A causa de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Govern manté l’estat d’alarma a Espanya i la paralització de totes aquelles activitats que no es consideren essencials. La resta, entre els quals es troba el personal sanitari, les forces i cossos de seguretat, i els empleats de supermercats, continuen a peu de canó per garantir el benestar social.
En crisis anteriors, com atemptats terroristes o guerres, aquests col·lectius han patit diferents patologies psicològiques a causa, entre altres factors, a l’estrès a què es van veure sotmesos.
Diverses investigacions han ajudat a analitzar i prevenir aquest tipus d’esdeveniments. No obstant això, no hi ha prou informació sobre l’impacte psicològic que pot tenir una situació d’emergència sanitària global com l’actual en els professionals que avui estan treballant.
Per aquest motiu, les investigadores Nereida Bueno Guerra i Rocío Rodríguez Rey, professores de la Universitat Pontifícia de Comillas, han posat en marxa un estudi per conèixer com està afectant psicològicament la pandèmia generada pel virus SARS-CoV-2 a aquests professionals.
L’objectiu és detectar qui té risc de passar-ho pitjor i poder intervenir mitjançant la prevenció davant d’un futur esdeveniment similar. “Volem que si ve una pròxima pandèmia sapiguem quines preguntes cal fer per detectar els possibles professionals que vagin a patir conseqüències”, apunta Bé.
Eines de prevenció per a una crisi particular
“Ara s’està oferint molta ajuda psicològica però, com no hi ha experiències prèvies amb aquest tipus de problemàtiques, no podem saber qui té més risc de tenir seqüeles psicològiques en el futur. És una tasca de prevenció de cara al futur”, assenyala Rodríguez.
L’experta explica que aquesta situació és diferent de la d’un atemptat: “En primer lloc pel que fa a la durada, ja que estem veient que és un procés llarg. A més, és impredictible, i sabem que els fets com més impredictibles són, més possibilitat hi ha que causin un impacte. La situació té moltes particularitats que ens fan pensar que aquest impacte pot ser diferent”.
“No sabem si tot el que coneixem fins ara sobre com s’intervé des del punt de vista psicològic en una determinada crisi és aplicable a l’actual”, diu Bueno.
I aclareix: “Això ens donarà informació per poder fer cursos que ajudin els professionals d’aquests sectors a estar previnguts i preparats, dotar-los d’eines perquè sàpiguen sobre què han de posar atenció”.
Qüestionaris ja disponibles
Per a realitzar el seu estudi han enviat qüestionaris diferenciats als diferents col·lectius: sanitaris, professionals de la informació, les forces de seguretat de l’estat, les forces armades i els treballadors dels supermercats. El fet que estiguin adaptats a cada sector professional és un aspecte que dóna originalitat a aquest treball.
“Hi ha preguntes en comú perquè hi ha variables psicològiques que poden afectar a tots de la mateixa manera, però també hi ha una part que és específica”, exposa Rodríguez.
D’aquesta manera, les investigadores analitzaran no només com afecta aquesta crisi a cada persona, sinó també a professionals d’un sector en concret, depenent de les tasques que realitzen.
Un trauma que pot causar estrès posttraumàtic
“Una de les variables que estem mesurant és l’impacte, semblant al que posteriorment seria estrès posttraumàtic. Encara no podem parlar d’estrès posttraumàtic perquè estem en el moment del trauma”, comenta Rodríguez.
Segons les dues psicòlogues, un dels símptomes de l’estrès posttraumàtic és el d’evitació, distanciament. És a dir, sentir que la situació no és real o evitar pensar-hi, un indici que alguna cosa no s’està processant bé i està causant malestar.
“És un símptoma que ens pot indicar que aquesta persona està sent bastant afectada per la situació. No podem parlar de patologia, nosaltres no anem a diagnosticar, sinó a veure l’impacte psicològic”, expressa la investigadora. El que es vol saber és si cada professional tendeix a experimentar un tipus d’afrontament o un altre o si això varia entre els subjectes.
“No cal espantar-se per contestar determinat ítem, això no vol dir que es tingui una patologia concreta, ni de bon tros, perquè ara mateix és molt normal estar experimentant molts d’aquests símptomes”, aclareix Bueno.
Seqüeles físiques
En un dels blocs agrupen diverses preguntes referides a la càrrega de treball que impliquen els professionals, com el nombre d’hores extres que realitzen o l’últim dia lliure que van tenir.
“Sabem que la gent està treballant més del que és habitual i descansant menys; i que, en una situació normal, portar molts dies sense descansar incrementa els nivells d’estrès”. Per això, en els qüestionaris pregunten quan va ser l’últim dia que van descansar, ja que això pot mitigar l’estrès.
“Això afecta també a nivell físic. Com més estrès, pitjor per al sistema immunitari, el que suposa més risc”, indica Bueno.
Per tot això, les investigadores conviden els professionals a respondre als qüestionaris, ja que com més rebin, més podran generalitzar els resultats.
Una crisi nova per a tots
“El que hem vist fins ara se centra només en els professionals que estan a peu de carrer. El focus està sobretot en els sanitaris, però hi ha altres sectors que també ens estan ajudant i dels que no hi ha tanta investigació”, assenyala la psicòloga.
L’experta considera que hi ha molt poca informació sobre periodistes que estiguin cobrint una situació com aquesta en què pogués perillar la seva vida, encara que no sigui tan visible com en una guerra. Tampoc sobre els que teletreballen que, tot i que no tenen aquest risc de contagi, estan posant un esforç extra per estar atents, memoritzar coses, escriure a un ritme diferent.
“Som conscients que hi ha professionals que també estan ajudant i que no cobrim, com a investigadors, terapeutes ocupacionals, personal d’universitats, etc.; però no podem abastar-ho tot, ja que llavors no ho faríem bé”, apunta Bueno.
