En aquesta darrera part, proposem 16 idees pràctiques per a la transformació social. Per fer front a la propera crisi cal micropolítica: aquelles petites accions que formen part de la nostra vida quotidiana i que tenen la potencialitat de canviar la nostra societat si les fem de manera grupal. Si les fem en manada.
Quan vam començar aquesta sèrie d’articles, en realitat pretenia ser un sol. Però ens van sorgir tants temes, que vam haver de dividir el text per no matar d’avorriment o encara pitjor, que ningú no ens llegís. En aquest darrer capítol, exposem 16 idees pràctiques per a la transformació social.
La lluita per a la transformació social ha estat l’eix transversal de les nostres vides i la nostra amistat, i també ho ha estat la micropolítica. Quina paraulota que acabem de fer servir! Si heu entrat a l’enllaç, heu llegit la definició, però si premeu aquest enllaç, es descarrega gratuïtament un llibre on s’explica molt millor. Micropolítica és, precisament, el que fan les companyes de Traficantes de sueños quan, des de la seva editorial, publiquen i ofereixen llibres per a la transformació social de manera gratuïta o a preus molt ajustats. Micropolítica són les petites accions que formen part de la nostra vida quotidiana i que tenen la potencialitat de canviar la nostra societat si les fem de manera grupal. Si les fem en manada.
-
Decreixement del consum. Aquests dies, el consum a la majoria de les famílies s’ha centrat en el més bàsic: aliments i poca cosa més. I tot i que això no és exactament decreixement, sí que es pot considerar un inici. Quan estiguin a l’abast totes les botigues, ens podem preguntar: realment ho necessito? Puc reciclar alguna cosa que tinc a casa? O fins i tot, és possible fer un intercanvi amb alguna amiga, familiar o veïna? Menys consum són menys residus, més reciclatge i reutilització, més estalvi i també més ecologia.
-
Consumir productes de temporada, de proximitat i potenciar l’autoproveïment en allò que puguem. La nostra petjada ecològica serà molt menor si fomenten el petit comerç per davant de la importació, els centres comercials i les grans superfícies o cadenes. Autoabastir-nos mitjançant horts individuals, comunitaris, rurals o urbans ens proporciona productes de qualitat i de temporada, alhora que podem reforçar les xarxes veïnals d’intercanvi d’aquests productes.
-
Afiliar-se a un sindicat que no depengui de les subvencions públiques i ser partícip d’ell. A La Taula de Diàleg Social es reuneixen Govern, Patronals – que representen els empresaris- i Sindicats – que representen als Treballadors-. Aquí es decideixen: pensions, reformes laborals, increments salarials i també les mesures extraordinàries com les preses ara durant pandèmia. Canviar les majories sindicals és imprescindible.
-
Fer política directa i participar d’ella. Votem o no, la participació política és clau per a la transformació: Protestar per les retallades, reclamar drets laborals i socials, participar dels col·lectius, entitats o associacions de les nostres vil·les o barris i lluitar amb les nostres veïnes.
-
Posar queixes formals en els serveis públics si considerem un mal servei o una llarga espera. És imprescindible que ens escoltin i si no hi ha queixes, els directius de les institucions consideren que tot es desenvolupa a la perfecció i es renten les mans. Creiem que no arriben enlloc però, I si reben centenars?
-
Afiliar-se o participar del sindicat de llogaters. La lluita per a la regularització dels lloguers ja ha començat, però calen més persones implicades. Aturar el pagament del lloguer en moments de crisi, fixar preus per territori, condicions mínimes d’habitabilitat, ajudes per reformar el pis vell per posar-lo en lloguer. Els territoris on s’està desenvolupant tenen magnífics resultats.
-
Donar suport al comerç de cooperatives. Fomentar l’economia social i solidària per davant de les grans corporacions. Restar diners a les grans corporacions els hi treu poder, consumir a les cooperatives, és participar d’elles i fer costat a les nostres veïnes i veïns.
-
Deixar de pagar els serveis bàsics en grans empreses i passar-se a cooperatives tipus Som Connexió (internet i telefonia), Som Energia (llum) o Coop57 (serveis financers ètics). Si ens és possible, també podem instal·lar diferents sistemes d’autoabastiment: plaques solars als edificis o habitatges, construcció de pous i recollides d’aigua de pluja, o altres sistemes més sostenibles i ecològics com: calefacció amb pellets, bon aïllament a parets i vidres…
-
Deixar els bancs que pertanyen al 1% i fer servir banca ètica o bancs petits.
-
Si podem, pactar amb l’empresa la implantació de teletreball alguns dies de la setmana. Aprofitem les conseqüències del coronavirus. El teletreball permet una millor conciliació familiar, aporta autonomia, permet integrar persones amb diversitat funcional i millora l’opinió del treballador/a respecte l’empresa. Això si, caldrà estar alerta per no perdre altres drets.
-
Lluitar per la Renda Bàsica Universal. Prou el discurs de la irresponsabilitat. Més irresponsables són els governs que no ens protegeixen adequadament, o els bancs rescatats i no va haver problema de donar-los centenars de milions d’euros.
-
Lluitar per la reducció de la jornada laboral. Està més que provat que no redueix la productivitat, sinó més aviat al contrari. Permet distribució de feina per més persones i permet tenir més temps lliure, temps per les cures i els espais de convivència.
-
Aplaudir als sanitaris està bé, és bonic sortir al balcó i mirar la cara de les veïnes i veïns, però el canvi que necessita la sanitat no és només l’escalf de les persones, necessita més personal, més recursos, millorar les instal·lacions i els materials i recuperar els salaris. Lluitar per una sanitat 100% universal i realment pública en provisió, naturalesa i gestió: denunciar mancances a les nostres xarxes socials, participar de les aturades, penjar pancartes als nostres balcons, lluitar per una sanitat per a totes les persones o posar queixes per les llistes d’espera, quan notem que falta material o personal (no deixem en mala posició a les treballadores, sinó la gestió del servei).
-
Fomentar i mantenir les xarxes de suport i cura comunitària.
-
No repetir el discurs de la incapacitat social que fomenta el control social amb les forces de seguretat i confiar més en les persones.
