Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Amb l’arribada al poder de l’esquerra el 2015, la Comunitat Valenciana va començar després de vint anys de domini del PP la reversió de les concessions sanitàries. Els populars van lliurar durant dues dècades a unes poques empreses i asseguradores la gestió d’importants zones sanitàries com Alzira, Dénia, Elx o Manises. Però no va ser l’única entrada de l’empresa en la sanitat pública. Només arribar al poder l’any 1995, el Consell d’Eduardo Zaplana va impulsar un pla de xoc per acabar amb les llistes d’espera. Com? Derivant a milers de pacients a clíniques privades perquè s’operessin però la factura pagava l’administració pública.
La pràctica, que relata amb tot luxe de detalls el llibre La batalla per la sanitat valenciana (Institució Alfons el Magnànim, 2019) del periodista Sergi Castillo, es va naturalitzar i va engreixar amb els successius governs de PP i no ha pogut ser erradicada per l’esquerra, ja que les lleis d’estabilitat fiscal de Cristóbal Montoro no han permès dotar de més recursos a la sanitat pública després de les retallades durant la crisi. Castell calcula citant fonts oficials que entre 1997 i 2016 la Generalitat Valenciana va pagar 335 milions d’euros a clíniques privades per ajudar a l’administració a posar fi a les llistes d’espera. Fonts de l’actual Conselleria de Sanitat xifren en altres 33,5 milions d’euros els diners gastats entre els anys 2017, 2018 i 2019.
En proporció, els quatre anys de gestió de Govern del Pacte del Botànic (l’acord entre PSPV, Compromís i Podem) i els tres últims del PP, amb Alberto Fabra al front, van reduir substancialment la despesa derivada a les clíniques privades pel pla de xoc per acabar amb les llistes d’espera. En aquests anys, la mitjana de pacients transferits va ser d’uns 11.000 a l’any, mentre que amb els Executius de Francisco Camps i Eduardo Zaplana van rondar entre els 23.000 i els 33.000 a l’any.
Segons la investigació feta per Castillo, que presenta el llibre al costat de l’exconsellera i exministra Carmen Montón aquest dijous 23 de gener a les 19 hores al Col·legi Major Rector Peset (València), “la sanitat pública pagava per les intervencions en la privada fins a cinc vegades més del que costa a la pública quan es fan autoconcerts”, és a dir, quan es posen en marxa els mateixos recursos de l’administració per a realitzar operacions a les tardes i els caps de setmana.
Per exemple, una operació de cataracta costava a l’erari 288 euros si es feia amb autoconcert, mentre que una clínica privada s’embutxacava 1.400, segons les tarifes comparades incloses en el llibre. D’aquest pla de xoc s’han beneficiat els grans grups que operen a la Comunitat Valenciana com Vithas, Asisa, Quirón, Imed i ordes religiosos, com la que gestiona la Casa de la Salut de València.
Aquests autoconcerts van ser impulsats per l’exconsellera Carmen Montón i la seva successora, Ana Barceló, va incrementar els diners amb què es retribueix als metges que operen a les tardes.
Malgrat aquest intent de reduir aquesta reprivatització de serveis, el suport de clíniques privades encara s’utilitza d’una manera substancial. Passa el mateix amb serveis com les ressonàncies magnètiques que va privatitzar el PP i que també s’ha reduït o els tractaments contra el càncer derivats a la fundació sense ànim de lucre IU, que factura a la Generalitat una mitjana de 50 milions a l’any.
Cridanera és també la possibilitat que tenen els professors d’educació primària i secundària funcionaris de carrera de triar entre ser atesos per la sanitat pública i la privada. Els que opten per l’externalització poden triar entre diverses assegurances.
