La terrible situació que s’ha donat a moltes residències geriàtriques de Catalunya amb la mort de milers d’ancians serà objecte d’una denúncia col·lectiva que preparen familiars de persones ingressades en aquests establiments. La intenció, segons una portaveu, és que s’esclareixin les responsabilitats que es puguin derivar de la investigació.
“Volem que s’investigui el que ha passat en aquesta situació de pandèmia a les 1.073 residències de Catalunya, per això hem lliurat documentació a la fiscalia amb l’esperança que faci una investigació a fons i que els responsables, si n’hi ha, paguin les conseqüències de les seves accions”, afirma María José Carcelén, portaveu de l’associació impulsora de l’acció judicial, la coordinadora 5+1. L’associació té el seu origen en els familiars de 5 residències públiques de Barcelona que tenien cedida la gestió a una empresa privada, concretament una filial de la constructora OHL. Però ara, en la denúncia hi ha documentació recopilada almenys per familiars d’11 residències.
L’any 2016 veient les males condicions d’atenció a les persones residents de les cinc residències, públiques: Alchemika, Bertran i Oriola, Bon Pastor, El Molí i Mossèn Vidal i Aunós, totes elles dependents de la Generalitat de Catalunya, els d’internats familiars van decidir crear una coordinadora per denunciar el deteriorament del servei, fruit de la privatització de la gestió. Al Cinc inicial van afegir el +1 per deixar clar que està oberta a altres incorporacions de familiars. La coordinadora 5+1 va aconseguir el seu objectiu i la Generalitat va retirar la gestió de les instal·lacions denunciades, però això, després de moltes protestes i manifestacions.
La Coordinadora 5+1 a partir de la seva experiència i de rebre centenars de denúncies de situacions irregulars en la seva bústia de correu electrònic: Coordinadoraresidencias@gmail.com ha recopilat la informació amb la qual presentarà una denúncia a Fiscalia perquè investigar les irregularitats que poden haver costat la vida de moltes persones. L’acció judicial la faran unes 90 persones, familiars de residents, però tindrà el suport d’organitzacions de llarga trajectòria en defensa de la salut i els serveis públics, com Marea Blanca i també, entre altres la Plataforma en defensa dels serveis públics, que s va crear un cop es va tombar la llei Aragonès.
María José Carcelén és portaveu de la Coordinadora. Explica que abans del 19 de març, data de proclamació de l’estat d’alarma, «estàvem pendents de la situació. Sabíem el que havia passat a Itàlia i en altres Comunitats Autònomes i volíem evitar les situacions que desgraciadament es van produir».
Previsions que no es complien
El 19 de març un document que formava part en la documentació de la declaració d’alarma incloïa una instrucció que «deixava clar que amb la dotació que tenien les residències el problema del Covid-19 no es podria afrontar», diu Carcelén. «No hi havia a les residències equip mèdic suficient per aturar l’epidèmia, tampoc hi havia suficient personal d’atenció, a més, com les habitacions acostumen a ser dobles, no es podia garantir l’aïllament».
Davant d’aquesta situació la coordinadora es va dirigir una carta a la Generalitat demanant accions contundents per evitar que l’epidèmia entrés en les residències. «Vam demanar que es tanquessin els centres de dia, perquè estava clar que en aquests llocs hi havia molt contacte entre les persones que hi anaven i els residents». També van reclamar que s’evitessin les visites de familiars, perquè podien ser vectors de contagis. Un altre aspecte que la coordinadora va reclamar, sense èxit, va ser que s’evités l’ús massiu de transports sanitaris, perquè podien ser porta d’entrada del coronavirus, «estava clar que en un mateix vehicle es podia haver transportat una persona contagiada i després ser usat per moure persones sanes», explica Carcelén.
Un altre aspecte que van demanar, sense resultats, va ser que els treballadors de les residències tinguessin Equips de Protecció Individual (EPIS) que evitessin les contaminacions. «Pensem que un cop tancades les residències la via d’entrada eren els treballadors, però si no tenien equips de protecció, el contagi arribaria finalment als residents, però els equips i la prevenció, tot i que ho vam demanar, no van arribar», afirma la portaveu.
