Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Després de diverses setmanes de dur i difícil confinament, es visualitza la llum al final del túnel, es comença a parlar de la desescalada i de tornada a la “normalitat”. Sobre com serà el futur, es postulen dues apreciacions: una optimista espera que tot canviarà i res serà com abans, és a dir corregirem els errors i tindrem una societat millor. Una altra més pessimista o realista, que comparteixo, assumeix que els canvis dependran de la pressió i mobilització de la gent. No oblidem que la profunda crisi del 2008, va acabar amb una majoria de dretes que va realitzar enormes retallades en la sanitat i educació, va afeblir l’escàs estat de benestar a Espanya i es va alinear amb la política d’austeritat de la UE.
Les polítiques del futur han de tenir en compte les prioritats respecte als problemes de salut de la població i actuar, per a prevenir-les, sobre les causes de les principals malalties. La COVID-19 ha produït un tremend impacte mundial amb fins avui, més d’1,3 milions infectats i més de 75 mil morts en més de 200 països. Ja va haver-hi prèviament, encara que en molta menor escala, dues epidèmies produïdes per aquest mena de virus (cov beta): la Síndrome Respiratòria d’Orient Mitjà (MERS) i la Síndrome Respiratòria Aguda Greu (SARS). Tenen en comú que són zoonosi, és a dir malalties transmeses a l’home per animals. Possiblement, animals d’un mercat de Wuhan a la Xina, ha estat la font de l’epidèmia de COVID-19, que van contagiar a persones i després l’epidèmia es va transmetre de persona a persona. S’ha recordat per experts que possiblement la indústria ramadera intensiva afavoreix el sorgiment d’epidèmies com les de la COVID-19. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) en un informe de 2016 assenyala els 5 factors que augmenten el sorgiment de zoonosi: la desforestació, l’agricultura i ramaderia intensiva, el comerç il·legal d’animals silvestres, el canvi climàtic i la resistència antimicrobiana (que es produeix en la ramaderia intensiva). És d’esperar que s’actuï sobre aquests factors, si volem evitar noves epidèmies.
Anem en el futur a construir més hospitals i unitats de vigilància intensiva? O tenint present els problemes de salut prevalents en la nostra societat, potenciarem l’atenció primària i comunitària i a implementar polítiques de salut que actuïn sobre les causes d’aquestes malalties, per a prevenir-les? En el món moren cada any per càncer gairebé 10 milions de persones, un terç podrien ser evitats. A Espanya van morir l’any 2018 gairebé 30.000 habitants per càncer de pulmó, un 80% associats al tabac i per això evitables. Més de 120.000 van morir per alguna malaltia cardiovascular (ECV) i es considera que el 80% d’aquestes morts prematures podrien ser evitades controlant els factors de risc. El 60% de la població adulta espanyola pateix obesitat o sobrepès, que és una de les principals causes de càncer, ECV i diabetis.
És necessari crear un nou paradigma centrat en la salut, que depèn de polítiques públiques i fiscals. Gravar més els factors que augmenten el risc d’aquestes malalties (tabac, alcohol, begudes ensucrades, grasses animals, sal), subvencionar els aliments saludables (fruites, hortalisses, cereals integrals), establir com a obligatori l’etiquetatge frontal dels aliments (com el Nutri-Score) per a afavorir que els consumidors poden triar aliments més saludables, establir mecanismes per a evitar el sedentarisme, promoure una renda garantida per a evitar la pobresa, que afecta el 30% de la població i un habitatge digne.
D’altra banda s’ha de tenir en compte que aquesta epidèmia ens ha ensenyat que la mortalitat per COVID-19 està associada a la contaminació, és major en àrees amb major contaminació de l’aire (un estudi als EUA ha mostrat que augmenta un 15% per cada increment d’1ng/m³ de PM 2,5). Un altre estudi d’Ecologistes en Acció ha mostrat a més que el confinament ha produït una disminució del 55% en NO2 en 24 ciutats que comprenen 13 milions d’habitants. Considerant que la contaminació ambiental va produir en 2015, 8,8 milions morts prematures en el món, existeix una base científica sòlida per a promoure una restricció substancial del trànsit automotor i els combustibles fòssils, difonent i facilitant l’ús de les energies alternatives. Tot això contribuirà a reduir l’emergència climàtica i a millorar la nostra salut i és la base del nou paradigma centrat en la salut, prevenint les principals malalties de la nostra societat.
