Vuit de la tarda. Des dels balcons i les finestres ressonen els aplaudiments amb què, des de l’inici de l’estat l’alarma i el confinament decretat pel govern espanyol, la societat agraeix al personal sanitari la seva tasca al capdavant de l’emergència sanitària que ha provocat la pandèmia del nou coronavirus.
Fruit de les mancances de material de protecció, el col·lectiu sanitari és un dels més vulnerables a ser infectats. Tanmateix, per no tenir simptomatologia o per no tenir accés a tests, han de seguir treballant. Segons l’última actualització del Ministeri de Sanitat, a l’estat espanyol hi ha 12.298 professionals de la salut infectats, el que representa un 14% dels diagnosticats. Rere aquestes dades -i rere cada membre del sistema de salut- hi ha una història personal, amb pors i desgast, però sobretot amb resiliència.
Jornades laborals de 12 hores amb manca d’equipaments de protecció individual, aïllament de la família, cansament físic i mental… és el dia a dia del personal sanitari. L’equip d’hospitals, de residències o de centres d’atenció primària ha vessat a les xarxes socials les preocupacions i mancances de recursos en la crisi del COVID-19.
Metgesses i infermers, herois de la batalla?
A la falta de materials per atendre els pacients afectats de COVID-19 i de llits de cures intensives se li ha afegit la manca d’elements de protecció per al personal sanitari (guants, mascaretes, bates…). Així ho feien saber a les xarxes socials, recordant que si ells no es poden protegir, no hi ha cura possible:
M’ acaben de trucar per dir-me que sòc positiva. Ploro amb molta rabia perquè per més que fem, manca material de protecció que necessitavem i no hem tingut. El nostre esforç diari a la merda PQ FALTA MATERIAL DE PROTECCIÓ PEL PERSONAL SANITARI!
— ?Pas a pas ? (@CuadradoSarah) March 21, 2020
Semblem ninjas, però no, no ho som, sembla broma, però no, no ho és.
Som personal sanitari RECLAMANT material de protecció adequat i suficient.
Perquè per a cuidar als nostres pacients, primer hem de protegir-nos i cuidar-nos a nosaltres mateixos.#coronavirus #COVID pic.twitter.com/EGhT4vlCOp— Resistència Clínic (@TancadaClinic) March 27, 2020
Més de 2.600 sanitaris infectats a Catalunya (dades de diumenge 29) i fins a 12.000 al global de l’estat (fins dilluns 30) són algunes de les conseqüències del treball del personal sanitari sense les condicions de seguretat òptimes. El resultat més greu, la mort dels professionals: fins al moment ha transcendit el decés de cinc doctors i una infermera a causa del COVID-19 a Espanya. Els darrers, els doctors Collado i Freixa dels hospitals de Bellvitge i Quirón respectivament.
Internet s’ha fet ressò de les rutines que afronten metges i infermers als nostres hospitals, especialment dures en plena crisi sanitària: escrupolosos protocols de neteja als centres i a la llar, portar durant hores mascaretes, ulleres protectores i apòsits que els deixen marques o
Infermera Mútua Terrassa
dia: 25-03-2020 hora: 07:32Complicat. Per una banda contentes de poder ajudar i implicar-nos. Per l’altra, preocupades per la situació, per la por de contagiar-nos i sobretot per les persones que s’estan morint soles.
— Diari Les Bates (@DiariBates) March 25, 2020
Abans de sortir ja he deixat tot preparat per ls tornada: galleda d’aigua amb lleixiu per claus i objectes personals que entro a l’hospi, tovalloleta per netejar el movil i rentadora oberta. Tot per evitar tocar el mínim possible.
— Adrià Acosta (@Acostacnc) March 23, 2020
Si bé les condicions i el desgast mental i físic consegüents són dignes de la més àrdua batalla, hi ha personal sanitari que prefereix refusar la parafernàlia i el discurs bel·licista.
Mirad, no. No somos héroes. Somo trabajadores de un sector que es vital para el normal funcionamiento y estabilidad de una sociedad; ahora, y el año pasado.
Y con la matraca del heroísmo se está romantizando una precariedad asistencial y profesional que nunca fue normal.
— Fígaro (@sirfigaro) March 25, 2020
Aquest infermer rebutja que els tractin d’herois i heroïnes i recorda que la precarietat del sector sanitari públic és crònica i els fa treballar en unes condicions límit. En aquest sentit, el doctor Miquel Vilardell va assegurar al Diari de la Sanitat que davant la falta d’inversió econòmica en el sistema públic de salut “el que ens salva és la qualitat i entrega del personal sanitari”.
Resiliència i adaptabilitat
La situació límit que es viu a molts hospitals ha fet que els equips sanitaris s’hagin adaptat al context i, sovint, treballar en nous espais. Encara així, els sanitaris han aconseguit treure el millor i aprendre de la situació:
2) es increíble lo bien que nos tratamos todo el personal sanitario. Estamos en plantas que no nos corresponden, haciendo cosas para las que no estamos preparados. En vez de ser hostiles entendemos mejor las carencias del otro. En las formas y acabamos por el fondo. Da gusto
— javier higueras (@HiguerasJavier) March 26, 2020
També són comuns els missatges de metges i metgesses que destaquen, especialment aquests dies, la tasca del personal d’infermeria. Una figura sanitària que s’acostuma a infravalorar i que juga un paper molt humà en l’atenció mèdica:
La tasca de les infermeres als hospitals és brutal. Quan els metges ‘reconvertits’ en pneumolegs i internistes no dominem l’espai i els mètodes de treball. Elles sempre hi son. Gracies!
