“El més extraordinari pel que fa a les metgesses d’Atenció Primària és que s’infravaloren a elles mateixes. Creuen que no tenen poder, però no és així. Visiten a dos terços d’un milió de persones cada dia (a Anglaterra), més que els especialistes, bastant més que els polítics, fins i tot que els capellans. Les metgesses de Primària estan en una posició única. Realment, en termes d’hegemonia política ocupen de lluny la posició més poderosa en la societat”.
Adaptat de Howard Stoate.
A Anglaterra (Howard Stoate va ser diputat laborista fins a 2010) no ho sé, però a Catalunya l’ICS, segons la seva darrera memòria d’activitat, fa 38.759.404 visites a l’any als Centres d’Atenció Primària (332 centres) i 2.434.574 als CUAPS. Això vol dir que les metgesses de Primària al dia, a tot Catalunya, fan 84.718 visites i les infermeres 52.871 visites (a més de les de pediatria, odontologia i altres). Mentre que els especialistes, és a dir, les consultes externes hospitals, fan 2.904.446 vistes a l’any.
Aquests números volen dir persones, ciutadans i ciutadanes, el poble. Persones que han de tenir la seva opinió i participar activament en la política del país. Imagineu-vos, només a l’ICS, que té la majoria de Centres de Primària de Catalunya, són 38.759.404 de contactes a l’any amb els ciutadans de Catalunya (uns més, altres menys). La mitja de visites d’una mateixa persona és de 5 vegades a l’any. Hem de saber, però, que hi ha persones que no van mai a la Primària, o perquè no ho necessiten, o perquè tenen algun recurs que paguen de la sanitat privada (un 20% de la població té doble cobertura).
De tota manera, els números són impressionants, i la força de la gent també, només cal tenir-los com aliats en la reclamació, ja crònica, de la importància de la Primària per la Salut i la seva urgent millora en prestigi, qualitat i resolució, que també vol dir augment urgent dels seus recursos.
Per això proposem des de fa anys la necessitat de constituir òrgans de participació de la ciutadania apoderada i els professionals en els centres sanitaris, començant pels Centres d’Atenció Primària, no només comissions de salut comunitària en els barris, sinó autèntics òrgans de cogovernança del equip de Primària, amb els objectius de millora de les condicions del centre, qualitat i defensa, ciutadania i professionals, davant de l’administració, dels corporativismes i dels interessos de corrupció i de negoci. Defensant els interessos comuns de la Salut de les persones.
Però tot això caldrà fer-ho si la Primària se’n surt de l’estat en què l’han portat els darrers governs. L’ha rematat la pandèmia i la seva pèssima gestió dels responsables. Com diu una metgessa de Primària: “el que està passant actualment amb l’atenció primària era la crònica d’una mort anunciada”. Ara cal, amb urgència, que tots els ciutadans i ciutadanes que li deuen alguna cosa a la Primària (el 80% de Catalunya), almenys per correspondre als seus professionals, la defensem amb fermesa davant de les institucions. Perquè la seva mort seria també la nostra.
