Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Estem vivint un moment històric. En els últims cent anys no havia passat una cosa així. Hem sentit por, rebuig social, mort i malaltia, però també han destacat l’abnegació, les curacions, el suport social i l’esforç investigador. A més, retransmès pels mitjans gairebé en temps real, des de tots els punts del planeta, durant moltes hores cada dia.
Es tracta d’una malaltia infecciosa molt estesa, produïda per un virus nou, fruit d’una mutació recent. Es tracta d’un virus de comportament sorprenent, de difícil diagnòstic, amb immunitat encara en estudi, i sense tractament específic ni vacuna (que està en fase de recerca). Algunes persones afectades desenvolupen una malaltia molt greu, letal o de recuperació dificultosa. I això va començar fa poc més de dos mesos. Sens dubte és un període excepcional per a la nostra salut pública i el nostre sistema sanitari.
Mirant cap enrere
Al llarg de la nostra vida hem compartit altres moments especials. Vivim la difícil transició política, la reconstrucció d’una societat democràtica, la millora de les condicions de vida i protecció social de les persones (amb tant encara per fer), la duresa -amb terrorisme fins i tot- de la dissensió. Però també hem viscut en aquests anys la consolidació d’un excel·lent teixit professional i la modernització del sistema sanitari (la creació del Ministeri, les transferències a les comunitats autònomes, la Llei General de Sanitat, la reforma de l’atenció primària, el desenvolupament dels hospitals moderns, fins i tot l’intent de protegir la dependència…). Tot això configura un llarg camí.
La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) es va forjar i va néixer el 1987 en aquest context, a partir de les societats professionals i científiques d’àmbit territorial o temàtic existents. Vam passar moments de crisi i desànim profunds, però també altres d’esperança i de futur. Avui hem pensat que convenia compartir el nostre punt de vista.
Les persones
La població ha canviat i millorat en molts aspectes. En la crisi actual, la resposta de les persones ha estat formidable. Seny, calma, suport als professionals i paciència, han estat la norma.
Ve ara una època dura des de diferents punts de vista: social, psicològic, econòmic o emocional. Com a professionals de la salut pública, la nostra principal preocupació són les persones, que mai no són una mera xifra. Són biografies i projectes vitals, que han ajudat a millorar i a modernitzar la nostra societat.
I si això és així en general, ho és més per a les persones internades a les residències per a gent gran. En molts dels centres s’han viscut situacions inenarrables. Amb el temps, i amb més informació i perspectiva, podrem analitzar a fons el que ha passat i les seves causes. Però el que sabem avui és terrible i convé dir-ho amb claredat. Alhora que cal agrair a les persones cuidadores d’aquests centres, que han pilotat el vaixell el millor que han pogut.
Les professions sanitàries
Professionals de la medicina, infermeria, auxiliars i personal de suport, han tret el millor de si mateixos.
Els professionals de l’atenció primària de salut, no recuperada encara de retallades substancials en tot el territori, han estat aquí discrets i eficients, parant el primer cop, lluny dels focus. El seu paper ha estat formidable encara sense suficients equips de protecció, gairebé sense mitjans diagnòstics, contenint infectats i malalts al domicili, fent seguiment i cuidant, sempre cuidant.
La tasca dels dispositius de vigilància epidemiològica dels serveis de salut pública ha estat titànica. Amb mitjans escassos, han procurat el seguiment precoç de l’epidèmia, proporcionant elements quantitatius per dimensionar, valorar diferències territorials, i avaluar les mesures de control adoptades.
Els professionals dels hospitals, la seva capacitat d’adaptar-se a les necessitats, de crear nous espais, de compartir la informació a les persones, arribant fins al plor en cuidar els pacients crítics, han tingut una actuació inoblidable. Com ho ha estat també la dels professionals d’altres components de sistema, com els serveis d’emergències i ambulàncies, i per descomptat als que van estar en el focus de l’incendi a les residències de gent gran, o desembarcar en elles. Mai podrem agrair prou la seva entrega.
L’articulació del nostre sistema
El nostre Sistema Nacional de Salut s’ha enfrontat a una dura prova. I ha respost amb el millor de si mateix. Però han quedat de manifest alguns aspectes que s’haurien d’abordar per millorar les seves capacitats, com més aviat millor.
