Aquest article s’ha realitzat entre Sandra Vicente, Carla Benito, Èlia Pons, Tomeu Ferrer, Victòria Oliveres
En plena crisi pel coronavirus, encara hi ha treballadors que han de desplaçar-se a la feina, sobretot per desenvolupar serveis essencials. Als sectors sanitari, del transport i la missatgeria, del comerç d’alimentació i de les cures, la majoria dels treballadors estan en contacte amb altres persones durant la seva jornada laboral i això fa que estiguin més exposats al Covid-19.
Els guants, les mascaretes o les bates els servirien per a protegir-se mentre treballen, però diferents treballadors consultats per aquest mitjà es queixen que no disposen de mesures de protecció suficients per a no contagiar-se amb el coronavirus. Per aquesta mancança, també es mostren preocupats per si poden estar transmetent el virus a la resta de la població.
Caixeres: estrès i separació mínima als supermercats
Són dies de molta agitació als supermercats de tot el territori. Els primers dies de l’anunci del confinament i l’estat d’alarma, es repetien les mateixes imatges a gran part dels establiments: prestatgeries buides, llargues cues i carros plens a vessar de tota mena de productes, malgrat que l’abastiment està garantit. Davant les aglomeracions que es formen per comprar menjar, els caixers i reposadors es troben més exposats al contagi.
Els treballadors d’alguns establiments han rebut instruccions dels seus superiors de no parlar amb els mitjans. Segons explica la Maria (nom fictici), caixera d’un supermercat Alcampo, la setmana passada les condicions de seguretat eren molt mínimes, només comptaven amb gel antisèptic per a rentar-se les mans. A partir del passat dilluns, l’empresa ja va proveir als treballadors de guants i mascaretes per a protegir-se. “Ja feia temps que estàvem en alerta del que ens podia venir a sobre. Les mesures van arribar molt tard”, es queixa la Maria.
Malgrat que s’han pres aquestes mesures de protecció, el supermercat no té un límit d’aforament i, per tant, es fa impossible mantenir la separació entre persones recomanada. “Per molt que portem guants i mascareta, la probabilitat de contagiar-nos és molt elevada”, explica la Maria. Davant d’això, creu que el que s’hauria de fer és controlar quanta gent hi ha a dins del supermercat.
A alguns establiments això ja s’està fent. El Joaquin, vigilant de seguretat d’un supermercat Mercadona, explica que s’ha estipulat un màxim d’aforament de 100 persones. Tanmateix, assegura que és difícil de controlar exactament el nombre de clients que hi ha en cada moment dins del supermercat.
Cuidadores: protegir les persones vulnerables tot i la precarietat
La Teresa és una d’aquestes dones que fa un treball invisible però imprescindible. Cuida a una parella gran –92 i 94 anys– al barri de Sants de Barcelona. “Em trasllado fins al domicili amb precaució, però no puc deixar de cuidar-los”, diu. Ara fa els desplaçaments en patinet, però dilluns la policia la va parar per saber el motiu pel qual estava al carrer.
El problema és que la Teresa treballa en negre, com tantes altres dones cuidadores. “En realitat treballo a través d’una empresa, però no tinc contracte”, es lamenta aquesta dona de 38 anys, que forma part del col·lectiu Mujeres Migrantes Diversas. Així que, quan la policia li va demanar l’autorització de l’empresa, no va poder donar-la. Tampoc no va poder facilitar el telèfon del seu cap perquè ho corroborés. “Si el donava, em podia posar en problemes”. Per sort, la policia la va creure i no va ser multada, tot i que la van avisar que “la vigilarien”. Altres, però, no tenen aquesta sort.
Va poder arribar a la casa on treballa, on tracta amb tota la distància que pot els avis als qui cuida. “A vegades haig d’ajudar la senyora a aixecar-se o a rentar-se, per tant no tinc més remei que tocar-la”. Intenta protegir-se (i protegir-los) tot el possible, però és incapaç de trobar mascaretes enlloc. “Me’n vaig fabricar unes amb materials que vaig trobar per casa”, reconeix, tot i que diu que quan les fa servir “la senyora es posa molt nerviosa”. Així que ara es tapa la mascareta amb una bufanda: “la senyora es pensa que tinc fred i no veu el tapaboques”.
La Teresa explica que l’empresa per la qual treballa en cap moment no li ha preguntat si porta mascaretes o guants -i de facilitar-li, ni parlar-ne- durant la seva jornada laboral, tot i que ella sap i denuncia que si li passa res, la responsabilitat és de l’empresa. “Només m’han dit que haig de continuar anant a treballar”, explica. I ella coincideix: “no puc deixar de fer la meva feina, aquesta parella no pot quedar-se sola”.
A més, la Teresa no vol perdre la seva feina, perquè al maig comença els tràmits per als seus papers de residència. Però avui, reconeix començar a sentir mal de cap i febre. “Em fa por trucar al 061, perquè sento que saturaré encara més els metges”, diu. “L’únic que puc fer és encomanar-me a Déu i resar per a no tenir aquest virus del qual tothom parla”, respon.
Transportistes: dur paquets als hospitals sense protecció
Després de decretar l’Estat d’Alarma, moltes empreses no tenien clar si podien (o havien) d’obrir els seus negocis. “Què és un servei essencial?”, es pregunta Meli Barreira, administradora d’una petita empresa de missatgeria de Barcelona. A priori podria semblar una pregunta amb una resposta simple: supermercats, farmàcies i hospitals. Però, qui subministra els medicaments? Qui arreglarà una ambulància que hagi d’entrar al taller? Qui repararà un calefactor que s’espatlli?
