Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La revista The Lancet Microbe publica dimarts, 9 de juny, el primer cas descrit d’una persona portadora del VIH el virus del qual és resistent a les 5 famílies de fàrmacs orals que s’utilitzen habitualment contra el VIH, mostrant-se insensible a 25 dels 26 medicaments provats. Perquè el tractament contra el VIH sigui efectiu, és necessària l’acció conjunta d’almenys dos fàrmacs de diferents famílies, de manera que el treball subratlla la importància de desenvolupar nous medicaments que funcionin per vies alternatives i contra els quals aquests virus no hagin desenvolupat resistències. L’article destaca també la necessitat de realitzar estudis de monitorització que detectin aquest tipus de casos i evitin la seva transmissió.
Les resistències del VIH als antirretrovirals són causades per una o més mutacions en l’estructura genètica del virus, que afecten l’eficàcia d’un fàrmac –o d’una combinació d’ells– a l’hora de bloquejar la replicació viral. Les resistències poden donar-se en persones en les quals el tractament no és del tot eficaç, que per diversos motius no prenen el tractament de forma continuada o que directament s’infecten amb un virus que ja és resistent. L’any 2019, l’OMS va alertar que en alguns països més del 10% de les noves infeccions pel VIH es produeixen amb virus que han desenvolupat resistències.
Fins ara, la literatura científica havia descrit 2 casos amb resistències a alguns fàrmacs de cadascuna de les 5 famílies d’antirretrovirals existents, però no a tots els medicaments simultàniament.
Control parcial de la infecció
El cas descrit a The Lancet Microbe es tracta d’un home diagnosticat de VIH el 1989, als 41 anys. Va començar a prendre tractament antirretroviral als anys 90, amb els primers medicaments de baixa eficàcia, i des de llavors ha pres 14 fàrmacs diferents que només han aconseguit controlar parcialment la infecció. El novembre del 2015 se li va començar a administrar un inhibidor de la integrasa de nova generació, més eficaç i amb menys possibilitats de generar resistències, però després d’una millora inicial, el tractament va tornar a fracassar el juny del 2016.
Mitjançant tècniques de seqüenciació i experiments en cultius cel·lulars, els investigadors d’IrsiCaixa han demostrat que les mostres de virus d’aquesta persona són resistents a tots els fàrmacs d’administració oral aprovats, excepte un. “Un únic medicament no té eficàcia contra el VIH perquè el virus troba fàcilment altres vies d’evasió. Per això és necessari administrar teràpies que combinin diverses famílies i que bloquegin diverses fases del cicle d’infecció del virus”, explica Mª Carmen Puertas, investigadora d’IrsiCaixa i primera autora de l’article.
Els científics suggereixen que les resistències del VIH en aquest cas s’han generat a causa de dos motius: l’exposició durant els primers anys a fàrmacs antirretrovirals que no eren tan eficaços com els actuals i una possible falta de regularitat en la presa dels medicaments. “No és que hi hagi un virus panresistent circulant, sinó que s’ha generat en aquest cas concret”, especifica Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa i líder de l’estudi.
Evitar la transmissió de virus panresistents
Els científics apunten que, en aquest cas concret, l’única alternativa terapèutica seria l’ús d’anticossos que bloquegin el virus o de fàrmacs amb nous mecanismes d’acció, però de moment les dues opcions estan encara en fase de desenvolupament. “Aquest cas clínic il·lustra el risc potencial de les multirresistències en el camp del VIH, tot i la diversitat d’antirretrovirals existent. Com no hi ha opcions terapèutiques disponibles, a excepció d’alguns fàrmacs injectables que són inviables per al dia a dia, es posa en evidència la urgència del desenvolupament de nous fàrmacs antirretrovirals als quals cap variant del VIH no s’hagi exposat mai, de manera que sigui impossible que el virus hagi generat resistències contra ells”, indica Puertas.
El treball també posa de manifest la necessitat de supervisar els casos de VIH per poder detectar de manera precoç l’aparició de resistències i evitar així la seva transmissió. En aquest sentit, l’estudi destaca que la identificació d’aquest cas aïllat no suposa necessàriament un risc per a la salut pública, “però cal mantenir la vigilància epidemiològica perquè de la mateixa manera que n’ha aparegut un, poden aparèixer d’altres. La prevalença actual del VIH panresistent no es coneix, i cal fer-ho per poder aturar la cadena de transmissió a temps i evitar així infeccions pel VIH sense opcions terapèutiques, com passava als anys 80”, conclou Martínez-Picado.
