Un equip liderat per la Universitat George Washington (EUA) ha mapejat l’opinió sobre les vacunes que gairebé 100 milions de persones han expressat a través de Facebook. Segons els resultats, que es publiquen a la revista Nature, el moviment antivacunes és minoritari numèricament, però realitza un major nombre d’interaccions.
L’objectiu de la investigació era analitzar com la desconfiança en la immunització pot evolucionar en les comunitats virtuals. Per a això, l’estudi va examinar les pàgines en aquesta xarxa social perquè, “a diferència de Twitter, en què se centren molts acadèmics per les seves dades de lliure accés, a Facebook les comunitats es desenvolupen, nodreixen narratives en profunditat i intercanvien idees i material sense cap limitació de longitud”, expressa a SINC Neil Johnson, investigador de la universitat nord-americana i un dels autors de la feina.
Durant el treball es van recopilar els grups de Facebook que parlaven sobre vacunes en tots els idiomes i països i els van classificar com indecisos, pro i antivacunació.
“Després analitzem els clústers als quals aquestes pàgines es connectaven, és a dir, les interaccions i enllaços que es feien a nivell de tota la pàgina. No mirem informació individual”, recalca Johnson.
La mida de cada clúster estava determinat pel nombre de fans d’una pàgina en particular. Els resultats van mostrar que les pàgines antivacunes són una minoria, però estan posicionades en el centre de la xarxa, el que significa que tenen moltes interaccions i estan molt relacionats amb els grups amb opinions neutrals. Per contra, els grups a favor de la immunització van aparèixer a la perifèria de mapa.
Segons els autors, això indica que els grups en contra de les vacunes poden arribar més fàcilment als grups neutrals i influir en la seva opinió. A més, a partir d’aquest marc teòric, van reproduir el creixement d’aquest moviment i van predir que podria ser la visió dominant en tot just una dècada.
Antivacunes en temps de COVID-19
El treball adverteix una creixent i complexa xarxa mundial que desconfia de les vacunes. “Això no només amenaça l’augment de malalties com el xarampió, sinó també de la COVID-19”, diu Johnson.
En aquest sentit, l’investigador alerta que “quan sorgeixi una vacuna per a la COVID-19, hi ha el perill que no hi hagi prou persones que vulguin vacunar-se i no s’aconsegueixi la immunitat de grup”, el que podria impedir la fi de la pandèmia.
De fet, una enquesta realitzada a França el març passat ja va detectar que fins a un 26% dels enquestats era reticent a acceptar la hipotètica vacuna per a la COVID-19.
A més, l’estudi va mostrar que aquests mateixos grups també discuteixen la desconfiança en el canvi climàtic o tractaments per a altres malalties, com el càncer. “És un risc per al suport públic de la ciència”, conclou Johnson.
