Fina Mauri és cardiòloga de la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i directora del Pla Director de Malalties Cardiovasculars del Departament de Salut. Parlem amb ella sobre com s’està vivint la pandèmia del coronavirus a l’Hospital de Can Ruti i dels efectes que pot tenir l’ansietat del moment en les malalties cardiovasculars. “L’ansietat pot tenir efectes en el sistema cardíac, però, a més a més, et fa tenir conductes que no són bones per la salut cardiovascular, com reforçar hàbits poc saludables”. La cardiòloga considera que és molt important remarcar la importància de la prevenció davant les epidèmies i les malalties cardiovasculars.
Com ha sigut la transformació que ha experimentat l’Hospital Germans Trias i Pujol arran de la pandèmia del coronavirus?
Ha sigut una transformació total de l’Hospital. Fa tres mesos això era impensable. En el moment àlgid de la pandèmia, en només tres dies es van haver de crear noves UCIs i es van començar a transformar espais que no estaven habilitats per ingressar-hi pacients, fins que gairebé tot l’hospital estava ple de pacients amb coronavirus. La biblioteca, per exemple, va passar de ser un espai per estudiar a un espai per acollir pacients ingressats. El desplegament de recursos ha sigut molt important. Crec que aquella angoixa que van passar molts hospitals nosaltres la vam passar, evidentment, però potser d’una manera més suau.
La pandèmia ha suposat que molts professionals d’especialitats allunyades de les malalties infeccioses s’unissin en la lluita contra aquest virus. Com ha sigut l’adaptació?
Cardiologia, com moltes altres especialitats, ha participat molt en la lluita contra el coronavirus. Les guàrdies de cardiologia es fan a la unitat coronària, que és de crítics i, per tant, uns dels especialistes que tenen més coneixement en el tractament de crítics són els cardiòlegs, a banda dels intensivistes, anestesistes i altres especialistes. Per això, molts professionals del nostre servei han estat col·laborant d’una manera molt intensa en tractar els pacients de coronavirus que anaven arribant, igual que moltes altres especialitats.
Com pot afectar el coronavirus als pacients que tenen alguna malaltia cardiovascular?
Són pacients que són més vulnerables. Com que s’està allargant l’esperança de vida, a la part final de la vida hi ha molts persones que tenen patologies cardíaques, i aquests pacients grans són els més vulnerables i els que evolucionen de manera més greu en patir el coronavirus. A partir dels setanta anys, si s’agafa el coronavirus, la mortalitat augmenta molt. Vèiem que hi havia riscos afegits: els pacients que tenien malalties cardíaques també eren els pacients que tenien més possibilitats de patir de manera més greu el coronavirus. I, per altra banda, els joves que tenen factors de risc com la hipertensió, la diabetis o l’obesitat, que són també persones que poden desenvolupar alguna malaltia cardíaca, són també els que es trobaven en una pitjor situació en contagiar-se de coronavirus.
L’ansietat té per ella mateixa efectes en el sistema cardiovascular, però, a més a més, et fa tenir conductes que no són bones per la salut cardiovascular
Quina activitat hi ha hagut a la unitat de cardiologia durant les darreres setmanes?
Va haver-hi un moment que vam haver de parar força l’activitat per poder tractar i donar resposta a l’onada de pacients que ens arribava a l’Hospital. Tota l’activitat programada no urgent es va aturar. De la mateixa manera que es va aturar a la primària, el que s’ha fet és fer consultes temàtiques i si es veia que algun pacient estava en perill, se l’enviava cap a l’hospital. El problema és que els havíem de convèncer perquè vinguessin, perquè molts tenien por de venir a l’hospital. Nosaltres els dèiem que no es preocupessin, que teníem els circuits separats i que les possibilitats de contagi eren molt baixes. Però la major part de l’activitat programada es va haver d’aturar, igual que a tots els hospitals.
El que ens va sorprendre molt és que els pacients que sempre tenim amb patologia aguda del cor no venien a l’hospital. Vam començar a veure que pacients amb infart agut de miocardi s’havien reduït en més d’un 40%, però els pacients amb infart de miocardi no tan greu, però que també necessiten que se’ls ingressi i se’ls tracti, obrint les arteries afectades, pràcticament no venien. Això és un fet que ens va preocupar molt. Per això vam engegar campanyes per informar a la ciutadania que els hospitals estaven preparats per atendre de manera segura, i que les persones hi anessin davant de qualsevol símptoma que fes suposar que tenien una patologia cardíaca que s’estava inestabilitzant o qualsevol altra malaltia. El que ens vam trobar és que molts pacients arribaven més tard i amb patologies més evolucionades.
Com es prepara la desescalada? Com s’hauran de readaptar els hospitals? Canviaran les dinàmiques de treball?
