Durant la pandèmia de la COVID-19, els professionals sanitaris han fet grans esforços per combatre el coronavirus, fent front a la incertesa d’evolució de la nova malaltia i treballant sense parar per atendre a la població afectada. Passats els mesos més complicats i de major pressió assistencial, els professionals es van organitzar sota la plataforma Sanitàries de Lluita, i aquest matí, dimecres dia 8 de juliol, han sortit al carrer a denunciar les mancances del sistema sanitari. Proposen iniciar una vaga de sanitaris la segona quinzena de setembre.
Els professionals s’han concentrat davant el Departament de Salut a Barcelona, i també davant les delegacions de salut d’arreu del territori. Denuncien manca d’inversions, precarització laboral i l’alta privatització del sistema de salut pública català, amb la subcontractació de serveis com el de les ambulàncies o el 061. «Questionem el model del sistema de sanitat català, que està àmpliament privatitzat pràcticament des dels seus orígens. Les polítiques aplicades en els últims anys només han fet que aguditzar aquesta mercantilització de la salut. Per això exigim que la titularitat i gestió del sistema sigui 100% pública», reivindica Xavier Tarragón, auxiliar d’infermeria al Parc de Salut Mar (de l’Hospital del Mar) i membre de la plataforma.
Els sanitaris demanen revertir les retallades que fa anys que pateix el sector i recuperar el 5% del sou que els van retallar fa 10 anys. Unes reivindicacions que fa anys que fan, però que ara, amb la pandèmia, segons diuen, s’han fet més necessàries que mai. «La pandèmia ha posat sobre la taula que aquest model d’excel·lència que tan lloen els polítics no existeix. El sistema té moltes deficiències, té molts forats i el que han anat fent durant anys és tapar-los amb pegats. I això s’ha vist, per exemple, en a manca d’equips de protecció», assenyala Tarragón, qui creu que la manca de previsió i les retallades només han servit per donar una resposta menys eficaç de cara a la pandèmia.
Totes aquestes reivindicacions que fa la plataforma van ser trasllades a la Consellera de Salut Alba Vergés fa unes setmanes, però des del Departament se’ls va comunicar que la consellera no es podria reunir amb els professionals degut a la seva atapeïda agenda, una resposta que els convocants de la concentració qualifiquen de ‘lamentable’. «Davant d’això vam dir: ‘si la consellera no ve a nosaltres, nosaltres anem a ella’», destaca Tarragón.
Durant la concentració s’ha fet especial èmfasi en l’atenció primària, exigint un canvi en la configuració del sistema. “Tenim un sistema molt hospitalocentrista, en que només es veuen per la televisió UCIs i hospitals de companya, quan l’atenció primària és la que ha portat gran part dels pacients contagiats de coronavirus. No només no han centrat l’atenció en la primària, sinó que fins i tot s’han tancat CAPs”, assenyala Mireia Moret, metgessa de família del CAP Pare Claret. Moret també assenyala les instal·lacions deficitàries que tenen molts centres d’atenció primària. “Hi ha CAPs en molt mal estat; si un hospital caigués a terra segur que es posarien recursos. Però l’atenció primària no dona beneficis privats”, expresa. Segons ella, l’atenció primària es troba invisibilitzada i menystinguda per les administracions. “El govern parla de l’atenció primària com a eix del sistema sanitari però no fa res perquè ho sigui. Això ens va pensar que només són discursos buits”, afegeix.
Els professionals presents a la convocatòria també han remarcat també la urgència de garantir l’accés al sistema sanitari per a tothom. «Malauradament, no tenim un sistema realment universal. Hi ha molts col·lectius que a causa de no tenir una situació administrativa regular tenen dificultats per accedir a la totalitat del sistema sanitari. Si volem un bon sistema sanitari, aquest ha de ser per a tothom», al·lega Tarragón. En la lectura del manifest, s’ha fet referència al rebrot de Lleida com un “efecte directe de les males condicions laborals de les persones migrants” i s’ha assenyalat com a culpable qui mantè les condicions que allunyen aquestes persones del sistema de salut pública.
La pressió assistencial i la gran càrrega emocional que han sofert els professionals sanitaris durant la pandèmia del coronavirus fa que els ànims hagin quedat molt minvats. «Són moments complicats, perquè estem esgotades per tot el que hem viscut», assenyala Tarragón. «Hi ha molts professionals que tot això ho patiran ara, en forma d’angoixes, ansietats i estrès postraumàtic», afegeix. Malgrat el cansament, la mobilització no s’atura. “Tenim ànims per seguir mobilitzant-nos, el que ens interessa és que els polítics donin resposta a les nostres demandes. No volem aplaudiuments, volem que se’ns escolti”, destaca Carmen Masjuan, metgessa de l’Hospital de Mataró.