Mesures contra el desastre
El 23 de març la coordinadora va enviar una nova comunicació a la Generalitat, en ella, a més de manifestar la seva preocupació per la situació dels residents, reclamaven, un altre cop, equipament mèdic per a les residències i sobretot que en cas que es detectessin símptomes entre els residents es fessin les proves adients per esbrinar si estaven contaminats i que els malalts, en primera instància els traguessin de les residències en una mena de pas intermedi per evitar el col·lapse de les instal·lacions mèdiques. I si empitjoraven es duguessin «com en qualsevol altre cas» als hospitals, atesa la situació de salut delicada que acostumen a tenir els ancians a les residències. I en el mateix sentit, si es constataven casos que s’aïllessin residents i treballadors.
Just quan l’epidèmia estava en el seu moment més àlgid, Carcelén explica que es va donar un fenomen inexplicable: «durant setmanes a les residències no es va fer res. No enviaven cap malalt a l’hospital. Volem pensar que les residències van demanar els trasllats», explica. El fet és que a la fi, centenars de malalts van morir sense assistència sanitària,«una assistència a la qual tenen dret igual com qualsevol altra persona» explica. Altres incògnites que plantegen en la denúncia són el nombre de persones que van morir a les residències mentre no hi havia accés dels familiars i si aquestes morts van ser produïdes pel coronavirus o si podien haver-se evitat amb una cura adient.
La falta d’informació fiable va suposar per aquests familiars de residents una tensió difícil de suportar. «Les mesures que vam demanar a la Generalitat no es van adoptar. Calia actuar amb rapidesa i no es va fer. Tenim clar que les residències no tenien eines per reaccionar, i van arribar a una situació límit». Carcelén afegeix que «les residències, encara que s’equipessin mèdicament, no n’hi havia prou, perquè no es van fer els tests necessaris. Encara que hi hagués un metge i un infermer a les residències, si entra l’epidèmia és difícil reaccionar si no s’envien les persones amb símptomes clars a llocs on els poden intentar curar, primer en espais nets i si cal als hospitals».
María José Carcelén explica que, «difícilment, si a les residències no hi ha personal mèdic, als vespres es poden atendre malalties com al Covid-19. Penseu que en moltes entitats no hi ha mecanismes per fer transfusions endovenoses i moltes persones grans tenen disfagia i no poden prendre líquids. Això explicaria que als hospitals hagin arribat ancians deshidratats i desnodrits».
Intervenció insuficient
En opinió de la coordinadora de familiars d’ancians, la intervenció que ha fet Sanitat en les residències, difícilment resoldrà la situació causada per l’epidèmia. «No n’hi ha prou amb el fet que les residències siguin visitades dos o tres cops per setmana per metges i infermeres dels CAP», afirma. Fins i tot ara, quan sembla que la virulència de la malaltia ha baixat molts graus, «quan obrim la bústia de correu electrònic de l’associació ens trobem una allau de denúncies que molts dies poden afectar 11 o 12 residències», afirmen.
L’associació, que ara representa familiars d’internats de moltes més residències de les que van començar el moviment, es troba que en alguns casos la fiscalia ha iniciat d’ofici investigacions. Això ha passat a Sabadell, i a la Comunitat de Madrid també ha començat a investigar la fiscalia d’aquell territori.
«Volem saber la relació de persones grans des de l’1 de març. Quantes van morir a les residències. Quantes no van poder anar als hospitals i si això es va demanar. I si es va negar el trasllat, qui ho va fer», diu Carcelén, que acaba denunciant: «s’ha produït un tracte discriminatori per raó d’edat, s’ha deixat molta gent sense l’assistència a la qual tenien dret com a qualsevol persona».
El cert és que a Catalunya, segons les dades de la Generalitat han mort per efectes del coronavirus 10.682 persones. En el recompte estatal les víctimes catalanes de la pandèmia sumen 5.270. Sigui un cas o l’altre, el fet és que dos de cada tres defuncions es van produir entre persones grans, la majoria de les quals estava internada en residències. I això bé mereix ser investigat.
