La caiguda en el nombre de contagis i ingressos per COVID-19 ha propiciat que els hospitals i centres mèdics posin ara el focus en reprendre aquelles activitats que havien estat suspeses o ajornades a causa de la pressió assistencial durant la pandèmia i també en el tractament de les seqüeles els pacients que han patit el coronavirus. Aquestes seqüeles són diverses i depenen, habitualment, del grau de gravetat en què s’ha patit la malaltia. Els experts calculen que entre un 15% i un 20% de les persones curades desenvoluparan algun tipus de seqüela que, a vegades, no és immediata, sinó que es pot manifestar setmanes després d’haver tingut la infecció vírica.
La primera seqüela important, i una de les que més preocupa, és la fibrosi pulmonar, derivada de pneumònies greus provocades pel virus. “És com una mena de cicatriu reparadora que es crea com a resposta natural del nostre organisme davant l’amenaça del virus”, explica Francisco Cegri, coordinador del Grup de Gent Gran de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). Aquesta fibrosi limita la capacitat pulmonar i provoca que, al llarg temps, el pacient tingui una limitació per a realitzar esforç físic i que hagi de rebre un tractament per a millorar aquesta capacitat ventilatòria.
Aquesta afectació més greu pot arribar a ser crònica. “La por que teníem era que després d’haver patit de manera greu el coronavirus els pulmons haguessin quedat danyats permanentment”, assenyala el cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, Manel Cervantes. Tanmateix, el seguiment realitzat als pacients post-covid sembla apuntar que la tendència és a la millora. “Un cop passa la fase inflamatòria de la malaltia, que pot durar un mes o dos, la tendència és anar recuperant-se, això sí, de forma progressiva”, assenyala el doctor. Recorda, però, que en alguns casos si que pot causar un dany permanent dels pulmons i alguns pacients, fins i tot, han necessitat que se’ls fes un trasplantament de pulmó. Aquests, però, són casos molt poc freqüents.
Una altra seqüela molt comuna del coronavirus és l’afectació en la coagulació de la sang, que causa, en molts casos, trombosi a les cames i embòlies pulmonars. En aquest cas, es tracta d’una seqüela que té tractament a través d’anticoagulants i amb rehabilitació i fisioteràpia la tendència també és a la millora. Aquesta alteració en la coagulació de la sang empitjora amb la reducció de la mobilitat que suposa una llarga estada a una unitat de cures intensives (UCI).
Haver estat ingressat a una UCI també provoca problemes de fatiga i pèrdua de massa muscular, seqüeles que també tenen repercussions en l’àmbit respiratori. “Normalment associem la pèrdua de musculatura a les dificultats per caminar, però va més enllà, ja que la força muscular és imprescindible per poder respirar bé”, remarca Cervantes. En aquest sentit, és molt important realitzar exercicis pautats per especialistes, tant exercicis de mobilitat com tècniques respiratòries, segons convingui en cada cas. “En funció de les particularitats de cada cas aconsellem uns exercicis o uns altres. La qüestió és que els pacients integrin aquests exercicis en el seu dia a dia, que és el més important perquè la recuperació física sigui la màxima possible”, remarca Cegri.
Cegri també destaca les conseqüències psicològiques que es poden haver produït en persones que han passat pel coronavirus. “Hi ha persones que han vist capgirat el son i no descansen igual de bé, per la intranquil·litat, ansietat i nerviosisme que els ha provocat passar per aquesta situació”, assenyala. Per això, diu, és important reduir l’estrès i reflexionar sobre les causes que ens el provoquen, també amb l’ajuda d’exercicis de relaxació per cuidar la qualitat del nostre son. “Mantenir una adequada higiene de la son és fonamental per la nostra salut i per sentir-nos millor durant el dia”, destaca.
Moltes incògnites encara per descobrir
Malgrat que cada vegada hi ha més coneixement sobre les possibles seqüeles del coronavirus, a través del seguiment dels pacients un cop han passat la malaltia, encara queden molts interrogants per resoldre. “Amb una malaltia nova com el coronavirus els especialistes hem de tenir la ment molt oberta a què puguin sorgir noves seqüeles”, assenyala Cervantes. En la mateixa línia, Cegri remarca també la incertesa de l’evolució de la malaltia i de les seves seqüeles i recorda que hi ha persones que fa molts mesos que les pateixen, i que això els provoca un trasbals emocional molt gran.
Una de les incògnites és quines afectacions de tipus neurològic pot provocar el coronavirus. En l’àmbit de la recerca, aquest tipus de seqüeles encara són força desconegudes, però ja hi ha alguns estudis que assenyalen diverses repercussions del virus en la salut cerebral. “Estudis fets a la Xina assenyalen que el coronavirus produeix al cervell una mena d’envelliment, que afecta tant a la memòria com a la capacitat de resposta de l’organisme. Això, segons diuen, amb el temps pot provocar malalties tipus Parkinson o Alzheimer”, assenyala Cegri.
