Des que el passat 31 de desembre donés la veu d’alarma, Xina va ser el primer país a lluitar contra milers de casos de COVID-19. També el primer a patir les conseqüències de la pandèmia. Una nova investigació, publicada aquesta setmana a la revista JAMA Network Open, mostra l’impacte psicològic al personal sanitari.
En concret, l’estudi va analitzar a 385 metges de primer any de residència que van treballar en hospitals de Xangai, la ciutat més gran de país asiàtic. Tot i trobar-se a centenars de quilòmetres de l’epicentre de virus -localitzat a la província de Wuhan -, la metròpoli de 24 milions d’habitants va tenir un fort confinament per intentar frenar la malaltia.
Els metges residents, que van començar en dotze hospitals xinesos l’agost de 2019, van acordar fer un seguiment del seu estat d’ànim diari en una aplicació per a telèfons intel·ligents, i cada pocs mesos responien a qüestionaris sobre la seva salut mental i si havien experimentat, observat o temut violència física o verbal en el seu lloc.
En aquest moment no s’imaginaven que les seves dades, analitzats per investigadors de la Universitat Jiao Tong de Xangai i la Universitat de Michigan (EUA) i recollits en el seu Estudi de Salut Interna, donarien algunes de les indicacions més clares fins ara del cost mental d’estar en la primera línia d’una pandèmia.
El treball examina els canvis en les puntuacions entre les enquestes que els residents van fer a l’octubre i novembre de 2019, i les que van fer a gener i febrer, quan els casos de coronavirus van aconseguir el seu punt màxim a la Xina. També mesura els canvis en l’estat d’ànim diari entre aquests dos trimestres.
Els resultats mostren com els metges residents van experimentar, tot just el primer mes des que va començar l’epidèmia, una forta caiguda en el seu estat d’ànim, un augment dels símptomes de depressió i ansietat i una duplicació de la seva por a la violència en el lloc de treball. No obstant això, el final de l’hivern sol ser un moment de força alegria a la Xina, a causa de la celebració de l’Any Nou Lunar.
“Fins i tot abans d’aquesta pandèmia, els nivells de depressió i símptomes d’ansietat entre els nostres professionals eren alts, però ara estan empitjorant”, explica Srijan Sen, psiquiatre i neurocientífic de Michigan que lidera l’estudi. “Com que aquesta pandèmia ens acompanyarà en el futur immediat, necessitem prioritzar el benestar dels nostres treballadors de la salut, no només per ells, sinó també pels pacients que els necessitaran en els mesos vinents i anys”, afegeix.
Fa unes setmanes ja van ser publicats en un preprint -informe sense revisió per altres experts- les dades de cohorts anteriors de residents, realitzades per un altre equip científic. El seu treball de tres anys mostra un augment similar de símptomes de depressió en 7.000 residents de primer any (interns) en més de 100 hospitals dels EUA i 1.000 xinesos a 16 hospitals de Xangai i Beijing.
Víctimes col·laterals de la pandèmia
L’augment dels símptomes entre els residents de primer any a Xangai contrasta amb les dades de la collita de residents de l’any anterior, que van participar en el mateix estudi de 2018 a 2019. “Mentre que la classe d’aquest any va tenir un canvi brusc en la majoria dels indicadors de salut mental i violència en el treball durant la primera meitat de l’any de formació, la classe de l’any anterior va obtenir puntuacions estables”, apunten els autors.
“Amb els nombrosos nous casos que s’han estès per tot el món, això té importants implicacions per a la forma en què les comunitats responen a aquesta creixent crisi de salut pública”, afirma Weidong Li, professor de la universitat xinesa i un altre dels autors principals de la feina.
Segons Elena Frank, directora de l’Estudi de Salut Interna des de la Universitat de Michigan, “els sanitaris s’enfronten a les mateixes tensions que la resta de nosaltres -preocupaciones per les persones vulnerables de la família o per no poder tenir cura dels nens-, mentre que també manegen una major càrrega de treball i es col·loquen a si mateixos i als seus cercles pròxims en un major risc d’infecció. Totes aquestes circumstàncies fan que no es puguin passar per alt les possibles conseqüències per a la salut mental d’enfrontar-se a aquesta enorme pressió”.
El cas d’Espanya
Segons les últimes dades ofertes pel Ministeri de Sanitat, el nombre de sanitaris afectats per la COVID-19 supera els 51.000. Davant la falta encara d’estudis publicats a Espanya sobre la salut psicològica en aquests professionals, cal tenir precaució a l’hora d’extrapolar les dades d’investigacions com la realitzada en els residents xinesos.
“Tot i el poder resilient dels professionals sanitaris, es veuran afectats psicològicament per aquesta catàstrofe i hem de col·locar mesures extraordinàries, sobretot tenint en compte els possibles rebrots”, afirma Jesús Linares
Com explica a SINC Jesús Linares, professor de Psicologia a la Universitat Europea i coordinador del Dispositiu d’Atenció Psicològica de la Comunitat de Madrid i Sanitat, “cal tenir en compte la idiosincràsia del nostre país i de cada zona geogràfica/hospital/servei, així com d’altres factors. No hi ha un perfil de professional que tingui major afectació que un altre, però sí factors de risc o protecció”.
Per exemple, el nivell de contacte amb el virus a la feina, si han estat contagiats o les seves famílies, si han patit morts pròxims, si han estat canviats de servei o han treballat en el seu habitual, si han comunicat nombroses males notícies (per telèfon majoritàriament) i si tenien experiència o formació en aquest tipus d’intervencions.
“Encara estem davant, probablement, la major crisi en el món des de la Segona Guerra Mundial, no hem de ser alarmistes, però sí previsors i protectors”, continua. “Tot i el poder resilient dels professionals sanitaris, es veuran afectats psicològicament per aquesta catàstrofe i hem de col·locar mesures extraordinàries, sobretot tenint en compte els possibles rebrots”.
Més risc psicològic en els rebrots
En contra del que es tendeix a pensar, la literatura científica evidència que, quan s’acumulen experiències potencialment traumàtiques, el risc de patir simptomatologia psicològica adversa és més gran. “L’experiència repetitiva davant de situacions difícils no ‘t’immunitza’ psicològicament perquè ‘t’acostumis’ a això”, apunta Linares.
“La importància rau en la gestió de la crisi, és a dir, en tenir les eines i els estils d’afrontament adequats. Així i tot, acumular certes experiències potencialment traumàtiques es presenta com un factor perillós”, adverteix el professor de la Universitat Europea.
La seva experiència en el servei d’atenció psicològica del Ministeri de Sanitat i el de la Comunitat de Madrid reflecteix que els professionals sanitaris espanyols s’han vist afectats de manera significativa per la crisi del coronavirus.
“Principalment han mostrat simptomatologia ansiosa, depressiva i alteracions de la son, alimentació i conflictes en les seves relacions socials. També ha estat molt representativa l’anhedonia, culpabilitat, distrès crònic i l’afectació de la confiança en la seva capacitat, així com el desbordament o embotiment emocional”, conclou.