D’una banda, la necessitat de millorar el seu finançament, que necessita un consens general i sobre les prioritats a desenvolupar.
D’altra banda, la necessitat de reforçar l’atenció primària de salut, que és el nivell assistencial que ha lidiat amb el gruix de la infecció i la malaltia, amb recursos encara avui inferiors als de deu anys enrere. A més, en l’etapa que s’obre seran més necessaris encara si volem ser capaços de detectar molt precoçment els nous casos per aïllar-los, i per poder localitzar i investigar als seus contactes.
També ha quedat palesa la precarietat dels dispositius de vigilància epidemiològica dels serveis de salut pública. En la nova fase de la pandèmia, el seu paper serà crucial per controlar tot risc de reaparició de brots. La seva dotació s’ha de millorar per poder respondre a aquestes situacions. La creació del Centre Nacional de Salut Pública per l’Administració General de l’Estat prevista a la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública, amb el desenvolupament reglamentari previst i l’estructura de gestió apropiada, probablement ajudaria a afrontar millor aquestes situacions.
Finalment, els espais de coordinació i consens entre les conselleries de salut de les CCAA i el Ministeri en matèria de salut pública necessiten un marc més adequat. Caldrà veure com millorar les estructures previstes en el nostre ordenament per a la cooperació, la coordinació i el consens entre les Conselleries de Salut de les comunitats autònomes i el Ministeri, sempre des de la lleialtat institucional.
La política i les polítiques
Molts aspectes de la nostra situació política són millorables. L’expressió de les naturals discrepàncies és sovint exagerada i exasperant. En un context com l’actual, seria desitjable que els responsables institucionals se centressin en com abordar els problemes més que en destacar les seves discrepàncies, que sovint acaben sent irrisòries i de vegades es fonamenten en falsedats. La nostra situació sanitària és similar a la d’altres països, les dificultats dels governs també, i les propostes per frenar la transmissió i gestionar la tornada a la normalitat també són semblants. L’escenificació de les discrepàncies apareix amb una teatralització sorollosament innecessària.
Mirant al futur
Hi ha molta incertesa. Ens ha afectat i ens seguirà afectant una cosa poc coneguda, encara no controlada, que produeix dolor i mort, i restringeix en forma dramàtica la nostra vida i la nostra economia.
És moment d’agrair a la ciutadania el seu comportament exemplar, que ha de seguir sent-ho perquè és essencial. Distàncies físiques entre persones, rentat de mans, compliment d’horaris i mesures promogudes per les autoritats sanitàries. També agrair als professionals sanitaris i de suport, així com als que treballen a les farmàcies i supermercats, que hagin contribuït a certa normalitat a la crisi. També als que han liderat professionalment la seva gestió, en les CCAA i al Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri, que en condicions de dificultat extrema i d’algunes crítiques ferotges i desconsiderades, s’han mantingut en una actitud professional i analítica.
També és moment d’expressar el nostre agraïment als responsables polítics que han mirat cap endavant, que han actuat amb transparència, sense generar dubtes gratuïts, sense fomentar el neguit i el malestar entre els seus conciutadans, entre ciutats o comunitats autònomes, buscant espais de consens i evitant conflictes per facilitar la confiança ciutadana.
Els professionals que aquí ens manifestem hem servit a la presidència de SESPAS i volem expressar i compartir, la nostra convicció que aquest moment el superarem, amb dolor, però amb l’esperança que ens serveixi per millorar com a persones i com a societat. Ja hem passat per moments tan difícils com l’actual i, si aprenem dels nostres errors, els podrem superar millor en el futur.
Per Rafael Manzanera, Joan R Villalbí, Andreu Segura, Vicente Ortún, Carlos Álvarez-Dardet, Juan Cabasés, M. Dolors (Rula) Fiuza, José Ramón Repullo-Labrador, Beatriz González López-Valcárcel, Lluís Bohigas, Ildefonso Hernández-Aguado, Juan Luís Beltrán, Joan Clos i Josefa Cantero, que han servit en algun moment a la presidència de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS)
