Barcelona ha decretat l’emergència climàtica a la ciutat davant la situació d’urgència i gravetat pel que fa als nivells de contaminació que afecten la salut dels veïns i les veïnes i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta declaració és un document amb les 100 mesures principals a dur a terme en els pròxims 10 anys, encaminades a aconseguir reduir un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 2030 respecte als valors de 1992 (valor de referència que es correspon amb el primer inventari de gasos amb efecte d’hivernacle complet que té la ciutat), un augment en l’ambició de la ciutat per reduir les emissions de CO2 respecte al que traçava el Pla Clima.
Amb una inversió de 563,3 milions d’euros en emergència climàtica, l’Ajuntament de Barcelona s’encamina per reduir fins a 2 milions de tones de CO2 l’any 2030, amb un projecte ambiciós per revertir els efectes dels gasos amb efecte d’hivernacle i els contaminants a l’aire que la ciutadania respira diàriament. Per a l’execució d’aquestes mesures s’han traçat uns àmbits estratègics i prioritaris d’actuació des d’ara fins al 2030, que són clau per aconseguir reduir el 80% de les emissions. Entre aquests trobem la reducció del trànsit i Zona de Baixes Emissions que suposarà una reducció de 550.000 tones de CO2 o implementar un nou model d’eficiència energètica residencial i d’edificis que vol reduir en 450.000 tones el CO2. Altres mesures seran la generació i foment de les energia renovable, amb una reducció de 200.000 tones de CO2; la reducció de les emissions de grans infraestructures, Port i Aeroport, que suposaria 178.000 tones de CO2 menys i augmentar la recollida selectiva de residus a través de la implementació de sistemes individualitzats de recollida de residus a nivell domèstic i comercial, amb una reducció de 153.000 tones de CO2.
La declaració recull el centenar de mesures concretes per aconseguir canviar el model en set eixos temàtics: mobilitat i infraestructures, model urbà, energia, model econòmic, consum i residus, alimentació, model cultural, aigua i salut i benestar. A més, també mostren que les ciutats són grans consumidores de recursos i energia i generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. És per aquest motiu que fan imprescindibles mesures urgents, contundents i efectives per assolir l’acord de no superar l’1,5 graus de temperatura mitjana global a la Terra marcat a París.
El passat mes de juliol, l’Ajuntament de Barcelona va prendre el compromís de declarar l’emergència climàtica durant el mes de gener de 2020 amb la constitució de la Taula per l’Emergència Climàtica de Barcelona.
Va ser en aquell moment quan es van posar en marxa algunes accions urgents com ara la reducció d’un carril de circulació al carrer d’Aragó per habilitar-lo com a carril bus, la constitució de la Taula Plàstic Zero, el desenvolupament de projectes d’escola refugi climàtic o les noves tarifes en el transport públic que afavoreixen els usuaris que més l’utilitzen.
Tot el llistat de compromisos passa per fer canvis diversos de model. Primer, donat que Barcelona és una ciutat compacta, condicionada pels límits naturals de la serra de Collserola, el mar i els rius Besòs i Llobregat, amb una densitat residencial elevada, amb dèficit d’espais verds i una mobilitat que depèn en excés del vehicle motoritzat, cal un canvi de model urbà. Aquí s’inclou transformar 15 quilòmetres de carrers en
eixos verds fins al 2024 o incrementar 40 hectàrees de verd urbà públic prioritzant les zones que tenen més dèficit per aconseguir una distribució equilibrada al territori.
Una altra vessant seria efectuar un canvi de model de mobilitat i infraestructures. El 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Barcelona s’imputen a la mobilitat, tant al vehicle privat motoritzat com al transport marítim i aeri per la forta dependència dels combustibles fòssils. L’actual model de mobilitat comporta una emissió elevada de contaminants a escala local que afecten la salut de les persones, els NOx i les partícules en suspensió.
Des de l’Ajuntament han estudiat que calen mesures concretes per gestionar la trama urbana i afavorir un model de mobilitat activa, amb més espais per al vianant, millora del transport públic en superfície, també a nivell metropolità, i foment dels mitjans més sostenibles. A més, assolir compromisos, acords i inversions de les administracions públiques competents en matèria d’infraestructures, com el Port i l’Aeroport.
A banda, també anomenen com a necessari un canvi de model d’energia. El model de consum i generació d’energia que tenim actualment a la ciutat està basat principalment en combustibles fòssils, que són un dels principals causants de la crisi climàtica. L’Ajuntament de Barcelona aposta clarament cap a un ús racional de l’energia, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació renovable i local que prioritzi l’autoconsum i l’autogeneració d’energia. Paral·lelament per fer realitat el canvi de model també cal millorar l’ús de l’energia que fan els
edificis, equipaments i les infraestructures de la ciutat. Com a repte es marquen una aposta per un model energètic just que permeti a la ciutat ser neutre en carboni l’any 2050.
En aquesta línia, i de fet molt relacionat amb molts dels punts, citen un canvi de model econòmic donat que”l’actual es dirigeix cap a un consum cada vegada més important dels recursos naturals i posa en perill l’equilibri ecològic del planeta a més de multiplicar les
desigualtats entre la població”. Això implica també actuar per un canvi de model de consum i de residus. Bona part del que es consumeix a Barcelona procedeix de cadenes de subministrament transnacionals molt llargues, convertint aquest model en ineficient i amb un impacte climàtic, ambiental i social molt gran. “A més, combinat amb un model d’economia lineal, d’usar i llençar, encara fa que a Barcelona no es compleixin els objectius de la Unió Europea pel que fa al reciclatge”. I és que cada habitant de la ciutat genera 1,32 quilos de residus al dia, que són 483 quilos anuals per persona i a més, la recollida selectiva es troba estancada al voltant del 38% des de fa anys.
El canvi de model d’alimentació, donat que la producció d’aliments és responsable d’entre un quart i un terç de les emissions de gasos
amb efecte d’hivernacle d’arreu del món, és un altre aspecte que Barcelona tractarà. La ciutat consumeixen 650 quilos d’aliments per habitant a l’any, però només entre el 10% i el 15% són de producció local. A més, els experts coincideixen en que una dieta sana és clau per reduir els índex d’obesitat i els riscos de malalties greus en l’edat adulta.
L’últim canvi que es treballarà és el de model cultural i educatiu. Així, expliquen que la xarxa Barcelona + Sostenible esdevé en aquest context una eina clau d’aquesta transformació, perquè serveix de punt de trobada i acció a més de 1.000 organitzacions que inclouen ciutadania, empreses, comerços, centres educatius, universitat, col·legis professionals, sindicats i administracions.
Finalment, per deixar tots aquests punts clars, l’Ajuntament de Barcelona i en compliment de la declaració d’emergència climàtica ha posat
en marxa una campanya informativa per a la ciutadania sobre els efectes de la crisi climàtica a la ciutat. Ho fan a través del lema i el web Això no és un simulacre.
