Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’oci a través de les pantalles està integrat a la nostra societat des de fa temps. Durant el confinament, però, encara s’ha intensificat més l’ús d’Internet i de les xarxes socials. Pels infants i adolescents, la pandèmia de la COVID-19 ha suposat que estiguin més hores a casa, convivint amb la família, fent els deures escolars en línia i buscant formes de relacionar-se amb els seus amics a través de les pantalles. I és que Internet ofereix grans possibilitats per relacionar-se i interactuar amb els altres, però el seu ús excessiu pot ser un factor de risc i desenvolupar un ús problemàtic o addictiu de les pantalles. Les dades apunten que, actualment, el percentatge d’infants i adolescents que fan un ús problemàtic d’Internet és del 9 o 10%, percentatge que s’ha vist augmentat en els últims cinc anys, en què gairebé s’ha triplicat.
Amb el confinament s’ha vist augmentat l’ús de pantalles entre infants i adolescents i, en alguns casos, les famílies han sigut més laxes a l’hora de permetre la seva utilització. “Alguns pares i mares, per afavorir la convivència, entretenir els seus fills i poder teletreballar amb més tranquil·litat, han sigut més permissius en l’ús d’Internet, xarxes socials i videojocs durant el confinament”, explica Rosa Díaz, psicòloga clínica del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic. Díaz remarca que ara cal tornar a l’ús habitual de les tecnologies, però que, en període estival, això costarà. “Al setembre veurem quines conseqüències ha tingut al confinament i si augmenten els casos d’infants i adolescents que fan un ús problemàtic d’Internet o si s’han agreujat algunes addiccions ja existents”, assenyala la psicòloga.
En els infants i joves, l’ús excessiu d’Internet i dels videojocs pot afectar el bon desenvolupament físic, psíquic i social. Però no és el mateix fer un mal ús d’Internet que tenir-ne una addicció. Es parla d’addicció quan una persona no pot portar una vida satisfactòria perquè l’ús excessiu i descontrolat de les pantalles li impedeix fer les activitats de la vida diària amb normalitat. “S’estableix que hi ha addicció quan la persona és incapaç de controlar i acceptar que hi ha uns límits en la utilització d’Internet, i continua accedint-hi”, explica Díaz. A vegades, en els joves és força difícil de detectar, perquè ells mateixos no són conscients del seu problema. Com succeeix en altres tipus d’addiccions, alguns dels indicis d’una addicció a les noves tecnologies poden ser l’aparició de dificultats per mantenir les activitats de la vida quotidiana, com les relacions familiars o que deixin d’anar a l’escola, que desenvolupin irritació i agressivitat quan no poden accedir a Internet o la necessitat d’anar augmentant el temps de connexió per sentir-se satisfets.
Els orígens de l’addicció
Les causes que poden propiciar l’aparició d’un trastorn addictiu a les noves tecnologies són diverses i, en molts casos, es tracta d’una combinació de factors. Segons explica Díaz, entre un 80 i un 90% dels casos d’addiccions -del tipus que siguin- es tracta de joves que tenen algun tipus de trastorn previ o experiències traumàtiques. “A vegades queda confós, però si vas gratant descobreixes que darrere l’addicció hi ha un fracàs acadèmic, una situació familiar molt complicada, un trastorn d’ansietat o depressiu, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat o algun altre tipus de trastorn lleu de neurodesenvolupament”, explica la psicòloga. “En l’addicció -continua- troben una sortida airosa al seu problema”.
També les persones tímides o amb problemes per relacionar-se amb el seu entorn social tenen més risc de tenir una addicció a les noves tecnologies, ja que l’ús d’Internet i de les xarxes socials permet comunicar-se i identificar-se amb altres persones sense haver d’interaccionar cara a cara. A més, el tipus de recompensa que ofereixen Internet, les xarxes socials o els videojocs és immediata, de manera que és més fàcil ser addicte a aquesta activitat que a d’altres que poden tenir recompenses més a llarg termini. A les xarxes socials, per exemple, cada interacció genera una informació diferent que fa que la persona tingui ganes de tornar a consultar-la al cap d’una estona.
En general, els infants i adolescents són una població especialment vulnerable per desenvolupar una addicció a internet, xarxes socials o els videojocs, perquè el seu cervell encara es troba en procés de desenvolupar-se i perquè les pantalles estan cada vegada més presents en tot el seu entorn. “Internet i determinades aplicacions tenen un gran atractiu pels joves i és fàcil que es puguin enganxar, especialment si tenen alguna dificultat en relacionar-se a la seva vida quotidiana”, destaca Díaz.
Pautes i acompanyament per tractar les addicions
El Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona disposa d’un programa específic per a l’atenció integral d’infants i adolescents diagnosticats amb una addicció a Internet, les xarxes socials o els videojocs. Habitualment, el tractament que es fa per controlar una addicció a Internet ha de ser un tractament integral, tractant tota la problemàtica i detectant si es té alguna malaltia associada. El tractament dels símptomes és principalment psicològic, com l’objectiu d’identificar les causes de la conducta addictiva i actuar-hi a través de millorar les capacitats de la persona. Es tracta d’ensenyar eines de control d’impulsos, de gestió emocional i estratègies per afrontar l’estrès. El tractament ha de tenir en compte la necessitat de consolidar els avenços i prevenir les possibles recaigudes, de manera que la mitjana de temps de tractament d’un pacient atès a l’Hospital Clínic de Barcelona per aquest tipus d’addicions és d’entre 1 i 2 anys.
En aquest sentit, es considera clau el treball conjunt amb la família de l’infant o adolescents i la seva col·laboració en tot el procés. “Donem pautes a les famílies, els donem eines perquè siguin ferms i posin límits, però alhora amb tacte i empatia”, explica Díaz. Hi ha unes pautes generals i després s’incorporen de noves en cada cas concret. Generalment, explica Díaz, es tracta de fer un pacte amb l’infant o adolescent, posant uns horaris de restricció de les tecnologies, però també tenint en compte la seva opinió, arribant a un acord. “En el cas dels adolescents s’intenta que no es passi d’una hora o hora i mitja diària d’oci digital, sigui mòbil, televisió o qualsevol altre tipus d’aparell. També es limita el tipus d’activitat, depenent de l’edat, i s’acorda el compliment d’aquest pacte”. I, sobretot, es recomana fomentar les activitats socials, afavorir la comunicació i diàleg amb la família i potenciar aficions d’oci exterior.
