Més de 20.000 persones han arribat a les costes europees a la recerca de refugi en el que portem d’any. Gairebé la meitat d’elles s’han dirigit a Grècia, que ja acull més de 115.000 refugiats i migrants, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).
El país hel·lè és un dels estats europeus que té menys casos de COVID-19, amb 2.726 infectats i 151 morts (dades del 12 de maig), però ja s’han reportat contagis dins dels seus centres d’asil.
El primer va ser una jove de 19 anys que va donar positiu després de donar a llum en el camp de Ritsona, a 75 quilòmetres d’Atenes. Després d’aquest fet, van analitzar 63 persones que havien tingut contacte amb ella, de les quals 20 van resultar en un diagnòstic positiu, i es va posar aquest camp en quarantena.
No obstant això, l’efectivitat de les recomanacions d’aïllament social i higiene de mans és diferent en aquests llocs. Vasilis Stravaridis, director de Metges Sense Fronteres (MSF) a Grècia, destaca l’amuntegament de persones en els camps de refugiats. “Per exemple, el de Moria de l’illa de Lesbos té capacitat per a menys de 3.000 persones i ara mateix hi ha més de 20.000”, assenyala.
No obstant això, Stravaridis subratlla que aquestes condicions ja suposaven una emergència abans de la pandèmia.
El coronavirus ja ha arribat alguns camps de refugiats. Quants infectats hi ha ara mateix en els centres grecs?
Hi ha dos tipus de camps. D’una banda, hi ha els camps a les illes, on no hem tingut cap cas confirmat. En els de la part peninsular de Grècia, al voltant de 30, en almenys quatre d’ells s’han confirmat positius, però asimptomàtics.
Com és l’accés a sistemes bàsics d’higiene en aquests llocs?
En algunes parts de Moria hi ha una aixeta per a cada 1.300 persones i una dutxa per a més de 200. A l’illa de Samos passa una cosa semblant, on hi ha estructures per a unes 650 persones i en aquest moment hi ha més de 7.500.
Amb això es pot entendre com és aquí el repte de la prevenció. És molt difícil per a la gent que viu als camps seguir les recomanacions d’higiene de les autoritats. Per això, si arribem a tenir un nombre de casos positius elevat dins el camp, serà molt tard. No es pot gestionar tanta gent en una estructura que no té el bàsic en higiene ni llocs per aïllar.
I atenció mèdica?
El problema existeix des d’abans del coronavirus. En els camps hi ha metges, però no són suficients per als problemes diaris. En general, són per examinar a la gent que ve a camp, però no hi ha recursos humans suficients per atendre a tothom.
Existeixen grups voluntaris i ONG com que treballen dins i fora dels camps, com MSF, on treballem en clíniques fora de camp a Lesbos atenent a més de 100 nens al dia, sobretot amb malalties cròniques i problemes de salut mental. També a dones embarassades.
Intentem cobrir una part de les necessitats de la gent i la veritat és que és gairebé impossible poder atendre a tots. Però aquest problema d’accés a atenció mèdica existeix abans del coronavirus i també existirà després. El coronavirus és un factor extra per fer-ho una mica més complicat.
Les xifres d’infectats a Grècia no són tan altes com en altres països europeus, però en els camps de refugiats no és tan fàcil posar mesures de distanciament físic. Té sentit aplicar mesures com el confinament en aquests llocs?
Tot aquest període que Grècia porta a confinament, la gent en els camps també ha hagut d’estar dins del recinte. Això sí que s’ha implementat. Però les condicions són diferents. Moltes vegades no tenen ni tan sols una porta per poder tancar-la i aïllar-se.
Hem de tenir un pla d’emergència per a aquests llocs adaptat a les necessitats i característiques dels camps. Ha estat molt complicat per a tots quedar-se a casa, però al mateix temps hem tingut calefacció, aigua corrent i televisió i internet per informar-nos de la situació. En els camps la majoria de la gent no sap què està passant ni per què han d’aïllar-se.
S’han posat en marxa un altre tipus de mesures per a frenar l’expansió de virus en els camps?
No, fins ara no ens han comunicat cap pla. El que intentem fer nosaltres a MSF, juntament amb les autoritats locals i altres ONG, és trobar solucions per evitar que tinguem un problema més seriós en cas de tenir un brot en els camps.
Per això, en MSF hem demanat que la gent de risc, com a persones de més edat o amb malalties cròniques, pugui sortir d’aquests camps i aïllar-se per si de cas hi ha un brot dins.
Però en general tot el procés va molt lent. Ara només tenim l’esperança que no hi hagi un brot o que, si n’hi ha, la gent sigui prou jove i sana i no tingui problemes seriosos per passar la malaltia sense complicacions. Però això no és un pla.
Necessitem un pla realista, també per a després d’aquesta crisi perquè aquesta gent seguirà vivint en aquestes condicions. El coronavirus és un parèntesi. Ells tornaran a una normalitat que ja abans no era normal.
Segueixen en funcionament els procediments de petició d’asil?
No. Ja durant el mes de març es va parar perquè el govern grec després d’uns desacords amb Turquia va decidir no acceptar peticions d’asil durant un mes. Després d’abril, en teoria, es pot tornar a demanar asil, però per la pandèmia tot aquest sistema no està funcionant. Les oficines estan tancades.
Segueixen relocalitzant a gent per la resta d’Europa tot i la situació del continent?
Hi ha molt pocs. Hi ha un pla de la Unió Europea per relocalitzar a nens sense acompanyants o amb malalties cròniques, però parlem de nombres molt baixos. A més, amb la pandèmia i les mesures de confinament es fa molt difícil traslladar-se amb seguretat. Llavors sí, hi ha els plans, i suposo que tot es mou, però a un ritme bastant lent.
Què fa Metges Sense Fronteres per alleujar aquesta situació?
Una de les coses que hem fet és estructurar un sistema per estar preparats, com llocs per a aïllament i per fer proves i informar la gent sobre la situació i les recomanacions adequades a les seves circumstàncies.
També proporcionem 60.000 litres d’aigua al dia a la part de fora de camp a l’illa de Samos, on viuen gairebé 5.000 persones. Són coses que fèiem abans de la pandèmia perquè era important per evitar qualsevol tipus d’infecció. A més, ara oferim sabó perquè almenys tinguin alguna cosa mínim bàsic i necessari.
Quines mesures s’haurien de posar en marxa?
Per a nosaltres a MSF l’important és prevenir. No podem esperar fins a haver de gestionar una crisi. És molt més fàcil en aquest tipus de context impedir una situació greu preparant uns espais, aïllant i evacuant a la gent de més risc.
Nosaltres ajudem proporcionant aigua i algunes clíniques però, per descomptat, cal estar en cooperació amb les autoritats locals, altres ONG i Nacions Unides perquè crear un pla en cas d’emergència.
Així i tot, la situació dels camps de refugiats ja era una emergència abans de la pandèmia. Ara té un obstacle extra, però aquestes persones porten gairebé cinc anys en aquestes circumstàncies. Després d’aquests mesos, seguiran vivint en aquestes condicions sense un pla de futur.
