L’Atenció Primària està afrontant el seu paper clau en el control de rebrots de la pandèmia de COVID-19 gairebé sense rebre reforços que mitiguin el deteriorament que anys de falta d’inversió li havien provocat. La seva missió: detectar com més aviat els casos sospitosos, tramitar les proves per confirmar els nous contagis de manera que puguin acotar les cadenes de transmissió. La seva debilitat: arrosseguen una escassetat de recursos humans que només s’ha apedaçat, segons relaten els sanitaris des de Madrid, Barcelona, València, Castella i Lleó o Múrcia.
Els centres de salut s’han convertit ara en centres de control epidemiològic, a banda d’haver de recuperar tota l’atenció sanitària que solen gestionar els seus professionals. Un repàs autonòmic ofereix un panorama amb deficiències. Per exemple, tot i que la pandèmia va colpejar amb menys força, a la Regió de Múrcia, la nova normalitat comença a ser “verdaderament estressant” per a aquests professionals: “Tenim la sensació d’estar desfent el camí”, apunta Jesús Abenza, vicepresident de la Societat Murciana de Medicina Familiar i Comunitària (Smumfyc).
De fet, 30 centres de salut murcians no han rebut el personal extra anunciat al no haver-hi suficients candidats, segons ha reconegut el Govern regional. Allà, la desescalada plena ha suposat “el retorn de la immediatesa, gairebé sense filtres”, assenyala el metge. L’arribada massiva de pacients, unit a la “falta de substituts, la indicació de doblegar consultes per garantir el dret a vacances i la baixa percepció de risc per part de la població han portat de tornada la massificació de les consultes, l’augment de la demora per demanar cita amb el metge de família i l’aparició de brots”, remata.
Madrid i els seus “contractes escombraria”
Si a Múrcia, amb menor incidència, s’estan topant amb dificultats, en què ha presentat pitjor situació, a la Comunitat de Madrid, els sanitaris de Primària esperen, entre angoixats i enfadats, els reforços promesos. Es queixen ja públicament que als centres només arriben el que anomenen “R-0”, és a dir, graduats en medicina amb l’examen MIR aprovat, però encara sense destinació per estudiar l’especialitat. “Poden ajudar, però no poden exercir completament”, explica Mar Noguerol, portaveu de la plataforma AP es mou. “No poden receptar ni fer una baixa. Sí que poden donar suport a la consulta telefònica, però això no és un reforç”, repeteix Noguerol, al centre del qual “ni tan sols han arribat metges”.
“Són persones molt motivades, però no són metges de família”, descriu un director de centre del sud de la comunitat autònoma. “Actualment estem treballant amb entre 30 i 50 pacients per dia i l’únic reforç real que hem tingut aquí és una infermera que compartim amb un altre centre”, descriu. Concha Herranz, directora en un centre de la capital, va ser una de les que va alçar la veu per explicar el que estava passant. Ara afegeix que s’acosta un nou problema: “Arriben les nostres setmanes de descans i si normalment ja hi ha dificultats per cobrir places a l’estiu, cal imaginar el que pot passar quan les nostres tasques són més del doble que abans”.
Ja a principis de juny, el sindicat CSIT augurava que seria “molt difícil” cobrir les 335 noves places de metges que calculava el Govern regional als quals afegia 249 llocs en infermeria i 109 d’administració. El problema, adduïen, rau en les pobres condicions que ofereix Madrid: precarietat i gran volum de treball. L’Associació de Metges i Titulats Superiors (Amyts) va acabar per denominar “contractes escombraria” les ofertes que rebien els MIR per signar fins al 31 de desembre, però sense destinació fixa. El conseller de Sanitat Enrique Ruiz Escudero va contestar que el que se’n anava ho feia per decisió personal. “S’ha ofert seguir a tothom”, ha tancat.
A l’altre epicentre de la pandèmia, a Catalunya, la realitat és molt variada, però al menys a la zona metropolitana de Barcelona els reforços han estat més aviat escassos. Com a molt alguna infermera, i no en tots els centres. Això vol dir que a la càrrega de l’atenció precoç se li ha sumat la tornada als serveis mèdics habituals, que durant el confinament molts pacients havien pausat. “Estem fent les dues coses amb el personal que érem, i en realitat, amb menys, perquè hi ha molts de baixa”, assegura Meritxell Sánchez Amat, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària.