Estem tots els hospitals amb la mateixa: atenent les màximes mesures de seguretat i començant a tractar els pacients que estan en llista d’espera, prioritzant els pacients que tenen més risc. Ja s’està atenent als pacients que necessiten algun tipus de procediment, però el més difícil és pels pacients que vénen a visitar-se en la consulta externa, perquè s’han de mantenir les normes de seguretat i això farà que canviïn les dinàmiques que teníem fins ara a les sales d’espera. Així que tot el que es pugui fer telemàticament es farà així. Però hi ha moltes consultes, sobretot a cardiologia, que no es poden fer de manera telemàtica, consultes en què cal veure els pacients, fer les exploracions pertinents, fer els electrocardiogrames…tots els hospitals estem mirant de quina manera ho fem de manera conjunta i homogènia. Tots anem plegats a preparar i assolir amb èxit aquesta desescalada i aportant idees perquè aflori la intel·ligència col·lectiva. S’ha de fer la desescalada de manera molt progressiva i sempre hem d’estar preparats per si hi ha un rebrot.
Pel que fa a les proves diagnòstiques, s’està mirant com reprogramar-les. No podem reprogramar com fèiem abans i deixar que estiguin vint o més pacients en una sala d’espera. A més, habitualment venen amb un acompanyament perquè no poden venir sols, i llavors ja sumen quaranta persones. El que fèiem abans ha deixat de poder-se fer, almenys mentre estigui el virus per aquí, que ens pot donar un altre espant en qualsevol moment.
S’està plantejant ampliar l’horari d’alguns serveis mèdics?
Això s’està discutint, però no depèn de nosaltres. S’està discutint des de les direccions dels hospitals i, sobretot per part del Cat Salut, que és qui al final ha de decidir les directrius del que s’ha de fer. Estem treballant conjuntament tots per veure quina és la millor manera.
Quin efecte pot tenir l’ansietat del moment en les patologies cardíaques? Quina connexió hi ha entre manifestacions de l’ansietat i els trastorns cardiovasculars?
Hi ha una patologia cardíaca molt clàssica que és el conegut com a “síndrome del cor trencat” o cardiomiopatia de Takotsubo, que normalment es dóna a causa situació d’estrès molt important, que fa que es trenqui una placa d’una artèria del cor, i produeix un infart. L’ansietat pot portar a això. Però l’ansietat també pot dur que les persones mengin malament, que tinguin hàbits més tòxics. L’ansietat pot produir que les persones tinguin més ganes de dormir, que no facin cap exercici físic. L’ansietat té per ella mateixa efectes en el sistema cardiovascular, però, a més a més, et fa tenir conductes que no són bones per la salut cardiovascular i que poden portar a que es manifesti de manera més ràpida una malaltia d’aquest tipus. Podria passar que hi hagués més casos d’aquest tipus de malalties amb el temps.
Per això, des del Departament de Salut tenim un projecte que va adreçat a estudiar com evolucionarà tot, que passarà, per exemple d’aquí a tres anys, després d’haver tingut aquest episodi del coronavirus, que ens ha trasbalsat molt. El que està clar és que, emocionalment, ha sigut un xoc brutal. Però de moment només ha sigut un parell de mesos, ara ens plantegem mirar com influirà en l’aparició d’insuficiència cardíaca d’aquí a un temps, si es dispararan les malalties del cor…Això ho compararem amb les tendències dels anys anteriors per veure si aquestes tendències es modifiquen després d’aquest episodi agut, que ha sigut molt estressant. Però els efectes del coronavirus en les patologies cardíaques no es veuran fins d’aquí a un temps, de moment ho estem començant a analitzar.
Ara hi ha menys contagi en la població general, però segueix havent un percentatge molt elevat de contagi entre el personal sanitari.
Tothom ha fet el que ha pogut, i hi ha gent que s’ha infectat a l’hospital, evidentment, és un dels riscos que tenim. Jo treballo en radiació i un dels riscos és que tinc més possibilitats de patir càncer que una persona que no treballa en radiacions. Amb això vull dir que la nostra professió ja té uns riscos afegits. Sí que és veritat que en algun moment han faltat materials de protecció, però des de les direccions mèdiques s’ha fet tot el possible perquè es tingués el màxim de proteccions. No ho podem atribuir tot només a la falta de proteccions, sinó que realment aquesta malaltia és molt infecciosa i les possibilitats d’infecció són molt altes. Si tu estàs treballant en un entorn envoltat de pacients de coronavirus, tens moltes més possibilitats d’infectar-te, això és així. I clar, això també genera angoixa.
La crisi del coronavirus ha posat de manifest que no ho tenim tot controlat, que som vulnerables
Quins creu que seran els principals aprenentatges que extraurem d’aquesta crisi?
Jo crec que ha posat de manifest la impermanència. Fa tres mesos ningú es podria haver imaginat que hi hauria un daltabaix així. En l’àmbit personal ha suposat un sotrac emocional, per exemple en el cas d’un cardiòleg, que ha passat de mirar les arítmies cardíaques a estar tractant pacients de coronavirus, fent pràcticament de resident i seguint les directrius d’algú més expert en aquest tipus de patologies. De sobte ha passat una cosa que et fa veure que tot és impermanent. Això ens fa reflexionar. Moltes vegades estem pensant que el que tenim durarà sempre, però, de sobte, passa una cosa que ho canvia absolutament tot. I això és una cosa que normalment no tenim present. Jo crec que la crisi del coronavirus ha posat de manifest que no ho tenim tot controlat, que pot venir un virus i ens ho pot descontrolar tot, i que tots, absolutament tots, som vulnerables. Per tant, hem d’aprofitar les coses bones que tinguem, perquè en un moment determinat tot això se’n pot anar.
