Entrevista

“Els metges jubilats anirem on ens demanin, i no és cap heroïcitat”

El Doctor José María Garcès va ser responsable de diverses unitats i cap de secció del Servei de Medicina Interna i Malalties Infeccioses. A part, es va especialitzar en Salut Internacional i també va ser professor del Màster en malalties tropicals i salut internacional.

Sempre amb la vocació davant de tot, el Dr. Garcés va avançar-se a la petició de Salut de reincorporar personal sanitari jubilat, estudiants i interns que encara no haguessin escollit plaça. El 16 de març Garcés va tornar a trepitjar l’Hospital i tres dies després, el 19 de març, iniciava un grup de treball destinat a fer seguiment del personal sanitari infectat per COVID-19.

Un ordinador i un mòbil són les eines de treball que l’acompanyen diàriament sense pausa en les seves jornades laborals. Avui dia, fa seguiment de 198 professionals i celebra que, juntament amb els seus companys també jubilats, ja comencen a donar altes.

Esteu jubilats però us heu ofert per tornar a treballar i a més dissenyant un mètode de seguiment.

La tasca que estem fent podria ser un model o un exemple del què estaran fent a altres hospitals també. No té cap mèrit intrínsec. Jo també surto a respirar a la meva terrassa de l’àtic de Cerdanyola del Vallès on visc i jo també surto a aplaudir a les 20 h. No ho faig només a sanitaris que estan a atenció a primera línia amb el malalt a les mans, jo estic treballant 12 hores diàries amb telèfon i ordinador, però estem treballant des de forns de pa, supermercats… i també són formigues que estan fent la seva tasca. Sempre ha passat, a l’hospital el metge rep l’afalac i la capsa de bombons però el metge sense l’equip d’infermeria, l’auxiliar, etc., no seria res.

Com vas reincorporar-te a la feina?

Jo em vaig jubilar als 65 anys el 18 d’abril del 2018. Jo de metge no em jubilaré mai. Aquest és el millor ofici del món i t’ho dic després de treballar més de 40 anys a l’Hospital del Mar.

Sóc especialista en medicina interna i malalties infeccioses. La medicina interna és una especialitat molt desconeguda per la població. Tothom té clar què fa un cardiòleg però no tant que fa un especialista de medicina interna.

En veure què estava passant em vaig oferir al Col·legi de metges només començar l’epidèmia. En aquells moments estaven expectants i alguns pensaven que podien estar exagerant.

Em vaig oferir al COMB però, a més, com és natural, tinc una relació amb el Cap de Medicina Interna de l’Hospital del Mar. Vaig parlar amb ell, amb el Xavi Nogués, i li vaig dir que estava disposat a treballar de nou a primera línia o on em digués. El dilluns 16 de març vaig començar a treballar a l’Hospital. Des d’allà m’ho van posar tot molt fàcil: em van donar un despatx immediatament, un armari per la roba, un pàrquing gratuït (que quan treballava el tenim pagant)…

Començo a treballar i entre el Dr. Nogués i jo dissenyem que jo començaria a controlar malalts per telèfon amb una aplicació instal·lada al meu ordinador, que ja tenia quan treballava per poder accedir a la història clínica de l’hospital. Quan treballava arribava a casa a les 18 h però abans de sopar si hi havia un malalt que em preocupava entrava a mirar les constants i com estava encara que quedava un metge de guàrdia.

Vas poder passar a treballar des de casa?

Sí. Em van instal·lar això al meu ordinador i començo la tasca: quan es diagnostica un sanitari infectat de tots els centres del Parc Salut Mar. Quan el valoren i el diagnostiquen, i si la situació no és greu que l’obliguen a ingressar-lo l’envien a casa seva, des d’aquell moment el seu metge sóc jo.

Quin seguiment els hi fas exactament?

Jo hi contacto i faig la primera visita telefònica. Els hi pregunto el seu càrrec i data de diagnòstic i els hi obro una història. Trec informació clínica amb altres malalties de base, medicació habitual, data dels primers símptomes, data del diagnòstic… Calculem fins a 14 dies des del diagnòstic que són innegociables per l’alta. Inclús marquem una altra data tancada que és passar 7 dies asimptomàtic com a obligació per poder donar l’alta. Després li hauran de fer el test però això ja deixa de ser tasca meva.

Com ho feu per donar medicació a distància?

Clar, jo faig la primera visita i dono consell terapèutic. Per rimera vegada a la vida estic donant receptes mèdiques per whatsapp i per correu electrònic. El pacient va a la farmàcia amb la pantalla del mòbil, amb el meu nom evidentment i el meu número de col·legiat i el seu nom com a pacient i li donen l’antibiòtic o el medicament que jo dic. La majoria els paguen per no enviar CAP familiar al CAP perquè són territori de contagi fàcil perquè aquest virus com saps contagi molt fàcil.

