Les primeres anàlisis realitzades amb plasma de persones exposades a la SARS-CoV-2 i amb anticossos neutralitzants contra el virus suggereixen que gairebé la meitat de les persones que han patit la infecció de manera lleu o asimptomàtica tenen un nivell molt baix d’aquests anticossos.
Per això, els experts subratllen la necessitat que tothom mantingui les mesures d’higiene i distanciament social, ja que la presència d’aquests anticossos podria no garantir la immunitat davant el coronavirus. No obstant això, aquesta tendència es reverteix en les persones que han patit la malaltia de manera greu, que presenten fins a 10 vegades més anticossos que els individus amb infecció lleu.
Són les dades preliminars del consorci format per l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa, el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC), amb el suport de la farmacèutica Grifols.
Fins al moment, els científics han analitzat en laboratoris d’alt nivell de bioseguretat del CReSA les dades d’un conjunt de 111 mostres de plasma de persones que han generat anticossos contra el SARS-CoV-2 i que van experimentar diferents graus de gravetat de la malaltia.
Segons els resultats, un 44% dels 29 individus que van patir infecció lleu tenen actualment nivells d’anticossos per sota el límit de detecció fiable. D’aquests, la meitat no presenten cap activitat neutralitzant, per la qual cosa resulten indistingibles dels controls no infectats. En canvi, el 56% restant ha generat anticossos per sobre del llindar de detecció.
“Caldrà estudiar el perquè d’aquestes diferències, però mentrestant donar positiu en un test no assegura immunitat enfront de virus”, adverteix Julià Blanco, investigador d’IrsiCaixa i l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, que lidera el projecte d’una vacuna contra el SARS-CoV-2.
Deu dies per generar resposta immunitària
Les persones que van ser hospitalitzades van generar la resposta aproximadament deu dies després de l’aparició de símptomes i van desenvolupar unes 10 vegades més anticossos neutralitzants que les que van tenir una evolució clínica lleu.
“Probablement això es deu al fet que el seu sistema immunitari ha estat exposat a una quantitat més elevada de virus i això ha fet que reaccioni d’una manera més potent”, indica Blanc.
Així, els autors alerten que la presència d’anticossos per si mateixa podria no garantir la immunitat davant d’una segona infecció, i subratllen la necessitat que tothom mantingui les mesures de precaució bàsiques: higiene de mans, ús de mascaretes i distanciament social.
Altres factors implicats
Els investigadors també apunten que, en el cas de les persones que van passar la infecció d’una manera lleu, la manca d’anticossos podria suggerir que altres factors immunològics han aconseguit controlar la replicació del virus.
En primer lloc, la immunitat innata -la resposta immunitària genèrica-, no específica contra un patogen concret i que no és a llarg termini. I en segon lloc, la immunitat cel·lular, aquella exercida pels limfòcits T i que pot destruir els patògens residents dins de cèl·lules, on no arriben els anticossos.
“Tot això s’ha de continuar estudiant”, adverteix Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa. “Però encara que es demostri que la contenció de la primera infecció va ser gràcies a aquests factors, no sabem si seran igual d’eficaços en el cas d’una segona exposició a virus”, conclou.
