Com altres virus de la família dels coronavirus, el SARS-CoV-2 posseeix un halo, una corona que l’envolta. En aquesta corona hi ha una proteïna en forma d’espiga (spike, en anglès), la proteïna S, que s’uneix als receptors de les nostres cèl·lules per infectar-les. Això vol dir que la proteïna S és la clau que fa servir el virus per entrar a les nostres cèl·lules. Per això molts laboratoris que treballen en la vacuna contra la COVID-19 han triat aquesta proteïna com a diana, amb l’objectiu d’impedir que el virus pugui fer ús de la seva clau. No obstant això, hi ha altres investigacions que plantegen estratègies complementàries per lluitar contra la malaltia. Perquè, i si la solució estigués al pany?
A principis de segle XXI va tenir lloc una epidèmia de la Síndrome Respiratòria Aguda (SARS) causada per un altre coronavirus, la SARS-CoV, cosí-germà de l’actual SARS-CoV-2. Tot el que s’ha après sobre aquell virus està sent important per a entendre millor la COVID-19.
La principal coincidència és que les claus de tots dos virus utilitzen com a pany la proteïna ACE2. No obstant això, la clau de la SARS-CoV-2 entra amb més facilitat al pany, per dir-ho d’alguna manera. I per tant, obre la “porta” i s’endinsa en la cèl·lula amb més èxit. Per aquest motiu la probabilitat d’infecció i de propagació de la COVID-19 és molt més gran que la de la SARS. De fet, aquesta és una de les raons per la qual SARS-CoV-2 ha originat una pandèmia: la seva facilitat per entrar en les nostres cèl·lules.
L’ACE2 és el pany
Conèixer la localització del pany (l’ACE2) en els nostres teixits també ens està ajudant a comprendre la malaltia. Els alvèols pulmonars s’assemblen a raïms de raïm, i tenen en total una superfície aproximada de 75 m². En tota aquesta superfície ens podem trobar múltiples panys d’entrada de virus al nostre organisme. Per aquest motiu li costa tan poc infectar-nos.
Un altre teixit amb gran superfície i presència de l’ACE2 és la mucosa intestinal, el que explicaria que un terç dels pacients presentin trastorns digestius. A més, aquesta proteïna també és abundant en els ronyons, els vasos sanguinis, el sistema nerviós i altres teixits.
La ubiqüitat de l’ACE2 en el nostre organisme podria ser una de les raons de l’aparició dels variats símptomes que s’han descrit en els malalts de COVID-19.
L’ACE2, el RAS i els antihipertensius
La proteïna ACE2 és un dels enzims clau del Sistema Renina Angiotensina (RAS). De forma clàssica, el RAS s’ha descrit com un sistema hormonal que regula la tensió arterial. Però avui en dia se sap que, a més, regula el creixement cel·lular, els processos d’inflamació, coagulació i cicatrització (fibrosi).
A la següent figura es mostren els dos eixos principals d’aquest sistema (el de l’ACE i el de l’ACE2), que en condicions fisiològiques es troben en un equilibri dinàmic. Per exemple, l’eix de l’ACE incrementa la tensió arterial, mentre que el de l’ACE2 la disminueix. I per aquesta raó, molts pacients hipertensos prenen diàriament inhibidors de l’ACE com a medicació.
Quan va començar la pandèmia, es va especular sobre la major susceptibilitat a la infecció en aquells pacients que prenien inhibidors d’ACE en el seu tractament per a la hipertensió. Avui en dia s’ha rebutjat aquesta hipòtesi, i sembla que en la simptomatologia més greu aquest tipus de tractaments podrien ser, fins i tot, beneficiosos.
La COVID-19 i el desequilibri del RAS
És possible que tant la inflamació pulmonar greu com la cicatrització descontrolada posterior del pulmó danyat (fibrosi pulmonar) o els processos trombòtics que s’han descrit en la COVID-19 estiguin associats a desequilibris del RAS. En la mesura en què, en condicions fisiològiques, l’eix de l’ACE promou senyals que porten a la inflamació, a la fibrosi i la coagulació, el de l’ACE2 té l’acció contrària.
Com passa en la malaltia provocada per de la SARS-CoV, es creu que, en el cas de la COVID-19, quan el virus entra a la cèl·lula ho fan també la clau (proteïna S) i el seu pany (ACE2). Això implicaria que, a mesura que progressa la malaltia, la presència d’ACE2 en la superfície de les nostres cèl·lules disminuiria a l’entrar a la cèl·lula juntament amb el virus. Com a conseqüència, es produiria un desequilibri en el RAS, augmentant el risc d’inflamació pulmonar greu, formació de coàguls i seqüeles pulmonars degudes a la fibrosi.
Si enganyem el virus, l’ACE2 podria ser la clau per a la cura
Amb tota aquesta informació, alguns grups de recerca punters han proposat una estratègia d’engany: injectar molècules d’ACE2 lliures a la sang perquè el virus es quedi unit a elles en comptes dels nostres receptors cel·lulars. Així, podríem neutralitzar la infecció i, a més, evitaríem el desequilibri en el RAS.
Aquesta estratègia ha tingut resultats positius en models organoides (estructures cel·lulars tridimensionals), i s’està provant ja en pacients amb COVID-19 en un assaig clínic. Un resultat positiu suposaria un gran avanç en la lluita contra aquesta malaltia i obriria un nou camp en les teràpies contra altres virus que amenacen la nostra salut.
Aquest és un article traduït de The Conversation. Es va publicar en la seva versió original en euskera a Zientzia Kaiera, el 10 de juny de 2020.
