Els qui treballen al sector de les ambulàncies estan acostumats a les emergències sanitàries, tant a petita com a gran escala. L’actual pandèmia de la Covid-19, però, els ha posat en una situació excepcional a la qual tot el col·lectiu s’ha hagut d’adaptar. «Hem viscut grans emergències, però no estem acostumats que una situació d’estrès i angoixa duri tant de temps», diu Andrés Cuartero, cap d’atenció psicològica del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).
Des de ja fa setmanes, el transport sanitari està dedicat quasi exclusivament als casos positius o possibles de coronavirus, ja que altres situacions com els accidents de trànsit o els laborals gairebé han desaparegut. Durant les primeres setmanes també es veien menys casos d’infarts i ictus, tot i que ara estan tornant a nivells més propers als habituals. En total, des del SEM asseguren que ha disminuït el nombre de sortides que fan les ambulàncies. Hi ha treballadors, però, que ho viuen de diferent manera.
«Tenim un estrès laboral major, més cansament i més por», diu Oscar Borrego, tècnic del transport sanitari al Baix Llobregat i membre de la secció sindical de CCOO. «No és tant per l’esforç físic de canviar-nos més cops de roba o de vigilar no tocar més del compte, sinó més aviat per l’estrès mental, per exemple, d’emportar-te a algú d’un domicili sabent que és probable que ja no hi torni», diu Noe Marín també tècnica i membre d’UGT. «Som els primers que arribem, la primera pota de la sanitat. La nostra mentalitat és la de salvar vides, d’ajudar la gent! Però ara ens trobem que, de cop i volta, quasi que estem fent de missatgers de la mort. Estem fets pols», diu Ramon Vilella, líder del transport sanitari a Catalunya d’aquest segon sindicat.
La comunicació amb els pacients en aquesta situació d’incertesa és un dels aspectes que més preocupa als treballadors. Noe Marín creu que hi ha notícies, com ara quan es decideix no dur una persona malalta a l’hospital, que no les haurien de donar els tècnics. «Potser m’hi veuria capacitada perquè fa vint-i-cinc anys que faig de tècnica, però no crec que sigui la meva funció. Sobretot perquè cal gestionar les reaccions a aquestes notícies, cal causar el menor dany possible», diu la tècnica. Quan s’ha trobat en aquestes situacions, Marín ha demanat que parlin amb la família des de la central de coordinació, ja que són els metges i infermers que hi ha allà els qui sempre prenen les decisions sobre quina és la millor opció pel pacient.
No només les situacions més extremes generen angoixa als treballadors, també els canvis que han estat causats pel context de distanciament social. «Haver d’explicar a les famílies que no podien acompanyar al seu familiar a l’hospital, sobretot quan es tracta de gent gran, és una situació dura. Les dues primeres setmanes em vaig fer un fart de plorar», explica Marín. Ara el personal de transport sanitari fa «encara més el rol d’acompanyament i cura psicològica, que ja feien de manera habitual», diu Antonio Carballo, cap territorial de l’àrea metropolitana nord.
Desplegament de psicòlegs per atendre als professionals de les ambulàncies
Per a fer front a la tensió dels professionals davant la crisi del coronavirus, des de la setmana del 16 de març hi ha psicòlegs del SEM que recorren les bases del transport sanitari arreu de Catalunya. «Vam fer una prova pilot a la zona de la conca d’Òdena la primera setmana, on donàvem suport psicològic al transport sanitari urgent i no urgent. Després es va estendre la pràctica a tot el territori i ara encara s’estan fent sessions a les zones metropolitanes nord i sud», explica el cap d’atenció psicològica del SEM, Andrés Cuartero.
Es tracta de fer sessions d’uns vint minuts, on participen els equips, el cap territorial i un psicòleg del SEM. A través d’una metodologia bàsica, que es pot fer a peu de carrer, a les bases o a les urgències hospitalàries quan acaben el servei, es promou una conversa sobre la feina que s’està fent i les preocupacions que tenen, que cada grup pot encaminar cap a la seva experiència.
«És un procediment constructiu on s’intenta, al principi, ressaltar allò que s’està fent bé», diu Cuartero. «Això ens ajuda en un moment on tenim la sensació de ‘no control’, ja que es comencen a adonar que també hi ha coses que no van tan malament, encara que siguin obvietats». Amb aquesta metodologia, que permet «construir des de baix», s’afavoreixen «els petits canvis, possibles i realitzables, que a més cohesionen els equips i milloren l’organització».
A part d’aquestes sessions, si hi ha una petició particular d’atenció, els tècnics de les ambulàncies també poden accedir als psicòlegs per telèfon o de forma presencial depenent de la situació. De fet, recorda Cuartero, és un servei que ja existia anteriorment però que s’usava poc. «Els sembla que, pel fet de ser sanitaris, han de tenir més assumides certes situacions; però la nostra resistència també pot flaquejar i això no ens fa pitjor professionals. A vegades cal demanar ajuda i aprendre a fer-se autocura», diu el psicòleg.
Les preocupacions que s’han anat abordant en aquestes sessions han canviat, explica Cuartero. Al principi estaven molt més vinculades a com garantir la seguretat del pacient i la mateixa seguretat, sobretot per la por que generava entre els professionals sanitaris contagiar-se i poder contagiar a les seves famílies. Més endavant va aparèixer el factor de la comunicació amb les famílies dels pacients, principalment per l’angoixa de no saber què dir en situacions dues i de no tenir ben definits quins són els rols dins l’equip sobre qui ha de comunicar aquestes notícies.
«Vam detectar que, per la mateixa situació de confinament i distància emocional, moltes eines que fan servir per comunicar-se amb els pacients quan tenen alguna petita crisi d’ansietat no es podien aplicar, ja que ara no s’hi poden acostar tant ni ajudar-se del llenguatge no verbal pel fet de portar les proteccions», diu Cuartero.
El psicòleg diu que ara veuen com emergeix una preocupació nova entre el personal, amb la mirada posada en el futur. «Com es treballarà quan tot torni a la normalitat? Què haurà canviat? Quina factura passarà tot això? Quina serà la relació amb els familiars dels quals alguns d’ells s’han hagut de separar?, són algunes de les preguntes que es fan els professionals».
Per a Cuartero, aquestes sessions «han ajudat a transmetre el missatge que no estan sols, que tenen als responsables darrere seu». Però reconeix que, tot i que algunes preocupacions han disminuït, els treballadors encara segueixen tenint «angoixa davant dels canvis». «Mantenir la tensió constantment afecta l’estat d’ànim dels treballadors», diu Antonio Carballo, cap territorial de l’àrea metropolitana nord. «Normalment estàs alerta quan t’activen però ara estàs alerta tota l’estona», afegeix.
Per la tècnica Noe Marín «és estrany el dia en què no hi ha un canvi, però tot s’està adaptant». Això els obliga a estar pendents cada dia dels protocols, fins i tot en dies de descans, i a reinventar-se quan pensaven que ja ho havien vist tot treballant com a tècnics d’emergències sanitàries. I és que, diu Marín, «aquest virus no venia amb manual d’instruccions!».
