El Defensor del Poble insta el Govern i a les comunitats autònomes a estudiar de manera “urgent” què fer per incrementar el servei d’atenció a la salut mental a Espanya: la ràtio de professionals en la sanitat pública era el 2018 de 6 per cada 100.000 habitants, tres vegades menor que la mitjana europea, de 18. Les xifres són resultat d’una actuació d’ofici de la institució que va començar a mitjans de 2018 i que publica el gener de 2020. A la vista de les dades, exigeixen al Ministeri de Sanitat que s’abordi “com més aviat possible” en un Consell Interterritorial.
El Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, ha analitzat l’oferta assistencial després de demanar documentació sobre hospitals, centres d’atenció primària i centres específics de salut mental de tot l’Estat. Una investigació sobre un àmbit que, recorda “estan demandant i utilitzant els ciutadans” i “està previst en la cartera del Sistema Nacional de Salut (SNS)”.
Les conclusions serveixen a més per actualitzar les xifres de referència fins ara, que es remuntaven a 2009. Llavors, un informe del Senat sobre el mateix tema va calcular que hi havia 4,3 psicòlegs en el SNS per cada 100.000 habitants. Una de les preocupacions principals que expressa el Defensor el Poble és, per tant, que el nombre de professionals i la ràtio “no ha variat” significativament al llarg d’una dècada, i segueix allunyat de la resta d’Europa com el 2009.
Més de tres mesos entre consultes
La Defensoria va demanar informes al Ministeri, a les comunitats i a l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA) “per conèixer si l’oferta d’atenció psicològica clínica” existent en el SNS “s’adequa a les veritables necessitats de la població”. Ho feia a instàncies de “les queixes ciutadanes arribades” a la bústia, que reflectien que “tot i el gran esforç que realitzen els professionals i les entitats socials (…) hi ha una insuficiència estructural de recursos humans i materials que es tradueix en una pobra resposta a la forta demanda existent”.
La Defensoria ha denunciat especialment les diferències que hi ha entre comunitats autònomes pel que fa a recursos. Madrid, Canàries i Navarra han doblat el nombre de psicòlegs en l’última dècada. En altres territoris, “la variació és mínima”. Algunes comunitats (Aragó, Catalunya, Euskadi, Galícia i Castella-la Manxa) no han subministrat tota la informació sobre el nombre de professionals. La ràtio en alguns casos l’ha calculat la Defensoria tenint com a base també altres paràmetres, com el nombre de pacients derivats. “Les dades aportades per les administracions són heterogenis i en molts casos incomplets, el que fa que no sempre es pugui establir la comparació”, expliquen.
Tot i que les administracions coincideixen en la necessitat que el servei estigui integrat i coordinat entre l’Atenció Primària i l’especialitzada, “les experiències d’atenció psicològica en el primer nivell són molt limitades”. Destaquen en positiu la iniciativa desenvolupada en 2016 a Astúries, que incloïa psicòlegs clínics en les plantilles d’alguns centres de salut.
Les mancances provoquen que sigui “habitual” que els temps d’espera entre consulta i consulta d’un mateix pacient en la sanitat pública “puguin allargar fins als tres mesos, per a tractaments que requeririen una periodicitat molt més gran”. La Institució liderada per Marugán va demanar concretament informes sobre aquests temps d’espera, però no estan disponibles “en cap comunitat”.
Totes les dades que proporciona la Defensoria es corresponen amb el que han denunciat les entitats al llarg d’aquests anys. La situació actual és “greu no, molt greu”, declarava Fernando Chacón, degà del Col·legi de Psicòlegs de Madrid, a eldiario.es. “La salut mental ha estat la germana pobra de la sanitat, entre algunes raons històriques, per l’estigma. Després de la crisi no s’ha fet cap esforç per revertir el que es va retallar en sanitat. Tot revela una profunda injustícia social: qui té recursos per a un tractament continuat per a trastorns com l’ansietat o depressió, l’hi paga en el privat”.
Ve a pal·liar parcialment la falta de xifres oficials que s’havien sobre les necessitats a Espanya pel que fa a atenció a la salut mental, sense renovar des de 2009: “Ni tan sols sabem bé quines són les necessitats de la població, on hi ha més i en què”, lamentaven des de la Confederació de Salut Mental Espanya. L’Estratègia de Salut Mental continua sense ser modificada des de 2013.
La Defensoria va sol·licitar informació també sobre les places de formació en psicologia (PIR) per veure si s’havien incrementat o no. L’oferta és “insuficient” però “s’observa un grup de comunitats autònomes que aposten any rere any per un increment” i un altre “que manté més o menys congelat el nombre de places”. Per classificar-les ha comparat les convocatòries de places del primer semestre del 2019 amb les de 2020. La pujada global és del 34%, “l’especialitat sanitària que més creix”. Les autonomies que la incrementen són Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, la Rioja, Múrcia, Navarra, País Basc i Extremadura. Les que els redueixen, Balears, Aragó i Galícia.