Quan ja l’identifico li dono el meu mòbil, perquè al cap i a la fi l’estic trucant des del meu mòbil. Per whatsapp o trucada directa em poden trucar per si tenen dubtes de la seva evolució en qualsevol moment.

Quants pacients teniu ara mateix?

Des del 19 de març fins ara, de tot el PSMar, tenim 198 pacients online i aquests els controlem des del grup de treball que també creix fàcilment.

De quanta gent consta aquest grup des d’on els hi feu seguiment?

La llista de pacients va créixer d’una manera que el Dr. Nogués i jo vam començar a fitxar companys jubilats: metges, metges epidemiòlegs, infermers…

Ara mateix tinc 16 ajudants als quals jo els reparteixo els ingressos que van arribant. Quan tenen algun dubte, vénen a mi. A part dels que jo duc, controlo la resta. Hi ha epidemiòlegs o infermers que potser no saben de clínica: si una persona té un mal de panxa i té la COVID-19… Interpretar-ho per telèfon té mèrit perquè no pots palpar la panxa i això ho ha de fer un metge que tingui un perfil molt clínic i molt assistencial.

Tots ells són jubilats i extreballadors de l’Hospital del Mar?

Sí. Per què estem treballant des de casa? Jo aniria on em diguessin però jo tinc 66 anys, en faré 67 el 18 d’abril, si un pacient ha d’anar malalment és el que té més de 60. Això fa que ens protegeixin una mica però on ens demanin anirem. La majoria dirien que sí també i no és cap heroïcitat. És el que faries tu si tinguessis l’habilitat necessària per posar-te a treballar amb malalties.

Tornant al grup, en quin sentit els coordines a més de per donar consells assistencials?

Si volen començar un tractament específic pel coronavirus que és l’eldolkina i la citromicina, abans de decidir-ho ho comparteixen amb mi. Si jo considero que el necessita el medicament li arriba de porta a porta sense que ningú de la família i menys el malalt hagi d’anar a buscar-lo a cap lloc. L’eldolkine només es pot dispensar als hospitals de fet, no el tenen a les farmàcies. Aleshores, si considerem que ha de fer tractament, perquè està a casa però comença a empitjorar, li fem arribar el tractament.

I si empitjora més?

Tenim una mena de 061 especial per sanitaris que no és el genèric.

Surt del Departament de Salut i és per tota Catalunya?

Sí. A part, nosaltres tenim la doctora Francisca Sánchez que està a infeccioses i quan el meu grup decidim que un ha de començar amb l’hidroxicloroquina i azitromicina ho posem en marxa a través d’ella.

Si el malalt ha donat un tomb cap a la gravetat, encara tenim la capacitat de derivar-lo. Tenim el número de triatge de l’hospital perquè des d’allà es sàpiga que arriba el malalt. Que li diguin en creuar la porta ‘ja sabíem que venies’, dóna una sensació d’estar cuidats. També tenim el número del coordinador d’urgències i el número del metge específic d’infeccioses, perquè a part d’ells, ara estan totes les especialitats fent COVID.

Com et sents formant part de tot això?

Vaig treballar 39 anys al Mar. Aleshores era l’hospital d’infeccioses de Catalunya el cap de servei era un eslovè que va venir a Barcelona a crear-lo. Ens enviaven meningitis, tetanus de tota Catalunya, al 1977-78 va haver-hi un brot de còlera… Jo vaig anar directe a aquest hospital amb la vocació d’internista-infectòleg. Ara em sento amb la formació ideal per tractar aquest tema.

Justament una de les demandes entre els qui l’estan tractant és que no arriba prou material de protecció. Feu seguiment de l’origen dels contagis?

No estem fent el seguiment. El virus té una capacitat de contagi extraordinària. Afortunadament només el 20% va malament i d’aquest el 10% van a l’UCI i d’aquests la meitat no se’n surten… Nosaltres el que fem és agafar dades clíniques, saber si és personal d’infermeria d’urgències, auxiliar de digestiu o metge de reuma… El període dels primers símptomes, el període de diagnòstic que li han marcat a salut laboral o a urgències a l’hospital i comencem a treballar prospectivament. No anem a veure d’on surt perquè no podríem donar abast. Ja ho faran des de salut laboral o els epidemiòlegs. Però encara que hi hagi més o menys material, que es va fent, és tan fàcil d’agafar i contagiar-se… Tot i que tothom coneix les formes d’aïllament és molt fàcil que corri… I sort que no es passa per aire!