L’Enciclopèdia catalana defineix la salut pública com l’art i ciència d’organitzar i dirigir els esforços de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar la persona i obtenir-hi un òptim nivell de salut.
A Catalunya hi ha diversos organismes que treballen per l’ordenació de les actuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública. A Barcelona, això es competència de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Davant del coronavirus, han estat treballant des del seu inici per difondre entre la població què és, com actua, com es pot evitar la seva transmissió i què cal fer davant contagi. Dins les parets de l’ASPB s’està treballant durament per aturar-ho.
Carme Borrell és metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública i també en medicina familiar i comunitària i doctora en salut pública. Actualment és la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. En aquesta conversa, ens explica les competències i com està afrontant l’Agència la gestió d’una crisi sanitària com la que ens ha portat el COVID-19.
Com a què actueu?
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) és autoritat sanitària a la ciutat de Barcelona. Es fa el control de les malalties de declaració obligatòria. El coronavirus és una malaltia nova però encaixa dins la nostra feina.
A l’ASPB treballem 300 persones. Hi ha un servei concret que és el d’Epidemiologia que és el responsable de les malalties de declaració obligatòria que inclou les malalties transmissibles i els brots… És el servei que segueix les persones amb COVID-19 i les que hi han tingut contacte.
Com funciona?
A la persona que està malalta, se la telefona, se li fa una enquesta i se li pregunta els contactes que ha tingut mentre tenia símptomes. Al mateix temps se li dona informació sobre la seva malaltia. Després es truca a cadascun dels contactes i se’ls explica que han de romandre a casa seva aïllats durant 14 dies, sempre deixant clar que si tenen símptomes han d’avisar a un professional de la salut… Però això que es diu tan ràpidament, ho anàvem fent més o menys bé fins que el nombre de persones malaltes va començar a créixer molt.
En el moment que l’Ajuntament de Barcelona declara que es tanca l’administració presencial vam haver de reorganitzar tota l’ASPB i una bona part van començar a treballar des de casa. Però el servei d’Epidemiologia, al ser un servei essencial havia de seguir treballant a l’ASPB i vam decidir reforçar-lo per poder donar resposta a l’epidèmia. Actualment 80 persones treballen presencialment, la majoria professionals de la medicina o la infermeria.
De què s’encarreguen ara?
El què fan és tota la gestió de trucades, que en tenim moltíssimes cada dia. El 061 i els CAP no sempre donen l’abast i nosaltres també ajudem en aquest sentit. Per realitzar aquest servei vam dividir els professionals en diversos equips i en dos edificis diferents. Vam fer-ho així perquè si una persona queia malalta, no volíem perdre tot l’equip.
Elles estan preparades per fer tota aquesta gestió: rebre trucades, fer enquestes a les persones malaltes i els seus contactes, donar resultats de positius i negatius de la prova – els test de PCR (per les sigles en anglès de “reacció en cadena de la polimerasa”), etc.. Cada vegada hi ha més i hi ha més feina.
I com feu el seguiment?
Hem creat un comitè de crisi on som 5 persones que revisem cada dia 4 temes. Primer, els principals indicadors de l’epidèmia. Segon, les tasques de comunicació ja que cal que tota la informació del web estigui al dia. També revisem els protocols d’actuació de la Generalitat de Catalunya ja que són els que seguim.
En tercer lloc, revisem els aspectes tractats a les reunions online que tenim amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. En aquests moment de l’epidèmia l’Ajuntament està fent una tasca important per ajudar sobretot a les persones més vulnerables i nosaltres col·laborem des de la visió de la salut pública. Amb la Generalitat tractem aspectes relacionats amb els protocols. També ens reunim amb el Consorci Sanitari de Barcelona que són els responsables dels serveis sanitaris de la ciutat.
Finalment tractem aspectes relacionats amb l’organització interna. L’altre dia per exemple vam veure que faltaven persones administratives per introduir dades i vam buscar-ne en altres serveis de l’ASPB que estaven fent teletreball . Ens intentem adaptar a la realitat del dia a dia.
A banda de les trucades que rebeu directament, des d’on us arriba el recompte de casos?
Els laboratoris ens els faciliten. Hospitals i Atenció Primària també ens els declaren. Per no duplicar, cada cas té un codi adjudicat. La manera de tenir clar quants casos hi ha és tenir tots els PCR fets però ara això cada cop serà més complicat ja que no hi ha possibilitat de fer-ne a tothom, estem a l’espera del kit ràpid que ha de fer arribar el Ministeri.
Actualment tenim professionals que estan treballant per tenir els indicadors principals i les dades a un web que pugui ser accessible.
Pel que fa a l’activitat quotidiana de l’Agència de Salut Pública, heu aturat la majoria d’elles. Com gestioneu el programa de Salut als barris o el seguiment a drogodependències?
La gent que necessitava acudir als CAS (Centres d’atenció i seguiment a les drogodependències) pot seguir-ho fent ja que segueixen funcionant.
Per altra banda, hem hagut de parar totes les activitats de Salut als barris que impliquessin ajuntar a la gent. Però cal assenyalar que des de serveis socials s’està fent un esforç molt gran per poder donar suport a la població més vulnerable i no es paren de buscar establiments (com per exemple La Fira) per donar allotjament a la gent sense llar.
Quines altres activitats heu hagut d’aturar?
Tenim més del 60% de la plantilla fent teletreball. Les persones que estan presencialment són les que cobreixen les tasques que he anat explicant. També tenim algun altre servei presencial com per exemple algunes persones que treballen al laboratori de l’ASPB, ja que no el podem tancar. El teletreball funciona en alguns llocs de treball però en altres no i per tant algunes tasques les hem aturat. Per exemple, els inspectors de seguretat alimentària no poden fer la seva feina i estan aprofitant el temps per fer altres feines des de casa.
Sota el meu punt de vista, aquesta experiència serà positiva per aprendre a treballar d’una altra manera.
Fareu una valoració de com ha afectat aquesta etapa?
Quan acabem haurem de fer valoracions de tantes coses… I com he comentat abans, apart de com hem participat en el control de la COVID-19, caldrà valorar el teletreball, altres aspectes de la salut pública que han canviat, com per exemple la contaminació de l’aire que aquests dies ha disminuït molt perquè no hi ha cotxes al carrer, etc.
Finalment voldria fer esment de l’important impacte social i econòmic que tindrà l’epidèmia. Caldrà veure com ha afectat sobretot a la població de classes socials més desavantatjades que ja tenia unes condicions de vida i treball més precàries. Per tant, des de la salut pública també caldrà fer una valoració de l’impacte en la salut i en les desigualtats en salut de la COVID-19.
