El maleter com un tetris: micos de protecció, guants, màscares, filtres, esprai desinfectant, alcohol gel, motxilles de polvoritzar i diversos litres d’amoni quaternari (un netejador desinfectant). Nicolau, Giovanni i Ignacio repassen els últims preparatius abans de pujar al cotxe.
El matí es preveu llarga. Els tres són joves voluntaris del Comité de Emergencia del barrio La Granja, situat a la perifèria sud de Santiago de Xile, que des de finals de març realitza tasques de prevenció sanitària i desinfecció en carrers, passatges i domicilis amb persones contagiades. La planificació d’avui inclou sanejar els dos carrers complets, una casa amb COVID positiu-quatre “olles comunes”, com es coneixen a Xile als menjadors socials autogestionats pel moviment veïnal per enfrontar la crisi econòmica aguditzada per la pandèmia.
La Granja és un dels barris més castigats per la pandèmia. La seva taxa de mortalitat és del 71,8 per cada 100.000 habitants i registra una taxa d’incidència que arriba a 3.238 per cada 100.000 persones, la major de l’àrea metropolitana. La corba de contagis de Xile es va disparar a principis de maig i just ara el país enfronta l’etapa més dura de l’epidèmia. Aquest dijous s’han registrat més de 225.000 contagis i 3.841 morts. El primer cas es va detectar el 3 de març a les zones més acomodades de la capital i es va anar propagant fins a arribar als barris més populars. Amb els més pobres, s’ha acarnissat.
“En aquest país hi ha una situació de molta iniquitat que s’ha desvetllat encara més amb aquesta pandèmia. Els que vivim en barris perifèrics hem estat abandonats pel Govern i les institucions, i l’única manera de no morir-nos i tenir unes mínimes condicions és ajudant-nos entre nosaltres i resolent col·lectivament els problemes”, explica Ignacio, professor d’història ara a l’atur i lliurat per complet a Comitè.
Voluntaris de l’esclat social
Tant aquesta iniciativa com altres de similars vinculades a la prevenció de salut que han proliferat al país, tenen com a base la participació ciutadana que va néixer amb l’esclat social d’octubre. Són integrades per membres de les assemblees (veïnals, esportives, artístiques, etc.) que es van aixecar en els territoris i han rebut capacitació i suport de les brigades de primers auxilis que van passar des d’octubre fins al març socorrent als manifestants ferits per la policia a la Plaza Italia, o Plaza Dignidad, tal com va ser batejat l’epicentre de les protestes.
A més de la desinfecció de l’espai públic, el Comité de Emergencia, amb l’ajuda de brigadistes de salut de la Plaça, ha implementat una enquesta al veïnat per identificar i fer seguiment dels pacients crònics, els més vulnerables davant la pandèmia, i ha posat en marxa un número d’atenció d’emergència per als habitants del sector.
Carlos Jara té 50 anys, és analista químic i es dedica a la docència en l’àmbit de la gestió emergències. Des d’octubre participa en el Movimiento Rescatistas Voluntarios que va atendre, en sis mesos de mobilització, més de 8.000 persones. Ara surt cada cap de setmana a desinfectar diferents zones de la ciutat. “Teníem un coneixement en l’àrea de la descontaminació que vam implementar quan els camions llança-aigües de la policia van començar a llançar un líquid que produïa fortes irritacions a la pell dels manifestants”, explica Jara.
La seva experiència, basada en corredors de reducció de contaminació, incloïa l’ús de vestits químics i guants, procediments de neteja segons l’agent químic, i l’ús de piscines inflables, abastament d’aigua i apilament de roba per a canviar-se la persona contaminada. “A partir d’aquí, va ser molt senzill fer una reconversió dels operatius i constituir una unitat de desinfecció tècnica”, assenyala el professor.
“Molts ens confonen amb les institucions”
Ignacio polvoritza l’amoni quaternari per la façana de la casa de Marcela Vicencio, una veïna que avui servirà menjar per 130 veïns que no tenen com proveir-la. “És molt bo que vinguin a sanejar els abans i després de l’esmorzar perquè així es manté tot net. És la forma com tractem d’ajudar-nos entre tots”, diu la dona mentre prepara l'”olla comú”. El jove passa per sobre de cada racó i s’atura en portes i poms: “Em fixo sobretot en les superfícies més utilitzades, com a marcs d’entrada, manilles de mobles o el control de la televisió, a les zones de major ventilació i on es reté molt la bestiola, com cortines o vèrtexs dels sostres”, detalla.
Des que va començar l’emergència, ha realitzat una trentena d’operatius, més de 20 en llars de persones positives. En una setmana ha arribat a entrar en vuit cases infectades: “Sé que té riscos, però hem creat condicions per minimitzar les possibilitats de contagi perquè cal ajudar a la gent”, subratlla. Fa uns dies es va sotmetre a una PCR i va sortir negativa.
Amb més de 30 anys d’experiència en l’àrea de l’enginyeria en biotecnologia, Cristian Fuenzalida ha exercit de formador dels voluntaris de la Granja. Avui, sense feina, s’ha abocat a tenir cura de la salut del seu barri: “Hem estat en operatius per desinfectar cases just després d’haver tret a una persona morta, perquè la gent segueixi fent la seva vida normal entre cometes. Això és dolorós perquè s’estan morint els meus veïns, la generació dels meus pares”, lamenta.
La resposta de les autoritats locals ha estat, segons els voluntaris, “molt mancat” i “amb incapacitat” de donar resposta des del punt de vista preventiu. “Molts ens confonen amb les institucions per la feina que fem”, diu Cristian. Carlos Jara assegura que els brigadistes són molt ben rebuts pels residents. Quan arriben a barri fan sonar per un altaveu la cançó de ‘Els Caçafantasmes’, que s’ha convertit en una mena d’himne per a ells: “La música sona i la gent sap que arriba la sanitització”, exclama l’analista químic. “El treball no consisteix només a matar la bestiola, té tints socials, morals i d’amor”, afegeix.
“Només el poble ajuda a poble”
Sebastià Figueroa escolta atent mentre grava amb el seu mòbil l’explicació de Cristian sobre la col·locació del vestit protector per entrar a un domicili amb presència de COVID-19. És de Macul, un barri limítrof amb La Granja, i ha estat convidat per conèixer la iniciativa del Comitè perquè vol reproduir-la en el seu comuna. “Ells van partir del no-res i ara tenen una molt bona organització. Anem a fer el mateix”, diu el jove. Pel Cristian Fuenzalida, la visita és una excel·lent notícia: “Volem demostrar que amb l’autogestió i l’organització de la pròpia gent podem resoldre problemes, sense esperar que vingui la institucionalitat a resoldre’ls”, apunta.
La crisi sanitària a Xile es va sumar a la crisi política, social i econòmica oberta al país des de l’octubre. En aquest llavors, molt assumir que l’única forma de suportar mesos de mobilitzacions era amb l’organització des dels territoris. La pandèmia ha reforçat aquest sentir: “Quan va arribar el primer contagi ens vam aturar a reflexionar i vam decidir que la rebel·lió no havia conclòs, però que l’escenari havia canviat. No podíem paralitzar el procés d’autoorganització que estàvem desenvolupant”, sosté Nicolau.
La prevenció en salut i la cura del veïnat ha estat la millor manera que han trobat per donar-li continuïtat i posar en pràctica el missatge que han estampat en llenços, adhesius i cartells: “Només el poble ajuda a poble”.
