Són moltes les iniciatives que han sorgit aquests dies per sobrepassar el període d’alarma i de confinament per coronavirus. Algunes d’elles, iniciatives nascudes arran de les necessitats que es deriven del moment. Per reflectir aquestes situacions, el col·lectiu CàmeresiAcció ha volgut donar cobertura a l’organització social d’aquest moment d’emergència sanitària, social i econòmica degut al COVID-19.
Avui, en la seva tercera publicació, ens apropen un documental realitzat en primera persona que recull una mirada audiovisual durant la primera setmana en situació de confinament com a efecte del COVID-19. Les realitats d’aquelles persones que durant aquesta primera setmana es creuen amb la càmera, reflecteixen diferents situacions, punts de vista i de partida per afrontar aquest difícil procés. El documental ha estat dirigit, realitzat i muntat per David Fernández, un dels membres fundadors de CàmeresiAcció.
Fernández explica que realitzar-lo en primera persona podria ser una manera d’apropar-se a la gent que ara, donat l’aïllament social, troba tan lluny i també d’explica’ls-hi com ho està vivint. El seu relat pot ser un exemple de la realitat de molts per la varietat d’entrevistes a les quals pot accedir.
“Cadascú afronta aquest cop des d’un punt de partida diferent, i això em fa en part no permetrem lamentar-me ni comparar-me amb qui ho està patint en forma de salut, d’escanyament econòmic o psicològic entre tants altres. ‘Confinades a Vilapicina’ en definitiva vol donar visibilitat a aquesta sensació personal i traslladar els testimonis de les persones que m’envolten”, reconeix Fernández.
Dins el recull d’audiovisuals destinats a tractar el COVID-19, primer de tot van publicar un clip titulat “El Poble s’organitza” on mostraven com en els barris de Vallcarca, El Coll, La Salut i Penitents es desplegava la Xarxa de Suport. La segona producció que van publicar va ser titulada amb el nom de “Finestres” i conté una creació poètica de Juan De Miguel amb música d’Alberto Limiñana: “el virus ens ha pres l’espai però ens ha donat el temps”, diuen.
I és que la idea del col·lectiu amb tot això és “des de la necessitat de l’anàlisi, la reflexió i la denúncia” posar-se a disposició “de totes aquelles revolucions quotidianes que no seran televisades”.
