greu, 9,09% moderat i un 19,48% sense valoració facultativa. El 48,05% dels maltractats no tenen un grau de dependència aprovat per l’Administració, el 37,66% sí que ho tenen i reben ajuda econòmica i el 14,29% restant tenen un grau de dependència reconegut, encara que no reben prestació econòmica.
