L’impacte de la Covid-19 es nota en tots els àmbits de la sanitat. Fins i tot el sistema de trasplantaments, acostumat a viure sota l’emergència constant, n’ha notat la batzegada. Aquest mes de març es van fer a Catalunya 29 trasplantaments, un 75% menys que els 113 que s’havien realitzat durant el mateix període de l’any passat. A l’abril la xifra va baixar a 7, mentre que el mateix mes de 2019 se n’havien fet 90.
L’aturada quasi total s’ha donat, d’una banda, perquè les unitats de cures intensives i els professionals sanitaris que es dediquen als trasplantaments s’han bolcat a la cura dels malalts de coronavirus. De l’altra, perquè no poder garantir un espai lliure de virus era molt perillós tant per l’òrgan donat com pels receptors. Tal com explica el doctor Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), després del trasplantament d’un òrgan vital «s’ha de baixar la immunitat del pacient perquè no rebutgi l’òrgan i és quan el risc de qualsevol infecció és enorme».
Amb els donants d’òrgans ha passat una cosa similar. Si habitualment hi ha una trentena de donants vàlids al mes, entre el març i l’abril d’enguany només n’hi ha hagut 11. Les raons d’aquesta davallada també tenen a veure amb la saturació de les UCIs, ja que els òrgans s’han de mantenir en funcionament de manera artificial en una unitat de crítics. A més, tot i que encara no se sap del cert si es podria donar el contagi mitjançant el trasplantament, el risc d’adquirir la Covid-19 a través de la donació d’òrgans sembla que és alt. És per això que «es contraindica absolutament la donació» de pacients amb possible infecció, diu Tort.
Cal recordar que la majoria de donants avui en dia són persones grans que moren a l’hospital d’un accident vascular o cerebral. En situació de pandèmia, aquests morts no poden ser donants, ja que existeix un risc d’infecció. La reducció d’accidents de trànsit i laborals, en canvi, no ha tingut gaire impacte sobre la disminució de donants perquè avui en dia aquests donants representen menys del 10% del total.
L’activitat, però, no s’ha aturat del tot. S’ha seguit fent trasplantaments pediàtrics perquè, explica el director de l’OCATT, «afortunadament en infants l’impacte de la Covid-19 és molt baix o nul i els hospitals pediàtrics on s’han dut a terme s’han pogut mantenir molt nets». En aquest cas, els professionals s’han fet test de coronavirus i, per exemple, s’ha procurat que el receptor no s’hagi de moure per l’hospital per fer-li proves.
També s’han fet trasplantaments que suposen urgències de màxima gravetat, és a dir, casos en què el malalt està tan greu que moriria si no rebés l’òrgan. Aquests trasplantaments «ja són habitualment un escenari de màxim risc i la Covid-19 és només un risc afegit», diu Tort. S’ha procurat que es fessin amb tots els criteris de protecció i seguretat davant del virus, però assumint el mateix risc de l’emergència vital.
El que ha variat en aquests casos és el procés que se segueix per fer el trasplantament. «El que és habitual és que l’equip que farà el trasplantament vagi a buscar l’òrgan a l’hospital on es troba el donant, perquè la manera com es treu l’òrgan condiciona molt com es posarà. Amb aquestes circumstàncies, però, els professionals no es poden traslladar, aleshores els nostres equips han fet alguna extracció per a equips de fora i a l’inrevés», explica el doctor Tort. Els òrgans donats viatgen en un avió privat – sobretot quan no és el ronyó, que és l’òrgan que més hores pot passar fora del cos – o en transport medicalitzat per carretera.
En aquest procés ja hi intervenen normalment molts professionals, comptant els qui treballen a les centrals de coordinació a Barcelona i Madrid, els equips mèdics dels diferents hospitals d’origen i recepció dels òrgans, les ambulàncies i els avions. Per això, diu Jaume Tort, «la coordinació entre equips no ha hagut d’augmentar perquè aquesta ja és la nostra realitat des de sempre».
Llistes d’espera i recuperació de l’activitat
I mentrestant, què passa amb els 1.200 pacients que es troben en llista d’espera per a rebre un òrgan? El director de l’OCATT explica que n’hi ha aproximadament 1.100 que resten a l’espera d’un ronyó i que, per tant, no tenen risc vital perquè poden seguir fent diàlisi. Per la resta, gràcies al gran nombre de trasplantaments que s’havien fet darrerament, hi ha menys espera i menys urgències i esperen que, quan es recuperi l’activitat, es puguin fer en poc temps.
«Lògicament els pacients estan angoixats perquè, a més, estaven acostumats a Catalunya, en el bon sentit de la paraula, que el nostre ritme de trasplantaments és altíssim», recorda Tort. Sobretot en el cas d’òrgans vitals com el cor o el pulmó, abans de la pandèmia, la primera oportunitat de trasplantament solia arribar «en poques setmanes». Per mantenir la calma, s’ha fet molt seguiment telefònic dels futurs receptors d’òrgans, reunions amb les associacions i vídeos i documents explicatius. «Parlem amb ells tant com podem», diuen des de l’OCATT.
De moment, el director explica que «les llistes d’espera no han augmentat, però tampoc el ritme de visites ha sigut el normal perquè s’ha volgut evitar que els futurs receptors anessin als hospitals». Serà en el moment en què es reprenguin les visites habituals als hospitals que els professionals actualitzaran les llistes segons la gravetat de cada malalt i es podrà fer una fotografia completa de la petjada de la pandèmia.
De fet, aquesta recuperació de l’activitat, lentament, ja s’està donant. «Tots els equips estan recuperant en aquest moment les sales on habitualment tenen els seus malalts, que han estat ocupades per malalts Covid-19 i que, afortunadament, ja es comencen a buidar», explica Jaume Tort. Aquestes sales de quiròfan i cures intensives «ara es desinfecten, es tanquen uns dies i es tornen a omplir amb els diferents serveis especialitzats», afegeix.
Això s’està fent a un ritme diferent depenent dels hospitals. Per exemple, els grans hospitals, que és on es fan més trasplantaments, són els que han entomat la gran hospitalització provocada pel coronavirus i trigaran més a recuperar l’activitat habitual. «Hi ha hospitals que ja ho tenen més avançat i han fet algun trasplantament, altres que encara no. Estem en el punt de reconversió a l’activitat ordinària», diu Tort.
Aquesta diferència en el ritme de recuperació de l’activitat també es notarà entre comunitats autònomes. Catalunya i Madrid, que juntament amb Andalusia són les regions on es fan més trasplantaments, serà on es trigarà més a recuperar l’activitat habitual, explica Tort, ja que l’impacte del coronavirus ha sigut més gran. En canvi, com que hi ha zones que ja tornen a tenir més espais nets als hospitals, el total de trasplantaments a l’Estat espanyol fa unes setmanes que està tornant a remuntar.
«La recuperació serà lenta però continuada», diu Tort. Molts dels professionals que treballen en trasplantaments són especialistes en cures intensives que s’han abocat a treballar amb malalts Covid però, «a poc a poc i amb les mesures de protecció necessàries per no contaminar el procés, aniran recuperant la seva normalitat i tornarem a tenir donants i trasplantaments», conclou el director de l’OCATT.