Creu que canviarem molt com a societat després de la pandèmia?
Seria desitjable. Jo crec que dependrà de com hagi viscut cadascú la pandèmia. La gent que ho ha viscut enfadada, probablement no canviarà, perquè voldrà tornar a la seva vida d’abans. La gent que en lloc d’anar cap a fora ha anat cap a dins, segur que ha reflexionat. L’ideal seria que les persones haguéssim tingut temps ara de reflexionar en el món en el qual vivim. També seria ideal que al sistema sanitari això li servís per reformular aquelles coses que es puguin millorar. Per exemple, potser no cal que els avis vinguin a les consultes a fer-se un seguiment que es pot fer telefònicament, i es poden estalviar ell i la seva família el desplaçament fins a l’hospital. Trucant-los i fent les preguntes adequades potser n’hi ha prou, i l’avi se sentirà igualment controlat i acompanyat. El repte del sistema sanitari és estudiar quins aspectes poden canviar perquè la gent sigui més feliç i tingui una millor qualitat de vida i assistència mèdica. Si fem això, també hem de ser molt conscients dels recursos que tenim i de com utilitzar-los. Cal fer pràctiques que aportin valor, que serveixin per millorar la vida de les persones. Evidentment que ja ho fem això, però sempre es pot fer millor.
l repte del sistema sanitari és estudiar quins aspectes poden canviar perquè la gent sigui més feliç i tingui una millor qualitat de vida i assistència mèdica
Creu que es valoraran més algunes especialitats sovint oblidades, com les infermeres, que fan una tasca de cura molt important?
Jo crec que sí. Quan tot va bé, la gent no és conscient de determinades coses, però quan hi ha un sotrac com aquest és quan li posem valor. A dins del sistema sanitari, els metges estem treballant molt, però les que no es treien els EPIs en gairebé tota la seva jornada laboral i descansaven menys eren, sobretot, les infermeres. I també altre personal. Les dones de la neteja, s’han fet un fart de netejar i de desinfectar-lo tot. I jo crec que cal posar en relleu la tasca que fan.
Quins creu que són els reptes centrals per a la salut pública?
Crec que és cabdal prevenir futures epidèmies i prevenir malalties cardiovasculars. El que és molt visible és quan tu tractes un problema agut, quan algú té un problema molt greu i aleshores venim els “herois” i el salvem. Però moltes malalties es poden prevenir abans, i la gent dóna poca importància a això. Sí que s’han fet campanyes en contra del tabac i ara la gent fuma menys, però l’obesitat, per exemple, és un altre problema greu. En el cas de la diabetis, la majoria no són pacients amb diabetis juvenil, sinó que tenen diabetis secundària a l’obesitat, a causa dels mals hàbits alimentaris. Totes aquestes coses passen per la manca de prevenció.
Malgrat que el sistema de salut pública de casa nostra és fantàstic, i fa campanyes per promoure hàbits saludables, no n’hi ha prou, perquè la població no és prou conscient que cal prevenir per no emmalaltir. Quan sortim d’un episodi greu estem molt contents perquè s’ha pogut tractar, però si després no fem un canvi de xip mental i que han de canviar les coses que no vam prevenir abans, serveix de ben poc. S’ha de reforçar la part d’atenció aguda, perquè si tenim problemes com el que hem tingut amb la pandèmia del coronavirus s’ha de donar respostes de la millor manera possible, però, sobretot, hem de prevenir. La gent ha de ser conscient de la importància de tenir un estil de vida saludable.
Creu que la ciutadania està sent suficientment responsable?
És difícil fer que la gent sigui plenament conscient. És com la gent que fuma: es pensa que no li passarà res. En canvi, les persones que han sofert un infart o un càncer de pulmó, se n’adonen. És molt difícil tenir una actitud totalment responsable quan no n’ets conscient de la magnitud de la tragèdia. Sí, la gent sap la xifra de morts, potser hi ha gent espantada, però penses que a tu no et tocarà. Algú que no està ficat dins del sistema, que no ha estat en primera línia veient com la gent es moria, com s’ofegava i se’ls havia d’intubar ràpidament…la gent que no ha viscut això, no té por. És molt difícil trobar un terme mitjà per no terroritzar la gent, però perquè la gent sigui responsable. Això passa sempre. Quan tracto les artèries a algú que té algun tipus de problema, després es pensa que no ha passat res. I a vegades els hi he de dir: “Escolti, que això no és una neteja de dents”. Crec que part de la ciutadania no és conscient de la gravetat de la situació, i em preocupa que pugui haver-hi un rebrot a causa de la falta de consciència.
