Metges Afiliats de Nova York és una organització sense ànim de lucre formada per 3.500 metges i professionals de la salut que presten els seus serveis en sis hospitals públics i a les deu presons de la ciutat. Luis Rojas Marcos és el director executiu d’aquesta associació, a la qual dedica bona part de les seves energies. L’esclat de la pandèmia de la Covid-19 ha posat de nou a prova la capacitat de treball d’aquest doctor que, tot just després de llicenciar-se en Medicina, es va instal·lar a Nova York, el 1968.
Quinze anys més tard, l’alcalde Edwar Koch el va elegir per dirigir els serveis psiquiàtrics dels onze hospitals generals de la ciutat. Un altre alcalde, David Dinkins, el va nomenar el 1992 responsable dels serveis municipals de salut mental, alcoholisme i drogues. I el 1995, un tercer alcalde, Rudolph Giuliani, li va encarregar la presidència del Sistema de Salut i Hospitals Públics. A punt de fer 77 anys, constata els efectes devastadors de la pandèmia i es desviu per minimitzar-ne les conseqüències sobre la salut dels novaiorquesos. Es considera un ‘guanyador lent’.
Quin impacte està tenint la crisi de la Covid-19 en la salut mental dels ciutadans?
Indubtablement, aquesta pandèmia està tenint efectes devastadors per a la salut en el sentit més ampli: estat de benestar físic, psicològic i social. Pel que fa a la salut mental, està sent un gran repte per a la nostra resiliència: la barreja de resistència i flexibilitat que necessitem per afrontar i superar adversitats. Concretament, aquest enemic invisible soscava el sentit de futur. Des de petits, en tot moment pensem amb il·lusió sobre què farem més tard, el mes que ve o fins i tot d’aquí uns anys. Per això, quan ens sentim incapaços d’anticipar el futur, ens envaeix l’estrès, la incertesa, la vulnerabilitat i s’esquerda el fonament vital de la confiança en nosaltres mateixos i en el món que ens envolta. Com a resultat, han augmentat considerablement els trastorns d’ansietat, la depressió i la incidència de problemes personals i de convivència associats al consum d’alcohol i drogues.
Aquest impacte és idèntic en els ciutadans dels Estats Units, la Xina, Espanya o qualsevol país europeu o del món?
L’impacte psicosocial varia segons els valors culturals de país. Es diu que la cultura és com la sal a la sopa, no la veiem, però té efectes importants en la nostra forma de veure la vida. Així, en els països on predomina el sentit de grup o col·lectivitat, es tendeix a pensar que l’impacte de la pandèmia depèn dels recursos i la col·laboració del grup i és responsabilitat de la comunitat. Per contra, en les societats individualistes, com els Estats Units, on es pensa que l’individu és el principal responsable tant dels seus èxits com de les seves misèries, els efectes de la pandèmia tendeixen a considerar-se errors personals.
Quan som incapaços d’anticipar el futur ens envaeix l’estrès i s’esquerda la confiança en nosaltres mateixos i en el món que ens envolta
A Nova York es constata que els col·lectius més vulnerables són els més afectats per la malaltia? La pandèmia afecta de forma molt diferent rics i pobres?
Sens dubte. Els recursos personals, siguin econòmics o socials, determinen definitivament la defensa davant la pandèmia, tant en l’accés als remeis sanitaris com als dispositius protectors. És evident que els col·lectius de nivells socioeconòmics més baixos -que solen incloure les minories ètniques i immigrants- pateixen i moren desproporcionadament. Aquest fet representa un enorme desafiament als principis fonamentals de justícia i a valors humans molt bàsics, incloent el dret a accedir a cures mèdiques, independentment del nivell econòmic.
Sembla com si aquesta pandèmia es visqués a dos nivells per qüestions d’edat: els joves, poc susceptibles de patir contagis greus, i la gent gran, amb alts nivells de mortalitat
Així és. Els efectes patològics del virus discriminen la població segons l’edat i la presència de malalties com diabetis, hipertensió i trastorns pulmonars, que són més prevalents entre la gent gran. Un exemple tan evident com commovedor és el contrast entre les altes xifres de mortalitat entre els residents d’asils i residències d’ancians i l’impacte del virus, sovint asimptomàtic, en la població menor de 35 anys. Aquest fet repta la societat a prendre mesures específiques per protegir la gent gran.
Quin efecte està tenint aquest fet en la forma de reaccionar davant la crisi d’uns i altres?
En nombroses situacions veiem que mentre la població més jove, emparada pel sentit d’invulnerabilitat, actua sovint imprudentment davant els riscos d’infecció, els grans tendeixen a sentir-se desemparats o fins i tot desnonats en ser considerats font de contagi per uns o víctimes irremeiables per altres.
Aquesta crisi ha demostrat que vivim en un món insolidari, egoista, o, per contra, ha posat de manifest les grans dosis de solidaritat que hi ha a les nostres societats?
