En un article anterior en aquest diari he tractat els aspectes quantitatius i qualitatius del projecte de pressupost 2020 del Departament de Salut, tot just hores abans que el President de la Generalitat anunciés la convocatòria d’eleccions, sense data concreta, que, diuen, es fixarà un cop aprovat aquell.
Amb independència de la contradicció política que significa el fet que un govern què aprova un pressupost no sigui després el responsable de la seva execució, emergeixen altres interrogants derivats de la incertesa inherent al resultat del futur procés electoral. I el què em sembla també important, altres en relació amb la seva viabilitat i aplicació pràctica en el seu període de vigència que, si la dinàmica política és “normal” i no es prorroga durant un o més anys com l’actual, finalitza el 31 de desembre d’enguany.
Si els tràmits parlamentaris del projecte de pressupost no s’allarguen i la convocatòria electoral es fa durant el mes d’abril, les eleccions es faran com molt aviat entre els mesos de maig i juny. Un cop conegut el seu resultat i suposant que sigui suficientment clar i permeti una constitució ràpida d’un nou govern, aquesta no sembla possible que es produeixi abans del mes de juliol, just quan comença el tradicional període de letargia estiuenca que s’estén fins a mitjans del mes de setembre.
En aquest marc temporal no sembla probable que les previsions pressupostàries puguin tenir una repercussió en les dotacions i funcionament diari dels departaments (en aquest cas el de salut) durant el que resta d’any. La conclusió general és que passarem un 2020 amb les mateixes mancances que els anteriors.
Sembla lògic preguntar-se sobre la utilitat del pressupost per a l’any 2020 i la resposta és que poca o nul·la. Cal traslladar-se en el temps, com a mínim, l’any 2021 i pensar que l’efecte d’arrossegament que tenen habitualment sobre l’assignació futura de recursos les realitzades prèviament (“històriques”) signifiquin un punt de partida més favorable que el que tenim avui.
D’aquestes consideracions sobre la més que possible evolució temporal del pressupost 2020 relatives a la seva aprovació parlamentària i efectes operatius sobre els greus problemes que afecten el nostre sistema sanitari, als ciutadans i als professionals, sobretot a l’atenció primària i comunitària, surten dues conclusions. La primera és que cal continuar reivindicant els canvis estratègics, de recursos i gestió que necessita i no abaixar la guàrdia. La segona que hem de continuar combinant en les dosis òptimes fermesa i paciència com virtuts essencials per aconseguir-los.