A la Comunitat Valenciana no hi ha hagut reforços i s’han pogut realitzar els seguiments de casos sospitosos de COVID-19 gràcies a la davallada d’atencions ordinàries. El que sí que està previst per Sanitat són contractacions per cobrir les baixes per vacances. Tanmateix, la Primària a la Comunitat està enfrontada amb la Conselleria per la decisió d’obrir el servei les tardes d’agost sense tenir, diuen, recursos humans per oferir una atenció de qualitat. Les associacions mèdiques i els sindicats van signar un comunicat de queixa amb el títol “fins aquí hem arribat”. Qualificaven com a “despropòsit” al pla de la Generalitat.
“La càrrega de treball ha augmentat. S’han acumulat pacients d’altres patologies amb els de la COVID-19, als quals cal seguir fent seguiment”, explica José Julio Benito, metge i assessor sanitari del sindicat CSIF a Castella i Lleó. En aquesta comunitat, la Junta de aprovar aquest dijous una inversió de 200.000 euros per a Atenció Primària, però no per augmentar el personal, una de les queixes dels sanitaris.
Aquí s’ha primat l’atenció telefònica en la nova normalitat. Això vol dir que el metge fa primer una consulta telemàtica i, si té dubtes, torna a citar el pacient de forma presencial. “En aquest sentit, el treball també s’ha duplicat”, sentencia el metge avilès. Hi ha temor que aquest model s’acabi per imposar aprofitant la pandèmia. I més tenint en compte la dispersió territorial de Castella i Lleó.
Els consultoris rurals, una mena de mini-centres de salut, estan tancats per evitar contagis, així que els metges exclusivament atenen per telèfon i només s’obren quan hi ha diversos pacients, als quals s’han de citar de forma esglaonada. Per l’envelliment de la població, molts pacients no poden traslladar-se fins als centres, així que els metges es traslladen als seus domicilis. “Això fa que les jornades siguin encara més llargues, perquè després de les consultes per telèfon han d’agafar el cotxe i anar a atendre pacients”, sentencia Benito.
A Andalusia, les infermeres de Sevilla van assegurar el mes passat que els plans de reforç de la Junta no donen per cobrir-les durant els seus descansos o baixes. Per quadrar els horaris redueixen les vacances, expliquen. Els sindicats SATSE i CCOO consideren que els 20.000 contractes calculats per a tota la comunitat autònoma per l’Executiu “no garanteixen la recuperació i normalització de l’activitat dels centres que s’han anat demorant durant la crisi de la COVID-19”.
La coordinació amb Salut Pública
El 19 d’abril, el president de Govern, Pedro Sánchez, va encomanar a l’Atenció Primària gran part de la responsabilitat sanitària en la nova normalitat. Va ser un encàrrec crucial, ja que són la primera línia de defensa perquè els brots de COVID-19 no es descontrolin. Brots que s’estan succeint, com demostren les intervencions de el director de el Centre d’Emergències Sanitàries, Fernando Simón, on dóna compte d’ells.
L’Atenció Primària s’està encarregant, en la pràctica, de la detenció de casos, rastreig de contactes i, en moltes ocasions, també del seguiment, expliquen des de Catalunya. La Generalitat es va dotar d’un servei telefònic per contactar i informar els contactes de positius de COVID-19, que va ser polèmic perquè es va externalitzar la tasca a través d’una concessió a Ferrovial. A més, es queixa Meritxell Sánchez Amat, en realitat aquest servei “es limita a fer de call-center”, des d’on es truca als contactes prèviament rastrejats per l’Atenció Primària.
A Madrid, la preocupació està en la feble coordinació entre els metges i els tècnics que fan el rastreig una vegada que els sanitaris han comprovat un positiu. “Hi va haver una declaració d’intencions per coordinar Primària i Salut Pública, però ni ells poden veure el que fem ni nosaltres veure quin és el resultat del seu rastreig; falta comunicació”, expliquen els implicats. “Suposem que Salut Pública fa la seva feina, però no ho podem assegurar”, resumeix un altre director de centre de Primària.
El doctor Abenza, des de la Regió de Múrcia, relata una circumstància similar que resumeix l’escenari més general: “La coordinació amb Salut Pública ha de ser plena, ràpida i eficaç perquè si se’ns demana que atenguem als nostres pacients i als dels companys que no hi són, així com als turistes que arriben, i que seguim fent detecció i seguiment diari dels possibles casos, els casos confirmats i els seus contactes, em temo que fracassarem. No podem fer més amb el mateix, i menys encara si som menys”.
Aquest és un article publicat originalment a eldiario.es elaborat amb informació de Carlos Navarro, Erena Calvo, Arturo Pont i Àngel Villaescusa