Barreira encara no té clar si la seva empresa presta un servei essencial, però després d’”investigar molt” durant el cap de setmana amb el seu marit, al costat del qual dirigeix l’empresa, van decidir obrir el dilluns següent. Normalment presten serveis molt diversos, però després de l’inici de la crisi del coronavirus, a més de veure descendir la seva facturació al 50%, les seves prestacions es van focalitzar al servei a hospitals i centres mèdics.
“Portem material i medicaments a hospitals, alhora que recollim medicines i les portem al domicili de pacients amb malalties cròniques que no han de sortir de casa”, explica. Tot això ho fan amb mascaretes, guants i desinfectant que els dos empresaris han adquirit pel seu compte; “és que entrem fins a la cuina dels hospitals”, diu, i assegura que els set treballadors de l’empresa “tenim por de contagiar-nos nosaltres, però sobretot de ser portadors del virus i, sense saber-ho, contagiar algú en un hospital”, reconeix. Sap que és molt probable que alguns d’ells s’acabi contagiant.
“Sabem que als hospitals falta material, així que la nostra funció ara és ajudar en tot el que puguem”. Però, precisament aquesta falta de material de protecció de què es queixa el personal sanitari, fa que sigui “psicològicament dur” visitar malalts o sanitaris. “Els primers dies tot eren anècdotes sobre com un metge ens rebia sense màscara o sobre la impressió de lliurar un paquet a oncologia”, diu Barreira, qui explica que l’efecte d’excepcionalitat es va diluint i ara això ja és “rutina”.
De moment i, malgrat la caiguda de la facturació, assegura que no es plantegen cap ERTO, però sí que eleven una queixa al Govern central, que consideren que ha “deixat abandonats els autònoms i petits empresaris” i apunta al fet que la “informació que s’està donant és pèssima”. Però, malgrat això, es presten a col·laborar. Assegura que davant la possibilitat que l’Estat els “expropiï” algun vehicle en cas de ser necessari per a ús públic, “posarem totes les facilitats. Per descomptat, posaríem els nostres recursos en favor del bé comú perquè això s’arregli al més aviat possible”.
Metro: es notaran afectacions en el personal disponible
Els treballadors de Metro de Barcelona fan la seva feina amb angoixa. La companyia els ha facilitat desinfectants per les cabines i pels radiotelèfons, però aquests productes comencen a ser escassos. El problema més greu, segons els sindicalistes de metro és la manca de prou material de seguretat: mascaretes, guants i bates. “L’empresa n’ha facilitat, però aviat s’acabaran, especialment les mascaretes”, diu Mònica Benito, secretària de la secció sindical de CCOO i membre del comitè d’empresa.
Aquesta situació els fa treballar patint per ells i pels passatgers. Benito es planteja una hipòtesi indesitjada: “què passaria si un usuari es desmaia i el conductor no té proteccions? Caldria parar” assegura. Segons saben, l’empresa ha demanat més mascaretes “però els han respost que la prioritat és atendre els centres sanitaris”. La feina que es fa a metro no només és la que veuen els usuaris. Hi ha moltes tasques de manteniment usuals en les quals els treballadors han de dur mascaretes i EPIs, i podrien acabar-se aviat si no hi ha noves aportacions de material.
Benito explica que ja saben que hi ha companys en aïllament en totes les àrees de Metro de Barcelona (administració, conducció i altres serveis com a manteniment), però no tenen constància sobre “si estan afectats pel Covid-19, perquè no els han fet les proves”. Aquesta sindicalista assegura que temen que si la situació segueix així, tindran “problemes per fer el servei, i no s’ha d’oblidar que és un servei essencial”. Per tant, des del comitè s’ha avisat a l’empresa que si no hi ha tests en una setmana o quinze dies la situació pot ser extrema.
Sanitaris: els perills d’usar material de protecció inadequat
El món sanitari ha aixecat la veu per reclamar el material necessari per desenvolupar la seva feina. Des de diversos sindicats han avisat que els calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill la població davant de l’epidèmia del Covid-19.
“Com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població”, diu Maribel Ramírez, de la secció sindical de l’Hospital de Bellvitge de CGT Catalunya. També els preocupa que l’augment de contagis “pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui doblar torn”. Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els sanitaris “no arribin” a tot, encara que intentin “donar més del 100%”.
En aquesta línia, des de Tècnics en Lluita s’han queixat que el personal d’ambulàncies està treballant amb bates que tenen les mànigues més curtes del que marca el protocol i amb bates i barrets que moltes vegades no són impermeables, com ho haurien de ser per protegir del contagi. A més, han denunciat que no s’estan fent proves de coronavirus als treballadors que envien a casa per precaució després d’haver estat en contacte directe amb positius. “Som treballadors del Transport Sanitari Urgent i No Urgent sí, però no som escuts humans”, es queixen.
Des del Govern català, la consellera de Salut, Alba Vergés, manifestava en roda de premsa haver demanat tot el material imprescindible i afegia que treballen a corroborar amb l’estat espanyol qui està produint tot aquest material necessari i quins són els estocs actuals.
