L’expansió descontrolada del coronavirus al Segrià, degut en part a les fallades del sistema de rastreig, ha encès les alarmes a tot Catalunya. Encara que lluny de les xifres lleidatanes, els contagis en la comunitat autònoma s’han multiplicat en els últims dies i preocupen sobretot els quatre brots reconeguts a l’Hospitalet de Llobregat, que amenacen tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
Poc abans que s’anunciés aquest diumenge l’enduriment de l’confinament en vuit municipis de Segrià, entre ells la ciutat de Lleida, s’han conegut unes dades gens encoratjadores: 816 positius a tot Catalunya en les últimes 24 hores, la xifra més elevada des del cap de l’estat d’alarma (encara que alguns dels casos que registra el Departament de Salut poden computar a dies anteriors).
Segons la retrospectiva de casos positius que la Generalitat publica diàriament, entre els dies 8 i 10 de juliol s’han registrat entre 431 i 480 casos diaris, una xifra que multiplica per quatre les xifres de quinze dies abans, quan tot just arribaven a 100. Gairebé la meitat s’expliquen per l’augment a la zona de Lleida, especialment al Segrià, però hi ha altres zones on les infeccions comencen a repuntar.
A més de el gran focus lleidatà, les mirades de les autoritats sanitàries estan posades avui a l’Hospitalet. La seva regió sanitària, Metropolitana Sud, va registrar els dies 9 i 10 de juliol 90 i 96 casos, respectivament. La setmana anterior, la de el 5 de juliol, el dia amb més casos -amb prou diferència respecte als altres- va ser de 45, la meitat.
La incidència de virus en aquesta ciutat, amb una mitjana de 46 casos per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies, està encara molt lluny dels 400 de Lleida. Més encara Barcelona capital, que tot i així ha triplicat la indidencia en dues setmanes passant d’11,7 a 37 casos diaris de mitjana. Però el que temen les autoritats sanitàries, les locals i els experts en salut pública és que el creixement sostingut de casos a l’àrea metropolitana acabi superant la capacitat de control de Salut, i això derivi en una transmissió fora de control. Especialment en una àrea urbana en la qual viuen diversos milions de persones i amb una alta mobilitat que ja va fer que es retardés en la desescalada.
Alcaldesses com la de Barcelona, Ada Colau, o la de l’Hospitalet, Núria Marín, feien públiques aquestes setmanes els seus dubtes sobre el sistema de supervisió de casos de la Generalitat. A Lleida s’ha evidenciat que la manca de recursos en l’Atenció Primària, encarregada de fer el primer rastreig de contactes, i la descoordinació amb el centre d’atenció telefònica, externalitzat a Ferrovial, han llastrat aquesta tasca clau.
La manca de rastrejadors amenaça Barcelona
Una de les veus més contundents contra les mancances de sistema de rastreig ha estat aquest diumenge la de Magda Campins, cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, que ha qualificat l’operatiu de rastreig de “totalment insuficient “. Els 120 professionals contractats per al centre d’atenció telefònica i els 108 per al servei de vigilància epidemiològica estan lluny dels 2.000 que aquesta especialista considera que caldria incorporar.
Campins ha lamentat a Rac1 que la Generalitat ha “pecat d’il·lusa” en preveure un escenari de segona onada a la tardor, però no ara, i ha revelat que es va oferir a Salut per contribuir al rastreig des dels hospitals si tenien complicacions per contractar professionals , però no ha obtingut resposta. “Van dir que ja ho valoraran”, ha dit.
A diferència de Lleida, en hospitals com Vall d’Hebron encara no es nota la pressió d’ingressos ni en Urgències ni a les UCI. Però Campins ha fet públic una dada que Salut no sol difondre, i que dóna una idea de com la situació podria empitjorar: si a la desescalada el percentatge de positius sobre el total de PCR realitzades no superava el 5%, a hores d’ara es troba al voltant del 20%.
Des de l’Atenció Primària, els metges segueixen alertant que la manca de reforços no els permet fer el primer rastreig de contactes, consistent a apuntar en un sistema informàtic els noms i telèfons de les persones que es van relacionar de prop amb els casos que detecten. “Hi ha una capacitat limitada pel dèficit de professionals, i ens fa mal perquè podríem detectar els casos”, denuncia Javier O’Farrill, responsable de Primària del sindicat Metges de Catalunya.
“És una realitat que ja anticipem”, defensa Farrill, que explica que si els equips de detecció de COVID-19 dediquessin el temps necessari a fer aquests contactes, no hi hauria temps per a les altres patologies. “El personal actual hauria de deixar de fer altres activitats pròpies de la salut de la població i quedarien pendents atencions prioritàries per a la població”, resumeix aquest metge.
Treballadors socials per garantir el confinament
A més de l’arribada de 15 epidemiòlegs a Lleida per reforçar l’equip de 9 professionals que hi ha, una mesura anunciada per Salut diversos dies després del confinament, des de la Conselleria d’Afers Socials i Treball s’ha contractat a 25 persones per fer intervenció comunitària i donar suport a les administracions locals. La seva comesa és explicar les mesures a la població i vetllar pel seu seguiment, sobretot les d’aquells col·lectius més reticents a complir-les, com pot ser el cas de molts temporers que si no van a treballar es queden sense ingressos.
En una línia semblant s’ha expressat Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, que ha ofert aquest diumenge els seus serveis socials perquè puguin fer visites a domicili a les persones que estan en quarantena, “per comprovar que s’estan complint el confinament”. No seria per vigilar -ha assegurat-, però sí per garantir que ho poden fer en condicions. Els barris on s’han registrat el major augment de casos són dels més densos d’Europa. A la Torrassa han passat en una setmana de 3 a 40 casos.
Tres dels brots detectats són familiars, els més senzills de rastrejar, però el quart és en una residència de gent gran. I la informació emesa pel geriàtric, que gestiona per la Fundació Mare de Deu dels Desamparats, suggereix que podria haver ja transmissió comunitària generalitzada. A partir del positiu d’un treballador el 5 de juliol, van realitzar PCR en tots els residents -vuit van donar positiu-. D’aquests, tres eren nous. El problema és que cap d’ells havia estat en contacte amb el professional en qüestió i cinc havien sortit a visitar familiars.
