A finals de març investigadors de Vall d’Hebron han seqüenciat el genoma del virus SARS-CoV-2 de dos pacients. El que havia de ser un projecte d’un any de durada, es va convertir en una carrera a contrarellotge per aturar la pandèmia del SARS-CoV-2. En quinze dies, el grup de recerca en Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb una àmplia expertesa en tècniques de seqüenciació massiva, i la Unitat de Virus Respiratoris del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, seqüenciaven el genoma complet de dues soques del SARS-CoV-2 de dos pacients.
El treball ha estat el resultat de l’estreta col·laboració entre la Unitat de Virus Respiratoris del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el grup de recerca en Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca.
Parlem sobre la utilitat de la recerca, sobre compartir coneixements, sobre la col·laboració entre grups i sobre com ha canviat el dia a dia dels investigadors científics. Ho fem amb Damir Garcia Cehic, labmanager del grup de recerca en Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca.
En totes les professions que poden aportar alguna cosa a la crisi pel coronavirus els horaris han desaparegut
Sí. Jo m’aixeco al matí i ja no sé si és dimarts, dimecres o on estem.
Com és el vostre dia a dia i com veu decidir la col·laboració?
La jornada laboral a la qual estàvem acostumats ja no la tenim. Passem aquí el temps que faci falta i si hem de venir un dissabte o un diumenge, ho fem.
Jo treballo com lab manager del laboratori d’Hepatitis virals de l’Institut de Recerca de l’Hospital Univeritari Vall d’Hebron i ara estem col·laborant amb el Departament de Microbiologia de Vall d’Hebron, concretament en el grup de virus respiratoris. Nosaltres ja teníem molta experiència acumulada d’haver treballat molts anys amb el virus de l’Hepatitis C i teníem coneixement de seqüenciació.
La col·laboració era per combinar coneixements. Ells amb els virus respiratoris i nosaltres amb l’aportació d’haver seqüenciat ja abans i totes les metodologies que havíem posat a punt fins avui.
La gràcia, en un idioma que entengui tothom, de seqüenciar els virus, quina és? Quin és l’objectiu?
Ara nosaltres partíem d’una base zero amb la COVID-19. Ha sigut iniciar tot l’estudi però també provar noves metodologies que per molt que tinguéssim avançades per altres estudis, amb la COVID-19 no teníem una base on agafar-nos i començar a estirar del fil.
Vam decidir que l’anàlisi del genoma complet seria la base. A partir d’aquí, un cop ja tinguéssim el genoma complet ben analitzat, ja podríem agafar i pensar quines estratègies, quin ús li pots donar i com pots continuar a partir d’aquí.
Els vostres resultats poden servir per a altres recerques que s’estan fent amb l’objectiu d’aturar la transmissió o trobar vacunes per exemple?
El que és important no és el què un grup pugui fer o deixar de fer, sinó la cooperació i la col·laboració. Nosaltres al final estem treballant a Vall d’Hebron però hem de crear sinergies més enllà i buscar col·laboracions entre grups de recerca de diferents zones. Si el que nosaltres estem fent com equip i puguem descobrir, serveix per un altre grup amb unes línies totalment diferents com podria ser la recerca de vacunes, doncs genial.
Si nosaltres amb l’anàlisi del genoma del virus aconseguim per exemple trobar una regió interessant, que tingui una variabilitat molt baixa, que sigui sempre igual en tots els casos que tenim analitzats… Doncs això en un grup que tingui més experiència en el disseny de vacunes els hi pot servir per col·locar-li la seva diana. Els hi donaríem informació interessant d’on anar a buscar.
També ens pot servir per trobar marcadors que també ens donin algun tipus de predicció. En els primers dies de la infecció potser es trobava algun marcador i gràcies a poder analitzar les mostres, podríem haver trobat informació d’una posició o marcador que ens indiqui pacients lleus i així poder diferenciar aquests d’algú que pugui tenir una infecció aguda.
Són idees d’elements que podem anar trobant perquè evidentment hi ha molts més factors que el virus en si. Tots tenim la nostra genètica i el nostre propi sistema immune.
Clar, són factors que van més enllà del comportament del virus
Exacte. És una feina molt complexa.
També hi ha el tema de les mutacions, que no podeu preveure totalment
Hem de pensar que és un virus totalment nou. L’Hospital Carlos III de Madrid també té molta experiència en virus respiratoris i ja tenien un punt de partida per fer l’anàlisi i per saber per on havien d’anar. Però en tot el tema de les mutacions, el volum d’informació que necessites és molt gran. I mira que ara tothom està compartint-la.
A València van aconseguir seqüències parcials del genoma, aquí al Trias i Pujol també han penjat algunes seqüències que estan quasi completes, al Carlos III també… Tothom està compartint i al final és la millor estratègia. Que tothom col·labori donant la màxima informació perquè aconseguim trobar com a mínim informació útil. Dir que és per trobar una solució no ho puc dir, que és molt agosarat, però sí informació útil per poder trobar-li una aplicació en la clínica, en el dia a dia dels hospitals.
