L’assaig clínic de qualsevol medicament no té cap sentit si no hi ha prou pacients. Per això, ara és un bon moment per dur a terme estudis contra el nou SARS–COV-2, que ja afecta més de 180.000 persones.
Però el gran nombre de positius per COVID-19 no és l’únic motiu per promoure aquest tipus d’investigacions. Actualment, els fàrmacs antivirals són una opció més tangible que el disseny d’una vacuna que permeti prevenir el virus i frenar els contagis. No hi ha temps a perdre.
Aquesta setmana comencen a Espanya dos assajos clínics per provar si fàrmacs que ja estan al mercat, però que es prescriuen per a tractar altres malalties, podrien servir per reduir la càrrega viral del nou coronavirus i, per tant, trencar la cadena de transmissió.
Els estudis es duran a terme en quatre hospitals del sistema públic de salut entre els quals hi ha centres de Madrid, que pertany a la comunitat on es concentren gairebé la meitat de casos del país, el País Basc i Barcelona.
L’estat d’alarma ha parat el país, però ha accelerat la investigació. Mentre la majoria de la població viu aquests dies confinada a casa seva, els investigadors tenen llum verda per impulsar estudis d’aquest tipus, aprovats per la via ràpida per l’Agència Espanyola del Medicament.
Prevenció: reduir la càrrega viral
Investigadors de la Fundació Lluita contra la Sida de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona) han començat aquesta setmana un assaig clínic per prevenir l’expansió del coronavirus. L’objectiu és reduir la càrrega viral dels positius i els seus contactes per tallar la cadena de transmissió.
En l’assaig clínic es provaran dos fàrmacs entre la població catalana més afectada per frenar els contagis: 1 antiretroviral que ja s’utilitza per tractar la infecció per VIH i un antipalúdic contra la malària, que també està indicat per a malalties reumatològiques com el lupus o l’artritis reumatoide.
D’una banda, 195 persones amb coronavirus -en estat lleu- rebran un antiretroviral per impedir que el coronavirus es repliqui dins de les cèl·lules humanes. El darunavir és un inhibidor de la proteasa que contribuiria a disminuir el període de temps durant el qual una persona és infecciosa, que actualment s’estima en uns catorze dies.
D’altra banda, s’inclouran 15 contactes per cada positiu. Gairebé 3.000 persones agafaran un fàrmac contra la malària per evitar que la SARS–CoV-2 es coli en les seves cèl·lules. En aquest cas, l’antimicrobià hidroxicloroquina impediria la fusió de virus amb la cèl·lula.
“Fins ara, la investigació s’ha entrat en provar l’eficàcia i desenvolupar noves molècules per tractar els casos més greus de coronavirus, però s’ha posat poc el focus en estratègies de prevenció”, va subratllar ahir en roda de premsa telemàtica Oriol Mitjà, investigador principal juntament amb Bonaventura Clotet.
En la compareixença, Mitjà acompanyat de representants del Departament de Salut, entre els quals hi havia la consellera Alba Vergés, van advertir que l’estudi és addicional a l’aïllament social i el confinament de la població. Els científics esperen tenir resultats en 21 dies, que faran públics per a la resta de la comunitat.
Tractaments: controlar els pacients més greus
Aquesta setmana comença un altre assaig clínic enfocat a la curació de pacients amb COVID-19 i no a evitar la propagació del brot, com l’anterior.
Tres hospitals espanyols, en col·laboració amb Itàlia, França i Alemanya, provaran un fàrmac que ja es va utilitzar per a l’Ebola: el remdesivir de Gilead, farmacèutica que col·labora en l’estudi. Els centres són l’Hospital La Paz-Carlos III de Madrid, l’Hospital Universitari Creus de Bilbao i l’Hospital Clínic de Barcelona.
El fàrmac que es provarà ja es va utilitzar per a l’Ebola. El medicament s’administrarà a 400 pacients greus per intentar normalitzar la febre i l’augment de la saturació d’oxigen. D’altra banda, 600 pacients, menys greus, rebran el tractament habitual.
Els científics compararan els tractaments amb el nombre d’altes hospitalàries al cap de 14 dies de la intervenció, segons la nota de premsa de La Paz-Carles III. Els científics esperen tenir resultats en dos mesos.
