El moment actual de l’epidèmia del coronavirus a Espanya és paradoxal. El nombre de persones diàriament infectades es va reduint, però costa fixar-se en aquest detall fonamental perquè el nombre total de malalts diagnosticats de covid-19 ha superat avui els 100.000 i, sobretot, perquè el dramàtic augment d’hospitalitzats en estat crític i les més de 9.000 morts no conviden a l’optimisme.
Per a què serveix que el Govern prengui cada vegada mesures més estrictes si les morts no deixen d’augmentar? Un informe del britànic Imperial College publicat el dilluns respon a això: el confinament massiu que va començar el 15 de març ha salvat 16.000 vides. Aquesta és la xifra que considera més probable d’una forquilla que va de 5.400 a 35.000. La paralització de país, que s’ha fet més dràstica des de dilluns, està evitant moltes morts, encara que el que veiem en primer pla sigui el dolor de les UCI’s i el constant augment dels morts.
Superada la prova de l’expansió exponencial de virus, s’està arribant al moment decisiu i afrontant el gran repte: que el sistema sanitari no s’ensorri i pugui salvar el màxim possible de vides. Les UCI de Madrid, les dues Castelles i Catalunya estan al límit. La necessitat de posar en servei nous respiradors, subministrar més sedants per als malalts que pateixen i proporcionar els materials necessaris per a una bona atenció és imperiosa. Igualment serà necessari incorporar metges i personal sanitari per resistir durant setmanes o mesos.
El focus de màxima atenció no pot ser altre que el reforçament del sistema sanitari per sobre de qualsevol consideració econòmica. Cal guanyar temps com sigui per allunyar el perill del col·lapse sanitari. No és massa raonable plantejar la disjuntiva d’hospitals o fàbriques, perquè si els hospitals no aguanten i la situació arriba a ser caòtica, l’economia podria ressentir-se encara més.
En paral·lel al confinament cal incrementar els test als malalts amb símptomes i, tant com sigui possible, al seu entorn, per elaborar així amb la precisió més gran el mapa de l’epidèmia. Recolzat en aplicacions de telèfon específiques i la geolocalització que aporta el mòbil, un país com Corea de Sud està aconseguint mantenir a ratlla l’epidèmia amb una combinació de test i tecnologia, sense arribar al confinament generalitzat.
Les proves massives són un pas necessari per abordar la tornada a la normalitat després de Setmana Santa o més endavant, quan estigui comprovat que, de mitjana, els infectats transmeten el virus a menys d’una persona. Aquesta acció ha d’anar acompanyada del manteniment de les estrictes mesures d’higiene pública i privada ja establertes i probablement per l’ús generalitzat de mascaretes fora de la llar.
La tornada a la normalitat serà progressiva. Sortir al carrer encara que sigui sense formar grups ja serà un alleujament, però de moment en què començarà a produir-se (la segona quinzena d’aquest mes o ja al maig) tindria poc sentit reobrir escoles i universitats. Les restriccions als desplaçaments poden durar bastant perquè la pandèmia va pel camí d’empitjorar en molts altres països. La prohibició de les concentracions massives o els espectacles no s’aixecaran immediatament. Com s’està veient a la Xina, la supressió de restriccions és un procés lent.
Amb el virus circulant per tot el món no es pot abaixar la guàrdia durant molts mesos. Però les restriccions que s’han dut a terme són importants perquè, encara que a llarg termini s’acabi infectat un percentatge alt de la població, el control de l’epidèmia permetrà seguir guanyant temps, en aquesta fase perquè la indústria farmacèutica pugui desenvolupar medicaments més eficaços contra la covid-19 i, sobretot, una vacuna efectiva, que es preveu que tard 12 o 18 mesos. Igualment, com més temps es guanyi, més es podrà reforçar el sistema sanitari tant en mitjans com en metges, infermers i personal auxiliar, sotmesos ara a una enorme pressió.
L’informe ja citat de l’Imperial College considera que el més probable és que estiguin infectats ja el 15% dels habitants d’Espanya, uns 7 milions, i que la infecció arriba com a mínim a milió i mig, molt lluny dels 102.000 comptabilitzats oficialment. La dimensió real assolida per l’epidèmia només es podrà conèixer quan estiguin disponibles els test de detecció d’anticossos, que han començat a assajar els últims dies. Les proves actuals detecten el virus i amb elles no es pot saber si algú ha passat la malaltia.