Al final és el treball de moltíssima gent. No serà un sol grup, ni un sol equip de recerca qui aporti. Serà una xarxa de col·laboracions on tothom haurà aportat el seu petit gra de sorra per acabar traient alguna cosa en positiu de tota la investigació que s’està fent, que anem treballant al 200%.
I ja no és només la part de recerca, també tota la gent que està treballant a la part assistencial: els tècnics que estan a la part de diagnòstic, no a recerca, són gent que ha respost de manera excel·lent. Ens veiem cada dia, perquè tinc la sort de poder intentar ajudar des del laboratori d’un hospital i realment és admirable el què estan arribant a fer.
També han duplicat la feina perquè arriben més proves
Sí. És un degoteig constant. És arribar al matí, posar-se la bata i no parar. Hi ha pics de feina brutals. Al final veure com s’està gestionant i com s’està organitzant aporta molt. Per mi, l’experiència de treballar aquí a l’Hospital Vall d’Hebron és excepcional. A ningú se li pot retreure absolutament res. Des del tècnic de diagnòstic passant per tots els estaments: tota la gent de l’hospital ja sigui neteja, el servei de menjador… tothom està implicat al 200%. I realment t’omple molt aquests dies ser aquí. Si has de venir i estar 12 o 14 hores treballant no ho vius com un sacrifici i no penses ‘avui he treballat 14 hores’. Jo hi ha dies que marxo amb ganes de dormir i aixecar-me per tornar a ser aquí.
Ho vius com una superació, doncs
Si estiguessis sol, potser seria desmotivant però al final és una qüestió d’actitud: venir a treballar i d’estar tots remant en la mateixa direcció. I clar, jo si sé fer una cosa i cal fer-la, no em puc quedar a casa.
Algun dia descansareu però
Sí. Els dies que ens quedem a casa és perquè en alguns casos els seqüenciadors triguen X dies a donar resultats i si estan tots en marxa, tampoc pots fer massa més que esperar els resultats. I aquests són els dies que ens estem marcant com a descans. Potser coincideix que és un dimecres això.
Si hem de venir un diumenge a la tarda per avançar feina, venim i ja descansarem dimarts. La sensació que hi ha en aquest hospital vagi’s on vagi’s no és de sacrifici ni d’ofec, sinó tot el contrari.
Fora del dramatisme de la situació, com a investigadors ha de tenir una part molt interessant poder estar dins un projecte així
Sí. És una motivació pels grups de recerca el fet de poder ser partícips i poder col·laborar. Es pot arribar a pensar equivocadament que vulguem treure articles o el màxim profit per aconseguir algun altre projecte o finançament, però el què més ens omple al cap i a la fi, des del grup d’Hepatitis com a mínim, és que la investigació que puguis fer després tingui una aplicabilitat clínica o una utilitat.
Que estiguis 10 anys treballant en alguna cosa i que després això on has estat treballant tingui un ús i se li doni un bon ús i sigui útil en un hospital per ajudar a la gent… Això és el que t’acaba omplint més i el que t’acaba motivant més per venir aquí.
La investigació està en la situació on està en aquest país… el que ens compensa és el punt de satisfacció personal, la il·lusió que et fa treballar aquí, que t’agrada la teva feina i que se’t retorna tota la feina que estàs fent quan aconsegueixes fer alguna cosa que serveixi per ajudar. Tots els qui ens dediquem a investigació bàsica et dirien les mateixes paraules.
Comentes que ara esteu compartint coneixements però de normal les publicacions no estan en obert. Creus que canviarà la política de privacitat de les revistes?
No en tinc ni idea… Que tothom pugui tenir accés a allò que es fa és un tema molt complex… Podria dir-te que tant de bo tot estigués obert i tothom pogués accedir a la informació fiable i verificada però són temes que no em corresponen molt i no ho puc saber.
A part, situacions com aquesta al cap i a la fi ja existeixen. Hi ha xarxes de col·laboració a nivell estatal des de fa molts anys entre centres. Situacions com aquestes són el que més valor donen: compartir i no només amb grups o laboratoris del mateix centre i que tothom acabi aportant l’experiència que té en els seus àmbits
La majoria de gent que esteu treballant amb la COVID-19, si bé no veniu tots del món respiratori, sí que veniu del món dels virus: vosaltres des de l’Hepatitis C, el projecte del Dr. Bonaventura Clotet ve del VIH…
Exacte. I sí però cal ser conscients que al final tots els virus són diferents. Nosaltres hem entrat a col·laborar amb ells sobretot per l’experiència metodològica perquè els virus són totalment diferents. Estem en moments d’assaig-errors i estem encara fent modificacions.
Vam arribar a seqüenciar dos pacients sencers però per aconseguir això hem hagut de fer molta feina. Hem hagut de provar moltes metodologies diferents i portar en paral·lel moltes tècniques diferents. L’important d’això ha estat trobar la metodologia més que trobar la seqüència que ja és prou per trobar un punt de partida.
Aquesta fase ja l’hem passat i ara anem tenint-ho tot més preparat. Els experiments i el que fem a partir d’aquest punt esperem que vagin sortint amb més agilitat. Tot és molt sensible. Hi ha tanta gent i tants estaments implicats… I hi ha preguntes que no es poden contestar.
