Polítics, experts en epidemiologia, infeccions, organització de serveis, economia, sociologia i altres branques del coneixement ens aclaparen amb dades, informacions, opinions i vaticinis sobre el passat, el present i les conseqüències de la pandèmia. Estem immersos en un enorme magma informatiu que sembla esforçar-se a intentar potenciar les pors i el pànic individual i col·lectiu. El que es tradueix per un costat en comportaments gairebé obsessius i fins i tot fetitxistes i per un altre, menys freqüent, en conductes picaresques que en alguns casos intenten treure profit, fins i tot criminalment, de la situació. Malgrat tot escassegen les anàlisis i reflexions que ens proporcionin informacions útils si més no fora per ajudar-nos a elaborar una resposta serena. En aquestes circumstàncies és difícil aspirar a una altra cosa. Perquè no és raonable esperar respostes o explicacions totalment encertades, una altra cosa és que siguin versemblants, en un període tan breu de temps.
Si fóssim capaços d’analitzar l’excés de mortalitat atribuïble a la infecció pel COVID19 ens podríem fer una idea més encertada de l’impacte real del problema en comparar les defuncions per totes les causes esdevingudes en les darreres setmanes amb els mateixos períodes d’una sèrie de tres o quatre anys anteriors. Una informació que no s’ha proporcionat, malgrat sembla que es recull en els sistemes de vigilància de la grip o de les onades de calor o de fred i que, en darrer cas, en disposen els mateixos serveis funeraris municipals.
En qualsevol cas, l’allau de dades a què estem exposats, provinents dels mitjans de comunicació, dels organismes competents, dels investigadors i d’altres persones, no disminueix la sensació d’incertesa i, amb ella, de la preocupació social, de la por i fins tot d’algunes situacions puntuals de pànic.
Potser si es tinguessin en consideració els següents requeriments, ens podríem beneficiar més de l’atenció prestada a tot el que ens expliquen els mitjans, per exemple,
- Reconèixer de forma explícita les llacunes de coneixement pròpies d’una situació epidemiològica i clínica protagonitzada per un suposadament nou agent infecciós.
- Aportar, amb les limitacions apuntades a l’apartat anterior, propostes de canvi possible de la situació passada i actual a diferents nivells i sectors polítics, econòmics i socials que ens permetin afrontar en millors condicions futurs problemes en l’àmbit del benestar i la qualitat de vida tant de forma individual com col·lectiva.
- Evitar les crítiques destructives sobre els errors comesos, centrades majoritàriament a afirmar que es podrien haver evitat. Els experts en critiques “a toro passat” proliferen com els bolets a la tardor.
- Considerar detingudament els condicionants de tota mena que influeixen sobre les dades i les informacions i no establir comparacions i deduir conclusions a partir de bases incorrectes.
El volum d’informacions i el “soroll” generat pels problemes de la pandèmia, tant els propis de la infecció com els derivats de les mesures instaurades fa difícil navegar amb seny en una mar agitada, a més, per les tensions territorials i partidistes, però sembla imprescindible injectar a l’àgora pública altes dosis de sentit comú, de racionalitat i visió positiva i de futur.
Hem de ser capaços de valorar objectivament les mesures actuals i futures dissenyades per lluitar contra el COVID19 per evitar un doble risc: agreujar les conseqüències de la pandèmia d’avui i, al mateix temps, no generar les condicions necessàries per poder abordar amb millors capacitats de resiliència i sentit comú situacions similars que es poden donar a mitjà i llarg termini.
