Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La infecció pel SARS-CoV-2 porta a l’UCI i mata més homes que dones. Aquesta dada és una constant en tots els llocs en què s’està desenvolupant la pandèmia, siguin quins siguin els hàbits i costums de cada país. Aquesta diferència entre sexes s’ha observat també en moltes altres malalties infeccioses, el que un creixent nombre d’investigadors atribueix a la dotació genètica de les dones, que les protegeix millor i redueix les seqüeles greus. En contrapartida, el gènere femení pateix més malalties autoimmunes, les causades per una reacció exagerada del sistema immunològic, com l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple o el lupus.
!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”])for(var e in a.data[“datawrapper-height”]){var t=document.getElementById(“datawrapper-chart-“+e)||document.querySelector(“iframe[src*='”+e+”‘]”);t&&(t.style.height=a.data[“datawrapper-height”][e]+”px”)}})}();
Igual que tots els anteriors, l’últim informe de l’Institut de Salut Carlos III sobre la Covid-19 constata la diferència entre els dos sexes. Tot i que la xifra de contagiats és força similar, es comptabilitzen entre els hospitalitzats no crítics més homes (57%) que dónes (43%) i la diferència es dispara entre els ingressats a l’UCI i els morts (66% enfront de 34%). En estat crític, el nombre d’homes duplica al de dones.
Preguntat per aquest assumpte a la fi del març passat, quan després dels primers recomptes ja s’observava una clara predominança masculina entre els morts, el doctor Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències del Ministeri de Sanitat, va atribuir als diferents hàbits i estils de vida d’homes i dones aquesta diferent mortalitat. Els homes consumeixen més tabac i alcohol que les dones, ha indicat Simó, són més reticents a acudir als serveis mèdics de forma preventiva i tenen menys cura de la seva dieta. Altres metges apunten també al fet que ells s’ocupen menys de qüestions higièniques bàsiques, com és rentar les mans.
Però existeix una altra explicació. El doctor Sharon Moalem, autor de l’assaig La millor meitat: sobre la superioritat genètica de les dones, subratllava fa uns dies en un article publicat a The New York Times, la importància que té la diferent estructura genètica d’homes i dones, una dada del que, històricament, ha prescindit la ciència mèdica, centrada en investigacions fetes per homes i efectuades en animals mascles i amb voluntaris del gènere masculí.
Sense negar la influència dels diferents estils de vida, el doctor Moalem diposita en el que denomina “supremacia genètica femenina” la principal raó d’aquesta major resistència davant les malalties, inclosa la Covid-19. Els homes, argumenta, tenen més massa muscular, més alçada, més corpulència i més força física. Però les dones mostren un sistema immunològic més eficaç que propicia una major supervivència. Cita estudis demogràfics d’àmbit internacional que mostren que el 80% de les persones centenàries són dones, igual que el 95% de les que arriben als 110 anys.
Moalem atribueix aquesta major capacitat de les dones per sobreviure a factors genètics, la influència, assenyala, és més determinant que el nivell econòmic, l’educació o els hàbits. Aquesta diferència genètica es troba en la composició cromosòmica amb què neixen uns i altres. Cada cèl·lula humana té 23 parells de cromosomes. Són tots ells parells iguals menys un, el sexual. Les cèl·lules de les dones compten amb dos cromosomes X, un procedent del pare i un altre de la mare. Les dels homes, tenen un cromosoma X, obtingut de la mare, i un I, del pare.
Els cromosomes X, recorda Moalem, són importants en el desenvolupament del cervell i en la resposta del sistema immunològic. “Cada cèl·lula -precisa-, usa predominantment un cromosoma X. Si aquest cromosoma X té gens més capaços de reconèixer als virus invasors, com el de la Covid-19, les cèl·lules immunològiques que els utilitzen podran centrar-se en aquesta tasca, mentre que altres, activant l’altre cromosoma X, s’ocuparan, per exemple, de matar les cèl·lules infectades. La lluita contra el virus serà així més eficient”. Els homes, per contra, es veuen obligats a utilitzar gens d’un sol cromosoma X. “La seva capacitat per combatre el virus serà més limitada”, conclou.
Aquest factor biològic ajuda a explicar la diferent supervivència d’homes i dones en una àmplia gamma de malalties i la longevitat més gran d’elles. Però no és l’únic. Les hormones també juguen un paper important. Nivells alts de testosterona, hormona masculina, redueixen la resposta del sistema immunitari, afegeix l’article de The New York Times, en tant que els estrògens femenins exerceixen una funció antitètica: reforcen la immunitat. Així, elles combaten millor les cèl·lules malignes i els microbis, però, a canvi, pateixen més artritis reumatoide, lupus i altres malalties provocades per una resposta errònia i excessiva del sistema immunitari.