Crec que la pandèmia està posant de manifest, una vegada més, la impressionant capacitat per resistir i superar adversitats de l’espècie humana i el paper fonamental que juga la solidaritat en la supervivència de les persones i, en definitiva, de la humanitat. Potser els mitjans no ajuden a exposar aquest aspecte positiu dels éssers humans. No oblidem que les bones notícies no són notícia. Crec que el títol dels informatius hauria de ser “Males Notícies” o “Successos aberrants”.
La pandèmia posa de manifest la impressionant capacitat per resistir i superar adversitats de l’espècie humana i el paper fonamental que juga la solidaritat en la supervivència
Alguns sistemes sanitaris han reaccionat millor que altres davant la pandèmia? Són moltes les veus que reclamen ara que la sanitat ha de ser 100% pública perquè sigui el màxim d’eficient davant crisis com aquesta
La reacció dels sistemes sanitaris ha variat depenent dels recursos disponibles, de la fiabilitat de la informació rebuda i dels missatges dels professionals de la salut i líders socials i polítics. Indubtablement, la sanitat de missió pública -que encara escasseja en països potentats-, dotada dels recursos necessaris, està millor preparada per afrontar les epidèmies i altres amenaces a la salut dels ciutadans.
La pandèmia marcarà aquesta generació? Quina empremta deixarà en les nostres vides i en la forma d’organitzar la nostra societat?
Ens marcarà i formarà part de la nostra biografia. El tipus d’empremta dependrà de les conseqüències que hagi tingut en nosaltres i en el nostre entorn i de la interpretació o explicació que donem al seu impacte, a les nostres decisions i al paper que hagin jugat en el seu moment els líders socials. És reconfortant recordar que la humanitat no només ha sobreviscut a terribles epidèmies i calamitats, sinó que sovint n’ha sortit reforçada. I és que són molts els homes i dones que en la seva lluita per superar l’adversitat descobreixen qualitats en ells mateixos que desconeixien, reconfiguren les seves prioritats i afirmen haver experimentat canvis positius. Això és el que anomenem Creixement Postraumàtic.
La solució arribarà amb aquesta vacuna que tots esperem?
La vacunació massiva de la població i la consegüent prevenció de futures infeccions per la Covid-19 marcarà el final de la pandèmia. La recuperació dels danys produïts pel virus requerirà un procés de dol per als que hagin patit pèrdues d’éssers estimats i de rehabilitació per als que hagin afrontat els efectes perniciosos de la pandèmia sobre la convivència familiar i social, la seguretat econòmica i laboral i el pla de vida.
El virus ens marcarà i formarà part de la nostra biografia. L’empremta dependrà de les conseqüències que hagi tingut en nosaltres de l’explicació que donem al seu impacte
Lidera l’associació Metges Afiliats de Nova York, que treballa en hospitals públics i presons. Com ha impactat la Covid-19 a les presons que vostè coneix?
A l’escenari de les presons de Nova York, la pandèmia ha adquirit un matís especialment desolador. El confinament involuntari de 9.000 reclusos en cel·les construïdes per a un màxim de 4.000, que no permeten distanciament físic, ha plantejat un enorme repte a la prevenció dels contagis i ha creat un ambient d’alt risc i estrès en la població empresonada i de gran tensió entre presos i guàrdies. Les intervencions més freqüents, a part de les urgències mèdiques, han estat crisis d’ansietat, depressió i intents de suïcidi.
Sortirem d’aquest malson amb una societat més solidària o creixeran els populismes i els nacionalismes?
Sense negar la persistència dels prejudicis i la discriminació en molts països, inclosos els Estats Units, on coincidint amb la pandèmia hem viscut de prop proves esfereïdores d’un racisme empedreït, l’evidència demostra que la majoria de les persones viuen convençudes que la tasca diària més important és conviure en harmonia i que el millor negoci és el bé comú. De fet, quan afrontem situacions catastròfiques com aquesta pandèmia i ens envaeix el pessimisme, amb el temps, la resplendor de la solidaritat es converteix en la font més segura d’esperança.
Com valora la gestió de Donald Trump davant aquesta crisi?
Al meu entendre, la gestió del president Trump ha estat capritxosa, impulsiva, mal informada, i ha estat amarada de motivacions polítiques personals i manipulada per tal d’encobrir la ignorància i seriosos errors de judici per tal de culpar forces externes o contrincants polítics. Encara sort que han sorgit líders locals com els governadors de determinats estats, inclòs Nova York, que han agafat les regnes, absorbit la confiança dels ciutadans i ens han guiat en la superació de la devastadora pandèmia.
Aquest novembre volia córrer la marató de Nova York. Tornarà la normalitat a les nostres vides en uns pocs mesos?
Com era d’esperar, la marató de Nova York ha estat cancel·lada per motius de salut pública. Però tenim l’oportunitat de córrer-la individualment, monitoritzats per l’organització. Aquesta opció ha estat una bona notícia per als que estem enganxats a aquesta prova anual -jo en porto 26-, acabades amb prou feines en més d’una ocasió, ja que sóc un vencedor lent. Aquest és el meu lema, que vaig aprendre de Martin Luther King i recomano: “Si no pots volar, corre; sinó pots córrer, camina; si no pots caminar, gateja; però facis el que facis, continua avançant!”.