Algu ho havia de dir!!! @COIBarcelona @COMBarcelona pic.twitter.com/5Roen81H6s— guillemcuatrecasas_prof (@guillemcuatrec1) March 25, 2020
Creo no ser el único médico que, estos dias, tiene la sensación de que nuestra labor con el #COVID2019 es ínfima comparada con la que hacen enfermeras o auxiliares. Ellas se juegan verdaderamente el tipo al entrar cientos de veces al día en habitaciones para administrar…
— Antonio Gil Pérez (@drantoniogil) March 26, 2020
Les altres peces de l’engranatge
Altres branques laborals, com ara transportistes, personal de botigues alimentàries o conductors de transport públic, també han rebut darrerament l’agraïment de la societat. Dins del món sanitari, però, hi ha feines que passen desapercebudes i sense les quals els centres mèdics no podrien rutllar.
El treball dels zeladors, del personal d’administració, de cuina, de neteja o de serveis socials -d’especial desgast mental perquè és el que comunica les defuncions i intenta fer un acompanyament a les famílies- són peces imprescindibles per al funcionament del món sanitari. Amb aquest aplaudiment, l’equip assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu va recordar-los:
Avui volem donar les gràcies al personal de neteja, de seguretat, cuina, infraestructures, és a dir a tots els professionals no assistencials que continuen exercint les seves tasques en unes circumstàncies excepcionals a causa del #COVID19
Un aplaudiment molt merescut ? pic.twitter.com/pPjd1EQrYc— Hospital Sant Joan de Déu Barcelona CAT (@SJDbarcelona_ca) March 27, 2020
No menys important és el paper de les gericultores, auxiliars d’infermeria i la resta del personal d’atenció social i sanitària que treballen a les residències de gent gran. Aquests espais s’han demostrat un espai de ràpid propagament del coronavirus i d’alt risc a causa del perfil de persones que hi resideixen. També treballa sota molta pressió la plantilla d’atenció a la ciutadania, especialment la de les línies telefòniques com el 012 o el 061.
El distanciament de la família
En les darreres hores s’ha viralitzat a les xarxes socials el vídeo d’un metge saudita que, en arribar a casa, ha de refusar l’abraçada del seu fill. És un reflex del que està passant a moltes cases catalanes: el personal sanitari no vol posar en risc la seva família després de la jornada laboral i, quan torna a casa, fa un confinament voluntari.
A Saudi doctor returns home from the hospital, tells his son to keep his distance, then breaks down from the strain. pic.twitter.com/0ER9rYktdT
— Mike (@Doranimated) March 26, 2020
La meva filla Aina té 22a, es infermera, porta treballant a urgències de Dexeus fa 9 mesos. Fa dues setmanes que no la puc abraçar, es queda a l’habitació confinada. Estic tot el dia pensant amb ella i patint molt, mentres cuido a la meva mare amb Alzheimer #orgulldefilla
— Anna Úbeda ?️? (@Anna_Ubeda) March 25, 2020
També ho reflecteix el poema de Joan Calvo compartit per l’àrea de Suport de l’Hospital de Mataró: “I torna a marxar. Sense petons, sense abraçades. Només paraules llunyanes, no fos cas que per aquestes trobades no pogués més treballar”. Un distanciament de la família més propera que s’afegeix al desgast emocional al qual fa front el personal sanitari durant la jornada laboral.
El costat més humà
Malgrat la foscor de la situació i la duresa a què ha de fer front aquests dies el personal sanitari, encara hi ha lloc per un bri de llum. Han sorgit iniciatives que demanen a la gent que és confinada a casa -especialment a la canalla- que escrigui cartes i dibuixos pels afectats del coronavirus que són reclosos als hospitals. També ho ha demanat l’hospital psiquiàtric Pere Mata de Reus pels seus interns. El personal sanitari és qui fa arribar aquesta correspondència.
? #CartesAmbCor♥ @educaciocat i @salutcat bateguem juntes ?
? L’@hospitaldelmar i l’@hospitalclinic demanen a alumnes de tot Catalunya que els facin arribar missatges de suport ?
? noesteusols@clinic.cat #NoEsteuSols
? cartesquecuren@hospitaldelmar.cat #CartesQueCuren pic.twitter.com/NiEMz2KwVL— Educació (@educaciocat) March 26, 2020
Cartes motivacionals, una iniciativa per ajudar a les persones que han quedat ingressades a l’HU Institut Pere Mata. Escriu la teva! cartesperemata@gmail.com #Covid_19 #CoVID19Catalunya https://t.co/1ObM9KxUoz pic.twitter.com/pYAXomgyaw
— Grup Pere Mata (@GrupPereMata) March 20, 2020
El personal assistencial també està sent fonamental en la relació família-malalt. A Twitter s’han publicat nombrosos missatges de personal d’hospital -sobretot infermeres- que s’ofereixen a trobar un forat de temps per posar en contacte persones infectades pel coronavirus que tenen mobilitat reduïda o són d’edat avançada amb la seva família.
Ahir vaig haver d’aguantar el telèfon a la orella d’un pacient mentre la filla es despedia del seu pare. Dur, molt dur. I està passant. Quedeu-vos a casa siusplau. #Covid_19
— Violeta Torrent Pinart (@violetatorrent) March 21, 2020
Un pas més enllà en aquesta comunicació és el que relata a Twitter la infermera Violeta Torrent. Si bé hi ha hospitals que permeten que un familiar acompanyi el malalt terminal amb COVID-19 durant les seves últimes hores, n’hi ha d’altres on això encara no és permès i són les sanitàries les qui intenten fer d’enllaç en l’acomiadament.
