Entre la sobredosi d’informació en una situació tan excepcional com és la pandèmia i el confinament, és fàcil que existeixin col·lectius als quals es silenciï la veu en la ràpida consecució dels esdeveniments. Un dels espais més opacs de la societat i dels que menys es parla són les presons. Què hi està passant durant els mesos de pandèmia?
Si ja en l’imaginari col·lectiu és difícil situar com és la vida dins la presó, imaginar com és la vida a la presó en pandèmia és encara més complicat. A diferència de l’Antic Règim, quan el judici era secret i el càstig sobre el cos es podia expressar com una espècia d’espectacle públic a les places de ciutats i pobles, ara el judici és públic i el càstig és secret. La vida penitenciària es troba tradicionalment amb els murs d’una gran opacitat i falta de transparència.
Les situacions experimentades a Itàlia i Argentina, les realitats viscudes a Catalunya, així com les peticions d’organitzacions de defensa dels Drets Humans, haurien de marcar el camí de les institucions per garantir el dret a la salut i a la comunicació de les persones condemnades. Podem saber com és un país veient com són les seves presons.
Aquest article va ser publicat originalment a Debats pel Demà. Llegeix-lo sencer aquí!
