Fa pocs dies ens assabentàvem de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra que, a demanda del sindicat de metges de la mateixa comunitat autònoma, dictaminava que només un metge pot assumir la direcció d’un centre de salut. Una sentència que sembla enclavada en un passat on els metges tenien un estatus de poder per sobre de tota la resta de professionals dels centres de salut.
Actualment, però, la realitat dels equips d’atenció primària és una altra, les relacions professionals són d’igual a igual i es basen més en la complementació i cooperació que en la jerarquia de classe professional.
Aquesta sentència apareix el 2020, un any en què el projecte internacional Nursing Now, té com a objectius potenciar el rol de les infermeres per millorar la qualitat de les pràctiques de cura i per influir en decisions polítiques i promoure que hi hagi més infermeres en llocs de gestió. La sentència demostra que l’assoliment d’aquests objectius està molt lluny de la realitat de les infermeres d’atenció primària.
La capacitat per a gestionar i dirigir equips d’atenció primària no és exclusiva d’un col·lectiu professional. Tampoc és un tema de professionalització com ha estat la tendència dels últims anys. Les habilitats per gestionar equips tenen a veure amb la presa de decisions, la gestió de les relacions, les habilitats de comunicació, l’escolta, la gestió de conflictes, l’ètica del dia a dia, la humilitat i l’empatia entre d’altres. Habilitats i competències que han d’estar presents en les persones que realitzen funcions de direcció i gestió i han de ser requisit indispensable per accedir a aquests càrrecs.
A l’Institut Català de la Salut (ICS), l’organització sanitària més gran de Catalunya, el col·lectiu més nombrós és la professió infermera amb 12.662 persones, que representen un 30% de tot el seu personal (veure Memòria de l’ICS 2018). En l’àmbit de l’atenció primària (AP) la plantilla d’aquest mateix col·lectiu suma 5.385 persones, de les quals 4.810 (el 80,3%) són dones i 575 homes (el 10,7%).
Quina és la situació en els llocs de comandament de l’AP de l’ICS?
Dades referents a les direccions de 212 equips d’atenció primària (EAP) posen de manifest que només 34 són professionals d’infermeria (32 dones i 2 homes).
A les 9 Direccions d’Atenció Primària (DAP) que hi ha a tot Catalunya, no hi ha cap infermera com a responsable. A les 26 direccions de Serveis d’Atenció Primària (SAP) només hi ha 2 infermeres al capdavant. Això sí, reconeixem amb orgull que la directora d’AP de l’ICS és una infermera.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra i les dades que hem exposat deixen clar que estem en un model extremadament classista i piramidal i que les infermeres tenen poques oportunitats de fer valer la seva capacitat de gestió i direcció. Fet que s’agreuja pel fet de ser majoritàriament dones que pateixen discriminacions en l’accés a llocs de responsabilitat i comandament en tota mena d’organitzacions.
Hi ha molt camí a fer per incorporar les capacitats de la professió infermera i els valors que representa, orientats més a la cura de les persones, a la proximitat i al contacte personal que a l’atenció tecnificada, distant i sovint inhumana. El posicionament de cada professió dins del sistema és reflex dels seus valors i prioritats. Per això pensem que es necessiten més infermeres en llocs de direcció i avançar cap a una major rellevància de la cura de les persones en tot el sistema sanitari, però molt especialment en l’AP.
Aquest article és original del Fòrum Català d’Atenció Primària
