El joc patològic o trastorn del joc ha estat identificat com un problema emergent de salut pública a escala global. Els estudis realitzats en els darrers vint anys han observat un augment de la seva prevalença, provocat per un increment dels diferents tipus de jocs d’atzar, sobretot entre els joves. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha elaborat un informe que proposa recomanacions d’intervenció basades en l’evidència per abordar, des d’un plantejament de salut pública i en l’àmbit de la ciutat, el joc patològic o trastorn del joc i l’addicció als videojocs.
En el document l’ASPB proposa, en primer lloc, augmentar el coneixement de l’impacte del trastorn del joc i l’addicció als videojocs a la ciutat de Barcelona. Així mateix, proposa impulsar canvis en la legislació vigent per limitar el nombre de locals de joc i apostes, limitar-ne l’accessibilitat (en línia i presencial) i restringir la venda d’alcohol en els locals de jocs d’atzar. L’informe també recomana desenvolupar intervencions preventives en infants i joves en centres educatius així com implementar intervencions específiques dirigides als col·lectius vulnerables i amb major risc. Pel que fa a l’àmbit assistencial, l’ASPB proposa vetllar perquè la xarxa sociosanitària pública conegui i implementi les diferents intervencions de prevenció indicada existents. Finalment, es recomana augmentar l’evidència de l’efectivitat de les intervencions a la ciutat de Barcelona mitjançant l’avaluació dels programes i polítiques que s’implementin a la ciutat.
En resum, l’objectiu d’aquest informe és elaborar recomanacions d’intervenció basades en l’evidència per abordar el joc patològic i l’addicció als videojocs com a problema de salut pública. Bàsicament el plantejament de salut pública implica que les recomanacions s’orienten a la millora de la salut de la població, a partir de la intervenció de diferents agents, i utilitzant eines apropiades per la protecció i promoció de la salut i la prevenció de la malaltia i dels seus riscos. A més, es contempla des d’un abordatge d’equitat, tenint en compte les desigualtats que puguin existir, així com prevenient no crear-ne de noves
Segons l’últim informe fet pel Observatorio Español de las Drogas y las Addicciones publicat l’any 2017, un 0,4% de la població espanyola de 15 a 64 anys realitzaria un possible joc problemàtic i un 0,3% presentaria un possible trastorn del joc l’any 2017. Les conseqüències del trastorn del joc i l’addicció al videojoc són diverses, conseqüències en salut i socials, i tenen un impacte tant a nivell individual com col·lectiu. Així mateix, el joc patològic és un trastorn multifactorial. Entre els factors de risc individuals destaca el gènere i l’edat i entre els factors de risc ambientals els més rellevants son residir en un barri de nivell socioeconòmic desafavorit així com un major i fàcil accés al joc.
Context actual a Barcelona
El Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2017-20 va incloure per primera vegada les tecnologies en relació amb el risc de joc patològic. Dins la línia estratègica 3 explicaven que s’havia de “mantenir el Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD) com un servei d’assessorament, atenció i orientació per a adolescents i joves que han iniciat consum i/o fan un ús problemàtic de les tecnologies (especialment joc patològic) i per a les seves famílies a partir del model d’intervenció breu”. També es parlava d’ampliar la cartera de serveis del CAS Horta-Guinardó, com a centre especialitzat d’atenció a la població adolescent i jove, per donar resposta a les addiccions comportamentals amb especial atenció al joc patològic lligat a les tecnologies.
A més a més del Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD) i del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Horta-Guinardó, hi ha altres institucions i organitzacions que es dediquen a la prevenció i el tractament del joc patològic a la ciutat de Barcelona. Existeixen associacions que orienten i donen suport a jugadors patològics, així com a les seves famílies, com per exemple Projecte HOME
o l’Associació d’Ajuda a Famílies amb Ludòpates. També hi ha fundacions dedicades a la recerca, com IDELTA, o a la recerca i a l’atenció directe, com Atenció i Investigació en Addiccions (AIS), així com hospitals amb unitats dedicades al tractament del joc patològic, com són l’Hospital Clínic, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Bellvitge.
Barcelona vol augmentar el coneixement pel que fa al joc patològic i a l’addicció als videojocs. Per això, afirmen dins l’informe, és necessari millorar l’obtenció d’informació a través de l’enquesta de salut de Barcelona, incorporant nous ítems que permetin mesurar la magnitud d’ambdues problemàtiques, així com identificar-ne el perfil de les persones amb major risc. També incloure en l’enquesta Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) els ítems en relació al trastorn del joc i l’addicció als videojocs, degut a les diferencies observades en l’ús del joc dels adolescents i joves respecte els adults, especialment pel que fa al joc en línia.
Un altre punt seria incorporar en el sistema d’informació de vigilància (SICAS) informació sobre les persones que acudeixen al CAS per comportaments relacionats amb el trastorn del joc. Paral·lelament, realitzar l’inventari i el mapeig delslocals de joc presencial de la ciutat de
Barcelona (bingos, cases d’apostes, casinos, etc.).
Prevenció des de 4 àmbits
Definir el marc dels factors que condicionen l’aparició d’una problemàtica és un pas previ essencial per a definir l’estratègia. Així, l’informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que reuneix recomanacions per abordar el joc patològic a la ciutat de Barcelona ha fet un llistat amb diverses propostes d’accions des de quatre pambits de prevenció.
Un d’elles és la prevenció ambiental: mesures dirigides a modificar l’entorn físic, social i econòmic per la prevenció del joc problemàtic, el trastorn del joc i l’addicció als videojocs. Una proposta dins aquest àmbit seria per exemple promoure i impulsar canvis en legislació i normativa vigent per establir mesures que limitin i controlin la proliferació d’establiments i cases d’apostes presencials, no únicament mitjançant la regulació dels criteris per atorgar les llicències sinó limitant el nombre d’aquestes.
Un segon àmbit és la prevenció universal que es refereix a mesures dirigides a població general, independentment del seu nivell de risc, amb l’objectiu de mantenir l’ús del joc a nivells baixos, i per tant, de no risc. Aquí proposen augmentar el coneixement sobre el joc patològic i les diferents problemàtiques associades a aquest en la població general mitjançant campanyes de sensibilització o desenvolupar una estratègia de prevenció universal en el camp educatiu basada en l’evidencia i en experiències properes al nostre context.
També parlen sobre prevenció selectiva, és a dir, mesures dirigides a persones o col·lectius que estan en una situació d’especial risc de desenvolupar problemesrelacionats amb el joc i els videojocs. O sobre prevenció indicada: mesures dirigides a persones que ja experimenten els primers símptomes d’un possible trastorn del joc i l’addicció als videojocs. Això implicaria vetllar perquè els diferents recursos de la xarxa socio-sanitària pública coneixin i implementin les diferentsintervencions de prevenció indicada existents.