Una altra seqüela des del punt de vista neurològic és la pèrdua del sentit del gust i l’olfacte. Aquesta afectació s’ha produït en alguns casos per la penetració del virus al sistema neuràlgic a través de les fosses nasals, provocant petites lesions que, pel que s’ha vist fins ara, acostumen a anar progressivament a millor.
D’altra banda, segons explica Cervantes, hi ha una evidència molt gran que els malalts que han estat molt temps a una UCI per una malaltia greu acostumen a tenir, durant les setmanes i mesos després de patir la malaltia, problemes de concentració, mal de cap o vista cansada. “Aquestes seqüeles neurològiques podrien estar més relacionades amb un període d’estada llarg a l’UCI per haver patit una malaltia greu que no pas al coronavirus en si, però això no ho podem assegurar al 100%”, destaca el cap de malalties infeccioses de l’Hospital Parc Taulí.
L’estudi dels casos, doncs, aportarà més llum a aquestes possibles seqüeles. El que sí que està clar és que la reacció inflamatòria que provoca la COVID-19 pot afectar a qualsevol òrgan del cos, minvant la seva funcionalitat. Per això, assenyala Cegri, és molt important fer un seguiment exhaustiu d’aquestes seqüeles, tractant-les per poder minimitzar els seus efectes i fent que les persones que han patit el coronavirus puguin recuperar al màxim la seva normalitat anterior.
Coordinar esforços
Per tal de combatre aquestes seqüeles, l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell va posar en marxa la primera unitat funcional de tot l’Estat dedicada exclusivament al tractament i coneixement de les conseqüències d’haver patit el coronavirus. “L’objectiu és coordinar els esforços entre els diferents especialistes de l’Hospital i els professionals d’atenció primària perquè es pugui fer l’atenció al pacient de la millor manera possible, fent que se senti còmode i optimitzant els esforços entre els diferents professionals”, explica Cervantes.
D’aquesta manera, l’Hospital es coordina amb els CAP per millorar l’atenció sanitària amb un sistema de seguiment presencial i telemàtic per potenciar la recuperació dels pacients i el coneixement d’aquelles seqüeles que es puguin cronificar. Hi ha dues vies d’entrada a la unitat: una, per haver patit la malaltia de manera greu, que és la via d’accés més directa, en què el pacient és enviat directament als especialistes corresponents als seus símptomes i, l’altre, a través de la derivació del metge de capçalera. En aquest sentit, Cervantes destaca com a un dels primers objectius confirmar el diagnòstic. “Hem d’estar segurs que les afectacions que mostra el pacient són pel coronavirus o per un altre motiu”, assenyala el doctor.
Inevitablement, les seqüeles més lleus queden en segon pla i es prioritza l’atenció a aquelles seqüeles que poden tenir més transcendència per la seva gravetat i que tenen tractament, com els problemes de coagulació de la sang o l’atenció a pacients que han manifestat seqüeles neurològiques com haver patit un ictus. “Això és prioritari perquè podem evitar que empitjori”, explica Cervantes.
L’atenció primària, cabdal per fer un bon seguiment
Cervantes considera que el paper de l’atenció primària en el tractament i diagnòstic de les seqüeles és fonamental. “El metge de capçalera coneix els pacients, les patologies prèvies que tenien i els medicaments que prenen, de manera que pot valorar molt bé si els símptomes que sent el pacient s’expliquen per altres malalties prèvies i derivar-lo a un especialista o un altre”. En aquest sentit, remarca la importància de coordinar esforços amb l’atenció primària per tal de minimitzar les seqüeles dels pacients post COVID-19. “La cooperació amb els centres d’atenció primària és essencial. Si ens pensem que hem de funcionar per separat, l´únic que farem és duplicar els esforços”, assenyala.
En la mateixa línia, Cegri destaca que els professionals de la primària són els que es troben més a prop de la comunitat i tenen un rol molt important en el monitoratge i seguiment de totes les persones que han patit la COVID-19 i en la seva recuperació, minimitzant les seqüeles. “Nosaltres acompanyem a aquests pacients, observant com afecten aquests problemes en les activitats de la seva vida diària i decidint com es poden revertir aquestes dificultats provocades per la malaltia”, destaca. “Fem seguiment telefònic i domiciliari. No ens oblidem de ningú, perquè sabem que podem ajudar a les persones a minimitzar els danys de la malaltia si comencem la nostra intervenció de manera precoç”, conclou.
